El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria condemna l'Institut de la Seguretat Social i la Mútua d'una empresa a fer bones les pensions de viduïtat i orfandat derivades de contingència professional a una dona i la seva filla pel suïcidi del pare. Tot i que el fet va passar fora de l'empresa, els magistrats consideren que estava vinculat amb la seva feina
La resolució explica que, a més de ser cert que la presumpció de laboralitat d'un accident decau amb un acte suïcida (per la naturalesa voluntària que té l'acte de treure's la vida), no és menys veritat que el suïcidi es produeix de vegades per una situació d'estrès o de trastorn mental que pot derivar tant de factors relacionats amb el treball, com de factors estranys.
Per tant, el que és rellevant per fixar si un sinistre és comú o professional és la connexió entre el fet que va desencadenar l'òbit i el treball i en aquest cas la Sala estima que, encara que el suïcide va tenir lloc fora del lloc i del temps de treball, si hi ha una relació de causalitat amb l'obra.
Problema laboral
No hi ha antecedents psiquiàtrics constants o patologies psíquiques prèvies, però no obstant sí que hi va haver un problema laboral important que va ser el que el llevat ha de marcar la decisió de treure's la vida. Va ser un suïcidi esdevingut fora de temps i fora del lloc de treball però vinculat de forma directa amb la seva feina ja que va ser acusat d'assetjament laboral, la seva empresa l'havia sancionat amb suspensió d'ocupació i trasllat a un altre centre i, a més, era previsible que la companya que havia patit l'assetjament interposés una denúncia individual penal contra ell. També és molt rellevant que tres dies abans del suïcidi s'havia d'incorporar al nou centre de treball fora del lloc de residència. Per tant, segons els magistrats, tots són aspectes que van incidir en el seu estat d'ànim i en la decisió posterior d'acabar amb la seva vida.
Perquè ser que l'empleat tenia problemes conjugals, però no tenien l'entitat necessària per posar fi a la relació entre els cònjuges, ja que constac que, weights als fets imputats al treballador, la seva parella ni volia posar fi a la relació, per la qual cosa aquest problema familiar no suposa una ruptura del nexe causal, al contrari, la Sala escolta que va ser la problemàtica laboral allò que va interferir en la seva vida familiar i no a la inversa.
En definitiva, la jurisprudència ve admesament restrictivament a l'acte suïcida com a accident professional, però cal analitzar la relació de causalitat. I tot i que el suïcide passa quan l'empleat estava de vacances (per la qual cosa no es pot apreciar la presumpció de laboralitat), la vinculació és rotunda: la problemàtica laboral té una connexió temporal clara amb l'acte suïcida ja que s'inicia a penes tres mesos abans del desenllaç fatal i és molt present els dies previs a la presa de la decisió de treure's la vida per dos motius fonamentals: per la preocupació per les possibles conseqüències penals derivades d'una possible denúncia per assetjament (un dia abans del suïcidi busca informació a internet de les penes que imposen per delictes d'assetjament laboral) i per la sanció de trasllat a una botiga diferent, fora del lloc on resideixi la família més propera, que a més va ser adoptada com a conseqüència de la denúncia per assetjament.
Per això, la Sala, atesa la seqüència temporal dels fets i les seves connotacions laborals, estima el recurs i declara que les pensions de viduïtat i orfandat derivades de la mort deriven de contingència professional d'accident de treball i han d'augmentar les quanties.
