El Tribunal Suprem ha anul·lat per manca de justificació l‟exclusió dels espectacles taurins de l‟àmbit d‟aplicació del Bo Cultural Jove.
La Sala ha estimat el recurs contenciós administratiu interposat per la Fundació Toro de Lidia contra el Reial Decret 210/2022, de 22 de març, pel qual exigeix les normes reguladores de l'esmentat Bono i anul·la l'expressió “i taurins” del seu article 8.2.
L'article 8 a l'apartat 2 establia que no eren subvencionables els espectacles taurins, a més dels esportius, juntament amb l'adquisició de productes de papereria, llibres de text curricular (impresos o digitals); equips, programari, maquinari i consumibles d'informàtica i electrònica, material artístic, instruments musicals, moda i gastronomia.
Manifestació cultural
El Tribunal explica que no li competeix resoldre si la Tauromàquia, en general, i els espectacles taurins, en particular, són manifestacions culturals, ja que ha estat el mateix legislador el que ho ha fet en sentit afirmatiu tal com explica amb claredat la Llei 18 /2013 per a la regulació de la tauromàquia com a patrimoni cultural. add que el Tribunal Constitucional també ha deixat clara aquesta mateixa naturalesa cultural dels espectacles taurins, que el Reial Decret impugnat no nega, sinó que, al contrari, parteix que posseeix aquesta naturalesa i, per això, els ha de suprimir expressament.
La conclusió és que el tribunal és que ni a l'expedient ni al propi text del Reial decret 210/2022, segons ressalta la demanda, hi ha raons que explicació l'exclusió. “No ens semblen vàlides a aquest efecte les que ofereixen el seu preàmbul i que únicament diu que els espectacles taurins es fomenten a través d'altres instruments i que cada Administració capacitat per decidir els sectors o activitats d'interès o utilitat pública que té foment i de quina manera ho fa”, assenyala la sentència, ponència del magistrat Pablo Lucas.
Per a la Sala, aquestes explicacions genèriques, però, són “insuficients” quan hi ha disposicions legals específiques que imposen als poders públics l'obligació d'actuar positivament en un àmbit determinat, tal com passa amb el de la Tauromàquia.
Per això, va considerar que la concreció que dóna la Llei 18/2013 al mandat dels articles 44 i 46 de la Constitució incloïa la necessitat “una justificació singular d'entitat bastant de perquè es deixen fora del Bo Cultural Jove els espectacles taurins” .
La Sala va afirmar que tampoc no troba aquesta justificació en les altres exclusions que inclou l'article 8.2 del Reial Decret 210/2022, ja que no hi ha entre ells una identitat o connexió que permet deduir la raó de l'exclusió que ens pertoca, doncs, sense qüestionar la rellevància que cadascú posseeix, succeeix que respecte dels altres no hi ha un reconeixement legal com el que sí que existeix respecte de la Tauromàquia en les seves dimensions cultural, històrica i artística”.
La sentència es refereix al fet que l'Advocat de l'Estat insisteix que l'Administració General de l'Estat sí que compleix la seva obligació de promoure la Tauromàquia tal com ho proven les iniciatives com (i) el Premi Nacional de Tauromàquia anual de 30.000€; (ii) la subvenció de 35.000 € a la Fundació recurrent per a la compilació de coneixements i activitats artístiques, creatives i productives integrades a la Tauromàquia; (iii) el projecte “Cultures del Toro” d'actuacions d'identificació, documentació, investigació, valoració i transmissió del patrimoni cultural vinculat a la Tauromàquia, articulat al projecte “Les cultures del toro als museus estatals” consistent en petites exposicions virtuals de les que se n'han publicat tres i n'està en preparació una altra; (iv) l'exposició “La memòria taurina: photos taurines als arxius estatals” de la celebrada dues exhibicions (Salamanca i Sevilla) i n'està una altra en preparació a Sanlúcar de Barrameda.
La Sala respon que, fins i tot comprenent que a aquestes iniciatives -que són les ja relacionades a la Memòria d'Anàlisi d'Impacte Normatiu- es remet el preàmbul del Reial decret 210/2022 quan al·ludeix a l'autonomia i capacitat de les administracions per què triar i com promoure la cultura, és decidir, acceptant que no són característiques a posteriori, “no ens sembla, tanmateix, que ajudin a solucionar la manca de justificació de l'exclusió per la senzilla raó que són puntuals”.
En canvi, subratlla que “la consistència del Bo Cultural Jove té una projecció de caràcter general i, a més, pot requerir qualificada mentre dirigeix una nova generació, és a dir, mira al futur representat pels joves –segons el dictamen del Consell de Estat gairebé 500.000– perspectiva que és fonamental quan es tracta de la conservació i promoció del patrimoni cultural. No hi ha, doncs, entre les actuacions ressenyades i el Bo Cultural Jove –que va suposar 210 milions d'euros per al memorial de la ciutat– la proporció necessària per concloure que es va donar a la Tauromàquia un tractament equilibrat amb la transcendència que se'l reconeix a la legislador».
