El Suprem anul·la el sistema de finançament del “bo social” sense que afecti l'aplicació del descompte · Notícies Jurídiques

El Tribunal Suprem ha declarat que el mecanisme financer del bo social establert per decret llei el 2016 és contrari al dret de la Unió Europea per discriminar unes empreses del sector elèctric davant d'altres.

El bo social és una prestació de caràcter social destinada a protegir determinats consumidors (“els consumidors vulnerables”) consistent a aplicar un descompte en el preu de l'electricitat consumida a l'habitatge habitual. La decisió de la Cort Suprema determina el mecanisme de finançament destinat a cobrir el cost daquest descompte, en cas contrari afecta la continuïtat de la seva aplicació. En altres països de la Unió Europea preveuen que aquest cost financi amb càrrec els seus pressupostos generals, però Espanya va optar des del principi per fer aquesta obligació sobre algunes empreses del sector elèctric.

Hi ha ocasions anteriors davant de les quals el Tribunal Suprem va considerar que el mecanisme de finançament establert per la legislació espanyola resultava contrari al dret de la Unió Europea. El sistema financer va anunciar que ara estava regulat pel Reial decret llei 7/2016, de 23 de desembre, que imposava el seu cost a “les matrius dels grups de societats que desenvolupin l'activitat de màrqueting d'energia elèctrica o per les mateixes societats que així ho facin si no formen part de cap grup societari”, fet que implica imputar el 94% del cost de finançament a les empreses comercialitzadores. Aquest sistema de finançament, com els dos anteriors, ha tornat a ser considerat contrari al dret de la Unió Europea per les sentències del Tribunal Suprem que s'acaben de conèixer.

Tribunal Europeu

Les sentències parteixen de la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, especialment del que s'ha afirmat en la seva recent sentència de 14 d'octubre de 2021 (Assumpte C-683/19) en què se sosté que les obligacions de servei públic, com la que ens ocupa, s'han d'imposar “amb caràcter general” a les empreses elèctriques i no a algunes empreses concretes. En aquest context, el sistema de disseny de les empreses encarregades d'obligacions de servei públic no pot excloure a priori a priori les empreses que operen al sector elèctric. Així, doncs, qualsevol eventual diferència de tracte s'ha de justificar objectivament”. El TJUE afegeix que si un Estat membre opta per imposar l'obligació de finançar només algunes empreses del sector “… correspon a l'òrgan jurisdiccional… comprovar si es va produir la diferenciació entre les empreses que han de suportar el pes de la càrrega i les que estan exemptes està justificada de manera objectiva”.

El Tribunal Suprem analitza els motius utilitzats pel legislador nacional per pretendre realitzar el seu encàrrec sobre el negoci de les empreses elèctriques, amb exclusió de les empreses que operen al sector elèctric (generadors, transportistes, distribuïdors) arribant a la conclusió que el sistema de finançament dissenyat és contrari a l'article 3 de la Directiva 2/2009/CE per no tenir una justificació objectiva i ser discriminatori per a les empreses que assumeixen el cost, a les quals reintegraran els costos abonats en aplicació del sistema anul·lat.

El pronunciament del Tribunal Suprem no afecta l'aplicació del descompte pel bo social a la facturació a determinats consumidors vulnerables, però declara inaplicable el mecanisme de finançament establert.