SEGUIR
L'etapa es produeix quan un grup de creueristes vistos amb autobús ha conegut un vaixell, amarrat a Civitavecchia, després d'un dia de sola i sorpresa a Roma. L'autobús ha parat uns minuts a prop d'un bar i d'un bany, i els seus passatgers han baixat uns minuts per gravar a la memòria (ia la dels mòbils) un dels capvespres d'hivern màgics a la Ciutat Eterna.
Llavors hi havia la tarda i el cansament, quan, sobtat, un d'aquells passatgers va pensar amb el dit l'horitzó i va murmurar:
-¿Heu vist això?
'Això' va ser una perfecta formació de quilòmetres o dècades de quilòmetres d'estornells. Es creu que cada hivern podrien comptar-se a Roma entre 500.000 i un milió d'aquestes aus migratòries que volen en estols procedents del nord d'Europa.
Aquest fenomen, els britànics en diuen 'murmuracions', i és sens dubte un dels espectacles naturals més impressionants als quals es pot assistir.
Els estornells són ocells de cap petit, ales i cua llargues, i plomatge negre de reflexos verds i morats i pintes blanques. S'agrupen en estols gegantins desenes de milers d'exemplars (entre 40.000 i 50.000, segons algunes estimacions) que es mouen a l'uníson, perfectament sincronitzats, fins a pintar el cel de negre.
Estàtua de Vittorio Emanuele II a Piazza Venezia, al centre de Roma – Vincenzo PINTO / AFP
Roma és una de les millors ciutats d'Europa per presentar una d'aquestes murmuracions, sobretot entre desembre i febrer. Els estornells, que també provoquen muntanyes d'excrements i altres molèsties, formen una impressionant silueta al cel. Diuen que els models algorítmics complexos encara no han explicat la seva manera de viatjar, que, en aquell moment, sembla una sola i enorme màniga que voli la amb perfecta coordinació.
Els científics utilitzen l'expressió 'complexitat emergent' per descriure aquestes formacions: un fenomen que s'explica com els components individuals de grans grups treballen junts amb les mateixes regles, però més simples, per crear sistemes diversos i intricats. És a dir, cadascun realitza accions simples per formar una estructura complexa.
L'explicació d'aquests sistemes complets, amb un gran nombre de components que tenen un comportament inexplicable si se separen, és la base del darrer Nobel de Física, lliurat a Syukuro Manabe, Klaus Hasselmann i Giorgio Parisi, atorgat per aquest mètode descriu sistemes complets i predir-ne el comportament a gran termini.
Moltes d'aquestes aus arriben a l'hivern a la península ibèrica, per exemple a Extremadura, on hi ha estornells negres i pintos, que també dibuixen 'murmuracions' semblants -encara que més petites- a les escoceses (on solen acudir els fotògrafs a la recerca d'imatges inoblidables) oa les de Roma. A la ciutat, la temperatura és més alta i hi ha més llum, circumstàncies que podrien explicar el seu gust per aquest destí.
Alguns veïns de Roma mostren en aquestes dates la seva exasperació per les molèsties que provoquen aquestes enormes esbarts. Segons Afp, les autoritats han intentat allunyar-los amb falcons i amb raigs làser, però el mètode sonor (enregistraments d'uns 10 minuts emesos per altaveus, amb pauses perquè no s'acostumin al soroll) sembla que s'ha mostrat com el més eficaç. Per als turistes, en canvi, aquesta estampa quan el sol s'escapa és d'una bellesa impagable.
