El TSJ de Madrid s'empassa el pla urbanístic Madrid Nou Nord · Notícies Jurídiques

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha desestimat els nou recursos interposats per diferents associacions, empreses i particulars (entre altres Ecologistes en Acció, la Federació Regional d'Associacions Veïnals de Madrid, Muñoyerro Desenvolupaments Urbans i Propietats Chamartín SA ) contra l'Acord del Consell de Govern de la Comunitat de Madrid de 25 de març de 2020, que va concloure definitivament la Modificació Puntual del Pla General d'Ordenació Urbana de la capital en relació amb la Prolongació de la Castellana i la Colònia Campament, cosa que suposa, en espera del recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, l'aval a l'ordenació urbanística de l'espai anomenat Madrid Nou Nord.

Els demandeis sol·licitaven, en primer lloc, que es declarés nul i es deixessin sense efecte els acords adoptats per la Comunitat de Madrid quan va modificar el Pla General d'Ordenació Urbana de 1997, ja que, segons el seu criteri, era una mesura cridada a encobrir una revisió del planejament urbà de la ciutat que va forjar, a més, deien, vulnerant-se el principi del procediment.

Simultàniament, sol·licitaven la nul·litat radical de l'acord per haver estat fruit d'un pacte anterior entre ADIF/DCN i l'Ajuntament de Madrid, cosa prohibida en virtut del que es disputa a l'article 25 de la Llei del Sòl de la Comunitat de Madrid (LSCM) ; a més, també, perquè segons la seva opinió, el pla altera l'equilibri entre edificabilitat i quantitat i qualitat de les dotacions, pateix l'adequada consideració d'alternatives de desenvolupament urbanístic en la tramitació i l'avaluació ambiental, o que es profita urbanísticament dels sòls actualment va encomanar al domini públic ferroviari la col·locació sòbria d'una enorme pèrdua de formigó en què s'implantaran les alcaldies de les àrees verdes del desenvolupament.

Així doncs, els magistrats desestimen totes i cadascuna de les al·legacions presentades pels demandats, començant per la primara, en considerar que la ciutadania urbanística va dur a terme mitjançant la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana “va seguir el procediment adequat”, en tractar-se d'una simple modificació del planament vigent i no d'una revisió del PGOUM de 1997.

“L'elecció del procediment tramitat -diu la resolució-, està justificada de conformitat amb el que disputen els articles 67.1, 68.1 i 69.1 de la LSCM, en primer lloc perquè el seu àmbit territorial, que se circumscriu en la seva ordenació a dues àrees de planament prèvies (l'APR 08.03 “Prolongació de la Castellana” i l'APE 05.27 “Colònia Campamento”), coincideix absolutament amb la integritat de l'espai territorial del municipi de Madrid, constituint tan sols un espai territorial molt reduït del municipi, tenint en compte la dimensió global del territori municipal”.

I en segon lloc, perquè la modificació qüestionada “no suposa un canvi de tal magnitud que afecti de manera tal l'ordenació global del POGOUM de 1997 que en faci necessari el replantament total, fins i tot de la forma parcial que pretengui el demandat”. “The han dels elements de l'ordenació structurant que comporta –avança la sentència-, no suposen, de cap manera, una modificació del model territorial adoptat, la concurrència del qual es demani tant a l'article 68.3 de la LSCM com a l'article 154 del Reglament de Planejament Urbanístic (RPU)”.

'Per mantenir els objectes de regeneració'

Per finalitzar la resposta a la primera al·legació dels demandeis, els magistrats assenyalen que “en l'actuació de regeneració urbana que duu a terme la mesura adoptada, es mantenen els objectius de regeneració i rehabilitació urbana, de cosit urbà per tancar la cicatriu generada per les infraestructures al teixit de la ciutat i, en definitiva, d'integració de les infraestructures ferroviàries en aquesta, respecte del que preveu el PGOUM de 1997, inclosa la modificació de l'any 2002”.

La modificació actual –precisa la resolució-, no altera la classificació del sòl; no comporta un increment significatiu de l'edificabilitat per a activitats econòmiques; prevista una superfície edificable destinada a una reserva de protecció en arrencada al 20,78 per cent, quan al pla general anterior no s'estableixi una reserva mínima per a aquest règim d'habitatge; va integrar una estructura ferroviària amb la construcció d'una nova estació intermodal que no suposa un canvi en el model urbanístic de la ciutat de Madrid, és que estava contemplat al PGOUM de 1997 i va fracassar al març tampoc suposa un increment de la població en aquest terme municipal de madrid superior al 20 per cent.

Pel que fa a la segona de les al·legacions, els magistrats asseguren que “la intervenció de DCN, beneficiari dels aprofitaments urbanístics d'ADIF, que reconeixen la pròpia introducció de la modificació recorreguda i que va conduir a l'elaboració del document de bases de 2017, ens va determinar que les nostres trobades de cap manera davant un acord de planejament, posteriorment materialitzat en la modificació”.

Els jutges afirmen que “no podem deduir l'existència de desviació de poder o d'actuació arbitrària en l'aprovació de la modificació, perquè només cal sorgir els antecedents de planejament per advertir les raons de la necessària i col·laboració obligada de les administracions en l'execució i desenvolupament del nou àmbit urbanístic, que no queda desdibuixat per la integració de lempresa privada en lexecució definitiva del mateix”.

I afegeix: “Encara quan a efectes dialèctics es pogués intentar que materialment, que no formalment, l'abast de l'acord entre DCN i l'Ajuntament pogués tenir una relació directa amb la modificació del Pla General, i que aquesta tingués una concordança amb els punts que en el mateix es recullen, la seva eventual consideració com a conveni de planament no determinaria per si mateix la nul·litat de la modificació, ja que aquest fet no significaria que la plasmació a l'instrument urbanístic fos realitzat contravenint l'interès general”.

En tot cas, l'al·legació es refereix a la millora dels sòls efectivament afectats al domini públic ferroviari. que genera el cobriment del sistema ferroviari resulta inscriptible, de conformitat amb el Reial Decret 1.1 1093/1997, sobre la inscripció al registre de la Propietat d'Actes de Naturalesa Urbanística.”

Per tant, els magistrats desestimen l'al·legació plantada en no incórrer-se en infracció ni en desviació de poder, “trobant legalment i urbanísticament justificat el tractament que en l'ordenació s'atribueix a l'anomenada 'losa' dels sòls ferroviaris”.