Chanel ha aconseguit que estiguin a l'ordre del dia coses insòlites. Que ens donin el major nombre de 'twelve points' de la nostra història, que aconseguim el millor lloc des de començament de segle i la puntuació més alta mai aconseguida, que l'esquerra modernitza patisca un atac de puritanisme i la dreta lloi el seu cul al Aire… en definitiva, l'actuació de Chanel (que no ella mateixa, encara) és un fenomen pop amb totes les lletres, tan magnètia com controvertida.
Aquest diumenge, tot just deu hores després d'esgarrapar el cel de Torí i segurament sense fer un somiet, l'artista d'Olesa de Montserrat va esprémer les seves últimes gotes d'adrenalina fent-se altres banys de masses a la Plaça Major de Madrid, que va omplir amb dues hores de antelació per veure l'heroïna eurovisiva.
Amb gairebé mitja hora de darrere, Chanel va patir a les taules vestida de negre, amb ulleres de sol per ocultar ulleres i ploreres. “Perdoneu-me, que porto ulleres de sol perquè de tant plorar tinc conjuntivitis”, va dir l'artista abans de destruir en agraïment els seus seguidors: “Gràcies! Gràcies! Tot el vostre afecte, la vostra passió, la vostra bona energia, els vostres penells i els vostres bons desitjos ens han arribat a tot l'equip. Quan baixem de l'escenari ens sentim guanyadors morals”.
Si hi ha una paraula que defineix la interpretació de 'SloMo', aquesta és precisió. Però aquesta virtut, en la seva cita amb els madrilenys, gairebé no va venir ni a tomb. És un 'pro' del 'show business' que si puja a l'escenari és per buscar la perfecció, però en la seva aparició sorpresa a les festes de Sant Isidre es va deixar anar els cabells per gaudir del moment, sense atendre coreografies ni efectes visuals. No tenia el cos per a més, els seus fans el van sentir perfectament i la van applaure a enrabiar durant els tres minuts i escaig de 'SloMo'. Que clar, després de tota la tarda esperant el sol, els devien saber una mica.
He de confessar que al principi vaig pensar que la cançó de Rigoberta tindria més 'chance' que Chanel a Eurovisió, amb aquesta melodia afusellada a l'Himne de l'Alegria i una tornada amb repetició de síl·labes (ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma ), llaminadura típica del certamen. Però en vista del criteri que ha articulat les decisions del jurat, per una vegada RTVE ha encertat de ple. Especialment en no portar Tanxugueiras, a la llum del resultat obtingut per una proposta tan semblant com la de les bretones que han deixat França en penúltim lloc. Tampoc crec que la Bandini hagués tingut gaire més suport popular, perquè el de Chanel ha estat aclaparador. I merescut: el seu tercer lloc (i que va faltar poc per al segon, que hagués estat victòria moral!) dignifica el resultat artístic d'una edició marcada més per la política que pel sentit de l'espectacle.
