La Sala Penal del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna de 6 anys i 3 mesos de presó imposada a un advocat laboralista que reclamava els 225.000 euros per incrementar la indemnització per acomiadament improcedent reconegut per la jurisdicció social al client. El lletrat és condemnat per delicte continuat d'apropiació indeguda agreujada pel valor de la defraudació (4 anys i 3 mesos de presó i multa de 7.875 euros) i delicte continuat de falsedat de document oficial per particular (2 anys de presó i multa de 6.775 euros), així com tornar 227.900 euros més interessats al client.
Segons els fets provats de la sentència de l?Audiència de Barcelona, després de confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la víctima va contractar el 2012 els serveis professionals de l?advocat laboralista acusat amb l?objecte d?interposar demanda per acomiadament improcedent i extinció de contracte contra la vostra empresa. Els tribunals -primer el Jutjat Social, després el TSJ català i finalment el Supremo- van ratificar la improcedència de l'acomiadament i van condemnar a l'empresa abonar-li una indemnització de 202.213 euros.
Després de guanyar signa la sentència, el Jutjat va expedir l'octubre del 2015 mandat de devolució dels 202.213 euros (que havia consignat l'empresa per poder recórrer en apel·lació) a favor del treballador, que va entregar a l'advocat, i el mateix desembre de l'any va liquidar els interessat en el principal de la indemnització, que pujava a 25.703'30 euros, expedint un altre mandat de volció per aquesta quantitat a favor del treballador i amb entrega al lletrat.
L'advocat acusat, afegeix el relat de fets, “es va quedar amb les quantitats obtingudes mitjançant els manaments repetits, que va cobrar directament oa través d'altres o persones a les quals va encarregar la gestió de cobrament”.
A més, “a fi de traslladar tot allò que pogués l'arribada al coneixement del seu client del cobrament va demostrar de les quantitats reconegudes a favor seu en sentència, (l'acusat) hi va explicar una sèrie d'avatars processals que va presentar com a impeditius del pagament, reforçant els seus Explicacions mitjançant el lliurament de fotocòpies que deien eren de documents procedents del Jutjat Social, quan no ho eren, i les fotocòpies del qual, confeccionades per ell o una altra persona per encàrrec seu, feien referència a la suposada presentació d'un recurs d'empara davant El Tribunal Constitucional amb suspensió del pagament de quantitats fins a la seva resolució.
prova suficient
El Suprem va considerar que la valoració dels casos realitzada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és “correcta i raonable” quan va concloure que va ser l'acusat qui va cobrar els dos manaments de pagament emesos a favor del seu client, a la vista de la prova documental, i qui va ser responsable de la falsedat documental, en aquest cas ja que, “no sent el delicte de falsedat un delicte de pròpia mà, resulta irrellevant que fos el recurrent qui va abordar la confecció material de les fotocòpies o si va encomanar la realització a una altra persona”.
“L'acreditació que l'acusat es va apropiar dels fons pagats al seu client, evidinging que els documents (irreals segons el testimoni prestat al plenari pel Lletrat de l'Administració de Justice) només servien per encobrir la seva acció, sent plenament raonable la inferència que va haver de ser ell qui va encomanar o va abordar la realització de les fotocòpies per justificar el seu client per què no li havia de lliurar els fons”, indica el Suprem.
Per això, rebutja el recurs de l'advocat condemnat tret de la pena de multa corresponent al delicte de falsedat documental, ja que l'Audiència va imposar una quantia (13 mesos a raó de 25 euros de quota diària) que estava per sobre del que havia demanat fiscal i l'acusació particular, fet que va vulnerar el principi acusatori, per la qual cosa imposa pena de multa de 9 mesos amb quota diària de 25 euros per aquest delicte, mantenint la resta de condemnes i pronunciaments.
