El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una sentència del 30 de gener, ha marcat un precedent rellevant, en acceptar una indemnització complementària als 33 dies que marca la llei.
En aquest cas, l'empresa al·lega causes i productes econòmics, però es farà notar que l'acomiadament només s'articula 3 dies abans de tramitar a l'empresa un ERTE per força major derivat de la situació d'emergència sanitària per la pandèmia per Covid19, i a la carta d'acomiadament objectiu no es contenen raons de naturalesa estructural (al marge de la caiguda d'activitat derivada de la situació pandèmica) per extingir el contracte de treball.
Mira bé, davant de la improcedència d'un acomiadament, es pot reconèixer legalment una indemnització addicional a la taxada. En els darrers temps els tribunals estan imposant una condemna addicional per desincentivar l'empresari ja que mentre que la indemnització legal ha de ser calculada en funció d'uns criteris objectius com el salari o els anys de servei de prestació de serveis i està subjecte a uns límits màxims, l'addicional està pensada per baremar el dany emergent, el lucre cessant o els danys morals causats. Això no obstant, la indemnització addicional ha de ser objecte de prova.
En aquest cas, la raó per la qual el treballador ha de percebre una quantitat per lucre cessant s'erigeix en la pèrdua d'oportunitat d'acollir-se a les mesures extraordinàries sòbries de protecció de desocupació implantades pel Covid-19. Doncs, encara que ella no tenia prou cotització per a la desocupació, sí que s'hauria pogut acollir a les mesures especials de desocupació que el govern d'Espanya havia llançat a la pandèmia. Però per això hauria calgut que hagués estat inclòs a l'ERTE que l'empresa va iniciar dies després de l'acomiadament.
De fet la Sala situa la raó de ser de la indemnització addicional en què en cas de no haver actuat l'empresa de manera abusiva, emparada en el mínim cost que suposava el seu acomiadament per l'escassa antiguitat de la treballadora a l'empresa, hagués tingut una certa expectativa i real d'haver estat inclòs a l'imminent ERTE tramitat per força major, i com diem, vaig poder acollir les mesures extraordinàries sobre protecció de desocupació contemplades a l'art. 25 del RDL 8/2020, with reconeixement de la prestació per desocupació encara que no tingui les cotitzacions mínimes.
Sent de càrrega de la treballadora aportar les bases del càlcul del lucre cessant que reclamar, discrepa la Sala que ho hagi de ser en l'import íntegre de la prestació extraordinària per desocupació que li hagués correspost ja que als 7 mesos va trobar feina en una altra empresa, i es va desconèixer amb exactitud quin va ser el període de durada de l'ERTE ni quan l'empresa va reprendre la seva activitat normal, per la qual cosa xifra el lucre cessant fins a l'últim dia que va prorrogar l'estat d'alarma i el confinament al nostre país.
