La Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de la Regió de Múrcia (TSJMU) estima el recurs interposat per una treballadora i reconeix el seu dret a gaudir de permís o llicència establerta al conveni col·lectiu, en les mateixes condicions que un matrimoni i condemna a l'entitat ocupadora a passar per aquesta declaració, o, si s'escau, a l'abonament d'una quantitat substitutòria equivalent al salari dels dies esmentats.
Els magistrats, partint de la Llei 7/2018 de parelles de fet de la Comunitat Autònoma i de l'Ordenança de l'Ajuntament de Yecla de 2003, fan una interpretació “en harmonia amb la normativa constitucional” i declaren que “la parella de fet, legalment constitució, ha de mantenir els mateixos beneficis administratius i jurídics que el matrimoni”.
Com al·legava el recurrent, significa que “aquesta normativa dóna a les parelles de fet la mateixa consideració jurídica i administrativa que dóna als matrimonis, equiparant ambdues institucions” malgrat que el conveni col·lectiu aplicable, anterior a la legislació autonòmica i municipal aplicable, no ho reculli expressament.
En concret, recorda la resolució, l'ordenança municipal estableix a l'article 10 que l'ajuntament “donarà a totes les parelles de fet o unions no matrimonials de convivència registrades en aquest Registre la mateixa consideració jurídica i administrativa que dóna als matrimonis, llevat que la normativa en vigor disposa del contrari o requereix determinats registres documentals, de fet, o de qualsevol altre tipus, als efectes corresponents”. Va explicar que, en aquest cas, cap normativa no disposa el contrari, ni exigeix altres requisits.
Per tant, traslladar l'obligació constitucional dels poders públics de promoure les condicions perquè tot individu gaudeixi d'igualtat real i efectiva (article 9.2) i assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família (article 39), va concloure el tribunal que “sent la parella de fet legalment constituïda un nou model de família acceptat a nivell social, per la qual cosa aquesta ha de tenir l'empara efectiva i protecció legal”.
Per tot això, la Sala estima el recurs de suplicació en sentir que l'esmentada ordenança, “sens dubte, empara la llibertat i la igualtat de la persona mitjançant un tracte idèntic, basat de la mateixa manera que el matrimoni en un i vincle comú afectiu i projecte de vida, cosa que vindria a integrar un nou model de família”.
La resolució no és ferma, contra aquesta sentència es pot interposar recurs de cassació per a la Unificació de Doctrina davant la Sala Social del Tribunal Suprem.
