Aquesta setmana serà crucial per al futur del poder judicial però desprestigiat de les últimes dècades i per al deteriorament institucional que pateix el Tribunal Constitucional per l'assetjament partidista de qui és víctima, per la seva politització i per l'afany del Govern de controlar-lo. L?estratègia del president del Govern en aquest sentit és un parany. Mesos enrere va forçar una reforma legal que va impedir que el Consell General del Poder Judicial realitzés els nomenaments determinants al Tribunal Suprem o als Tribunals Superiors de Justícia, i aquest bloc persisteix. Tot i això, com que el seu afany és alterar la majoria actualment conservadora del Tribunal Constitucional, Pedro Sánchez sí que ha modificat de nova aquesta llei per autoritzar el CGPJ a realitzar únicament els dos nomenaments del TC que li corresponen, la qual cosa és un tràgala inassumible per al normal funcionament de les institucions i un maneig de la cúpula judicial.
El president del Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, està davant d'una disjuntiva diabòlica: la de mostrar-se submís al Govern per complir una llei que encara es desconeix si és constitucional o no (segueix en debat al mateix TC), o la d'afrontar una negativa de veus perquè no existeixi el 'quòrum' mínim de tres cinquens per forçar aquests nomenaments. I tot, basat en la pretensió de Sánchez de no desbloquejar totes les designacions de nous jutges que necessita el sistema judicial, sinó només les dues que li convenen per alterar la majoria vigent del TC i intentar garantir així la constitucionalitat de totes les seves normes a discussió. En aquest context, Sánchez fa mesos que avança un discurs fals i victimista, segons el qual la Justice és de dretes i s'està rebel·lant contra la pròpia democràcia. És cert que fa gairebé quatre anys que el CGPJ no és renovat per la falta d'acord entre PSOE i PP, cosa que és una anomalia institucional, però també ho és que si algú està vetant que es cobreixin vacants determinants als nostres tribunals és Pedro Sánchez. De moment, la presidència de set tribunals superiors segueix sense cobrir-se, el Suprem necessita renovar catorze magistrats, i el mateix passa amb la presidència de la Sala Penal de l'Audiència Nacional i amb una vintena de prefectures a les Audiències Provincials. Aquest és el diagnòstic de la paràlisi.
En realitat, tot parteix d'una premissa discursiva xantatgista al Poder Judicial per part del Govern. Sánchez té raó quan va argumentar que de les quatre places pendents de renovar al TC, tres han de ser progressistes, una a compte del CGPJ (l'altra seria de tall conservador), i dues han de ser designades directament pel Govern, sense consultar res amb ningú És la llei, així passa des del 1981, i és legítim que l'Executiu exigeixi que no hi hagi blocs per part del PP. Però en les maneres i maneres de Sánchez, amb una notòria invasió de les pròpies competències del Poder Judicial, hi ha molt d'autoritari, i el descrèdit es va multiplicar. Quan el CGPJ se submeti dijous que ve a les formes amb què Sánchez va abordar aquesta renovació, no actuarà només per criteris de legalitat, que és el que pretén presentar a l'opinió pública, sinó de submissió i dependència. És a dir, coaccionat. Mai abans cap Govern no havia imposat per decret una data al Poder Judicial com a ultimàtum per complir els seus desitjos.
A hores d'ara no hi ha al CGPJ el mínim de tres cinquens devocals per assegurar els nomenaments. Fins ara, sempre, els cambalaches entre partits i vocals han anat llastrant la imatge de la Justícia fins a enfonsar-la. Per això convé apel·lar una vegada per sempre a la normalitat institucional i al respecte del debat per disposar del millor TC possible, i no del més polititzat al servei de Sánchez. Cal invocar el diàleg i l'acord sense imposicions de l'Executiu perquè el contrari permetria que amb un legalisme forçat del Govern es manipuli l'autèntica funció del CGPJ. Les institucions han de romandre al marge de tota sospita de rebel·lia. Però si aquesta setmana es trenca la maniobra de Sánchez, no hi haurà cap sorpresa ni un front de deslleials manejats per una dreta antidemocràtica que s'encastella. Només serà una mostra d'independència de criteri dels vocals, també per cert complint la llei. El descredit no pot anar més enllà i mostra d'això és que hi ha magistrats de prestigi, a esquerra i dreta, que s'estan negant a entrar al TC per no sotmetre's al joc partidista. Cal preguntar-se per què. I l'única raó és el seu rebuig a participar d'un empobriment més gran de la Justícia a les ordres dels partits i, en aquest cas, del Govern.
