Els demandees, familiars del pacient mort com a conseqüència de la intervenció quirúrgica, exerciten una acció indemnitzatòria per negligència mèdica.
La sol·licitud va ser desestimada en primera instància, valorant-se molt que la causa de la mort no va ser deguda a un maneig negligent, sinó que va ser conseqüència d'un risc com a mínim greu però real de complicació d'una intervenció concreta.
No obstant això, aquesta resolució és revocada per l'Audiència Provincial d'Astúries que en la sentència 70/2023, de 13 de febrer, estima en part el recurs d'apel·lació i la pretensió indemnitzatòria de la part actora.
La Sala va estimar que en el supòsit d'interlocutòries la intervenció realitzada s'ha d'enquadrar en la medicina curativa o assistencial ja que el seu objecte era resoldre un problema de dolor.
El pacient va presentar una lumbociatàlgia de llarga evolució, i va optar per la cirurgia després del fracàs d'alternatives terapèutiques menys agressives. Aquell coneixia perfectament la intervenció a què se submtia, ja que va rebre informació complerta abans de la intervenció i va subscriure els documents pertinents de consentiment informat en què detallaven els riscos de la mateixa i com a complicacions de la intervenció quirúrgica en una lesió vascular, que és allò esdevingut.
La mort es produeix com a conseqüència d'una hemorràgia patida greu durant la intervenció quirúrgica per una lesió patida a l'artèria ilíaca que es manifesta en forma diferida.
Tal com destaca la sentència, la intervenció realitzada era adequada a la patologia i evolució clínica del pacient i se li van practicar les tècniques mèdiques adequades. No es produiran incidents durant la intervenció quirúrgica i s'evitaran les complicacions, l'abordatge precoç i adequat ja que quan va aparèixer el quadre clínic de xoc hipovolèmic, aquest va ser detectat de forma immediata i es van adoptar les mesures de monitorització i tractament adequat a la bona praxi forma dassistència immediata i diligent.
Per tant, malgrat una evolució clínica greu no es va estimar l'existència de negligència mèdica a l'assistència medicoquirúrgica prestada al pacient, no es va produir habituació durant la intervenció evidència clínica ni hemodinàmica que va fer sospitar l'existència d'un possible sagnat per lesió del gots sanguinis.
Ara bé, els informes pericials posen de manifest que el trencament de l'aorta es produeix a l'acte quirúrgic durant la intervenció, per la qual cosa, en termes de causalitat física, aquesta és la causa del dany patit pel fet que el trencament i consegüent mort es com a conseqüència de la intervenció i sense això no es produirà.
Consegüentment, encara que s'utilitzés a tècnica correcta i l'operació transcorregués sense incidents, el resultat no va ser bo ni l'esperat, produint la mort del pacient a conseqüència d'aquest trencament de l'aorta en el procés quirúrgic, sense que consti que fos conseqüència d'alteracions biològiques del pacient, cosa que comporta condemnar l'asseguradora demanada a indemnitzar pel perjudici que la mort del pacient ha causat els seus familiars, esposa i fills.
