El president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, en el discurs d'obertura de l'any judicial va declarar que les vacants sense cobrir a la cúpula judicial estan provocant una situació “insostenible”.
“De les 116 presidències de tribunals existents 49 no estan exercides per un president titular”, va denunciar Lesmes. “Ja l'any passat vaig advertir que la manca de cobertura de vacants ens estava col·locant en una situació límit i que en uns mesos seria insostenible. Tan és que en unes setmanes la Sala Social i la Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem no constituiran les seves seccions d'enjudiciament, com preveu la Llei, per falta de magistrats”.
A més, Lesmes va advertir que "el 21 de desembre la Sala de Justícia del Tribunal Militar Central deixarà d'actuar per falta de tots els seus membres del Cos Jurídic Militar predeterminats a la Llei ja que les vacants no han pogut ser contestades".
"L'espatll és tan gran que no havia produït una situació semblant a la cúpula de la Justícia espanyola en tota la història de la nostra democràcia, amb uns efectes negatius que es van estenent a poc a poc a tota l'organització judicial", va dir Lesmes, referint-se a la Llei orgànica 4/2021, de 29 de març, per la qual estableix el règim jurídic aplicable al CGPJ en funcions. "Dvuit mesos després de la seva aprovació, els efectes d'aquesta Llei són devastadors", va afegir.
Primacia del Dret
Lesmes va fer també una crida a reconèixer la primacia del Dret: “El valor Estat de Dret a la nostra democràcia no només requereix reconèixer el principi de separació de poders, la independència dels jutges i el respecte a les seves decisions. Suposem per endavant que el reconeixement de la primacia del dret, al qual s'han de subjectar tots els poders públics i les persones privades, ja que a les democràcies es governa a través de les lleis, obra de la voluntat general, de manera que el nostre Estat no serà democràtic si no es garanteix el respecte al Dret”, va afirmar Lesmes en el discurs pronunciat davant del rei Felip VI.
Prèviament, María Ángeles Sánchez Conde, tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS), va intervenir en substitució del Fiscal General de l'Estat Álvaro García Ortiz. En un discurs en què es va discutir l'activitat de la Fiscalia, va alertar "la tendència alcista que reflecteix els delictes de violència generos i contra la llibertat sexual protagonitzats per menors d'edat".
A la seva Memòria del darrer any judicial la Fiscalia mostra la seva preocupació per la violència de gènere, que “té múltiples i preocupants fronts oberts com: l'augment de la violència entre menors a través dels mitjans digitals; la invisibilitat de les dones d'edat avançada que denuncien molt poques vegades; l'esgarrifosa xifra de dones amb discapacitat que han estat víctimes de i el desaparement de les dones estrangeres que eviten denunciar quan la seva situació administrativa és irregular per por de les conseqüències”.
La Fiscalia també està preocupada per la vulnerabilitat dels migrants i els menors per "la proliferació de delictes d'odi i discriminació", que ha augmentat un 27%, per la ciberdelinqüència, que ha augmentat un 47% i per l'emergència ambiental.
A la Memòria s'assenyala que la recuperació de la normalitat en l'activitat judicial després de la pandèmia és “un objecte només parcialment aconseguit”. "Tan bé reflectint una reactivació de les xifres, no s'assoleixen les corresponents a l'anualitat del 2019".
El 2021 es van incoar 1.465.024 due diligence anticipats, un 6,76% més que el 2020. Els delictes contra la vida i contra la integritat integren el 35% de les due diligence incoades el 2021, davant del 29% el 2020. Els delictes contra el patrimoni es manté al 20%.
Els assenyalaments a què ha assistit el Ministeri Fiscal van ascendir té un total de 320,977 judicis, davant dels 260,715 del 2020, però sense assolir la xifra del 2019 (332,888). Els jutjats penals van dictar 147,682 sentències, davant de les 111,585 el 2020, però sense assolir les 150,643 del 2019. 2020.
El 2021 se suspendrà el 35% dels judicis als jutjats penals, suspesos principalment per contagis per la Covid-19. Aquesta xifra és menor que la registrada el 2020, quan es van suspendre un 46%, però superior al 32% del 2019.
Els delictes amb més presència a les sentències condemnatòries, igual que en anys anteriors, han estat els tipus contra la seguretat viària i contra el patrimoni, amb percentatges del 35% i 18%, respectivament (el 31% i 19% el 2020) . Els delictes de violència familiar i de gènere han suposat el 9%, inferior al 13% assolit el 2020; els delictes contra la vida i la integritat física el 9%, lleugerament inferior al 10% assolit el 2020 i els delictes contra l'administració de justícia el 7%, que mantenen el percentatge de l'anualitat anterior.
Pel que fa a les diligències urgents, el 2021 hi ha 202.296, fet que implica un increment del 19% en relació amb la xifra del 2020.
Pel que fa als judicis lleus, es van tramitar 323.362, xifra superior als 297.744 del 2020, però inferior als 338.204 del 2019, mantenint-se, per tant, una tendència a la baixa ja observada en anualitats anteriors (348.907 el 2018 i 361.061 el 2017).
