SEGUIR
Enhorabona per la ruta del rescat, amb 2.040 milions d'euros, enhorabona per la col·locació de polítics als consells d'administració de les empreses públiques, semipúbliques i privades, la colonització política i ideològica que va al Govern de companyies estratègiques espanyoles és cridanera. Aquesta colonització s'ha convertit en una obsessió per a la Moncloa, que de mica en mica, i aprofitant les estrets econòmiques que la pandèmia ha causat en diferents societats, està guanyant àmplies quotes de poder. El Govern ja ha entrat a l'accionariat de 29 empreses i ara va intentar ampliar la seva participació a Indra. A més de la meitat d'aquesta trentena d'empreses, el progressiu control accionarial es canalitza a través de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), 'holding' mitjançant el qual el Govern controla Correus i Navantia va participar apreciablement a Enagás, Red Electrica o la pròpia Indra.
Aquesta ampliació es basa en el Fons de Suport a la Solvència per a Empreses Estratègiques que dirigeix la SEPI, i que durant el període de la pandèmia es creen moments per demostrar que prestem participatius i ajuts a aquestes empreses, això sí, a canvi de col·locar a membres disposa a més de consells dadministració. De moment, i fins ara, el Govern ha garantit la col·locació de 1.500 milions en firmes estratègiques, i en cas que alguns d'aquests préstecs no poguessin ser tornats a l'Estat, el Govern augmentaria el seu poder per accionarial, tal i com ara permet Brussel·les.
Alhora, i en paral·lel, un segon procés consisteix a endollar fins al PSOE, i molt en particular del PSC, en empreses i organismes en què l'Estat assumeix la seva participació. És el que passa a la Sareb, l'anomenat 'banc dolent' creat per absorbir els actius tòxics immobiliaris de la banca, i en l'accionariat del qual participen els bancs i les asseguradores en un 54,1%, i el FROB -és a dir, l'Estat – al 45.9 per cent restant. Ara el Govern ha permès una modificació legislativa que la portarà a comparar part de l'accionariat a les entitats bancàries, de manera que l'Estat podrà superar amb escreix el 50% del capital social i ser accionista majoritari. Encara que aquest procés encara no ha produït, el cert és que el nomenament recent de Pau Pérez, vinculat al PSC a l'Ajuntament de Sitges, com a nou director de Gestió d'Habitatge Social i Assequible, apunta en aquesta direcció. No és un cas únic. De fet, s'ha repetit amb Pedro Sánchez a la Moncloa de manera continuada, per exemple, amb Alejando Colldefors al Consorci Alta Velocitat Meca Medina; amb Arturo Gonzalo Aizpiri com a conseller delegat d'Enagás; Marc Murtra com a Indra; Maurici Lucena a AENA; Beatriz Corredor, exministra de Rodríguez Zapatero, al capdavant de Red Eléctrica; amb l'antic diputat socialista Joaquín López a SAES; on l'exsenadora Susana Hernández a Sainsel, empresa de la qual Indra disposa del 45%.
No és només la política del 'dadazo'. És la ideologització sense descans d'empreses que possiblement sigui neutral, i no un bressol per acomodar o premiar amics del partit. Sense aprenentatge derrors. Va passar amb les caixes d'estalvis: es van politicitzar, van acabar sent la coartada d'antics polítics per guanyar diners, i es van rebutjar els autèntics gestors per afavorir el nepotisme. El resultat? Corrupció i la fallida de la immensa majoria.
