Editorial ABC: Seguretat nacional abusiva

SEGUIR

Una vegada més, les institucions de l?Estat que tenen atribuïda la funció d?assessorar el Govern amb informes preceptius, encara que no siguin vinculants, han topat amb l?afany intervencionista del Govern. Tal com revela ABC, ara és el Consell d'Estat qui ja en evidència a l'Executiu amb seriosos retrets al projecte de llei de Seguretat Nacional, especialment contra la pretensió de La Moncloa que en supòsits de crisis nacionals se suprimeixi sense excepció qualsevol indemnització de lEstat als ciutadans que vegin restringits els seus drets i llibertats, o els siguin requisats temporalment béns de tot tipus. La nova llei regula la imposició de prestacions obligatòries -per exemple als sanitaris Durant una pandèmia- sense dret a cap compensació.

El Consell d'Estat no arriba alertar de la inconstitucionalitat d'aquesta mesura, però sí que sosté que ni està expressament previst a la Constitució ni garanteix el dret de qualsevol ciutadà de veure protegit el principi d'indemnització. En definitiva, el que proposa Pedro Sánchez és tenir absoluta llibertat des del Consell de Ministres per a un requisit general de béns amb caràcter confiscatori i sense compensació per als particulars, ja siguin del sector privat o del públic.

Així mateix, el Consell d'Estat revela el trampós doble joc del Govern amb aquesta llei. D'una banda, La Moncloa va argumentar que aquesta previsió de requisar, imposar i intervenir sistèmicament en cas d'emergències és idèntica a la que al sud es regula a la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil. I de l'altra, el Govern afegeix que aquesta llei va ser declarada constitucional pel TC. Tot i això, oculta ladinament que si bé el TC va rebutjar un recurs de la Generalitat de Catalunya contra aquesta norma de Protecció Civil, ho va fer perquè aquest Executiu autonòmic no tenia competències, i no perquè entrés a enjudiciar el fons de l'assumpte. El Govern, per tant, no diu tota la veritat, sinó només la que li convé, oblidant per cert que l'antecedent d'aquesta idea era una altra llei sobre protecció civil del 1985 que sí que va ser declarada inconstitucional. Aquella llei preveia que en cas de risc greu, desastre o calamitat pública, el Govern podia obligar tots els residents d'una zona geogràfica a fer beneficis personals sense dret a indemnització. Però allò regulat de manera molt diferent de com es fa ara: eludia la indiscriminació i només forçava els aturats que estaven rebent una prestació pública, a qui resaven la substitució del servei militar, i als excedents anuals de la 'mili'. Avui, amb les fases més dures de la pandèmia com a record infaust, el Consell d'Estat sosté que algunes autonomies van imposar als seus sanitaris prestacions forçoses -i era natural-, però en moltes d'elles la reacció que van provocar els governs regionals va ser adversa, fins i tot encara que aquests sanitaris cobressin dietes i indemnitzacions. Si això s'estén ara també al sector privat, les conseqüències seran impredictibles.

El Govern segueix legislant a la seva manera, gairebé sense deixar marge als òrgans consultius de l'Estat oa les autonomies per donar la seva opinió. Les comunitats van tenir un dia per al·legar; the Council of State, sis, i les gairebé 4,000 al·legacions de ciutadans, empreses i associacions es van haver de plantar en temps rècord, sense poder analitzar a fons el projecte. I per cert, la majoria apuntant ha conegut la inconstitucionalitat. El temps dirà amb quina textualitat s'aprova la llei, però atesa la reactivitat del Govern a assumir recomanacions, cal donar per altes dosis d'intervenció abusiva garantides.