El Govern fa un nou pas endavant per aprovar Llei de l'Habitatge, malgrat l'informa desfavorable del Poder Judicial que considera que el text vulnera les competències de les comunitats autònomes. El Consell de Ministres va passar ahir, 1 de febrer, la remissió a les Corts, per tramitar-la parlamentàriament pel procediment d'urgència, del projecte de Llei pel Dret a l'Habitatge. El text va ser presentat el 26 d'octubre passat i suposa la primera norma que desenvolupa el dret constitucional a un habitatge digne i adequat.
La ministra de Transports, Raquel Sánchez, ha recalcat que la llei és imprescindible perquè el mercat s?ha mostrat ineficaç per respondre a la necessitat d?aquests col·lectius: «Els poders públics hem de garantir el dret al?habitatge i evitar l?especulació». Pedro Sánchez per part seva ha sostingut que «la llei no va en contra dels propietaris sinó que va contra de l'especulació», protegeix els seus drets i reconeix les seves obligacions.
Protecció de llogaters i petits propietaris
En la mateixa línia, la ministra de Drets Socials i Agenda 2030, Ione Belarra, ha considerat que això protegeix els llogaters, que la seva part més feble de l'equació, ho posa fàcil als petits propietaris i alhora exigeix la necessària coresponsabilitat als grans propietaris en la garantia del dret a l'habitatge», ha afirmat.
No envair competències autonòmiques
El ministre de Transport ha expressat «respecte absolut» de l'Executiu a l'informe preceptiu i no vinculant emès divendres passat pel Consell General Judicial, sobre el qual va fer algunes consideracions.
Pel que fa a això, ha destacat que el Govern escolta que l'àmbit de l'informe s'ha de circumscriure als tres articles de la Llei d'Enjudiciament Civil que veuen modificats a través de la nova llei d'habitatge. L'Executiu, va afegir Raquel Sánchez, sosté que delimitar el camp d'actuació de l'Estat en la matèria per tal de conformar parcs públics d'habitatge i fixar patrons per proporcionar cases dignes i assequibles als col·lectius econòmics més vulnerables sense envair cap competència autonòmica.
Segons ha explicat el ministeri, el projecte de llei reconeix la capacitat i ofereix instruments a les administracions territorials competents perquè aprovin i complementin les mesures que considerin necessàries per fer efectiu el dret bàsic a l'habitatge.
Aspectes principals de la llei
Una de les mesures més destacades de la nova normativa és la relativa al parc públic de vivenda social. Raquel Sánchez ha explicat que estarà subjecte a protecció permanent «perquè no pugui ser alienat, com va passar en el passat». Per part seva, Belarra ha valorat que s'imposi una reserva obligatòria del 30% de qualsevol promoció a habitatge protegit i que d'aquest 30% el 15% hagi d'anar a un lloguer social, de manera que es pugui construir a poc a poc un parc públic d'habitatge d'acord amb els països europeus. In France, va posar com a exemple, hi ha set vegades més vivenda social que a Espanya, i als Països Baixos el seu nombre es multiplica per dotze respecte al nostre país.
La llei millorarà la regulació dels desnonaments en situació de vulnerabilitat ha confirmat el ministeri i ha destacat que, a partir d'ara, els serveis socials es coordinaran de manera més eficient amb els jutges per poder oferir solucions habitacionals als afectats. Belarra ha incidit que la llei garantirà que l'alternativa nativa habitacional que es busqui per a aquestes famílies sigui un habitatge com a tal, i no un alberg, com ara mateix està passant en algunes comunitats autònomes.
Raquel Sánchez va explicar que les administracions competents podran per temps limitat zones de mercat residencial tensionat i establir mesures per impedir increments abusius de la renda i aconseguir una baixada de preus, ja es reduirà el cost del lloguer o augmentarà l'oferta. En aquestes àrees, Ione Belarra ha afegit que els incentius fiscals previstos estan dissenyats perquè es més profitós per als propietaris abaixar els preus del lloguer.
Pel que fa als habitatges buits, la llei contemplava que els ajuntaments poden fer un recàrrec de fins al 150% a l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) que els grava. Belarra ha assenyalat que el Govern considera «poc ètic» que hi hagi vivendes buides quan moltes persones en necessitin una, per la qual cosa cal aconseguir que entrin al mercat de lloguer o venda.
