La nova sentència del Tribunal Suprem, sobre el preu de les targetes revolving (ST 367/2022, del 4 de maig), va revisar el cas d'una targeta de crèdit Barclaycard contractada abans del 2010, concretament el 2006.
El Suprem ha estimat que, per a aquest cas, una TAE del 24.5% anual no pot ser considerada usuària ja que, en dates properes a l'emissió de la targeta, “era habitual que les targetes revolving contractades amb grans entitats bancàries superessin el 23 %, 24%, 25% i fins al 26% anual”, percentatges que, afegeix el Tribunal, es reprodueixen actualment.
Amb aquesta nova sentència, l'Alt Tribunal va declarar la importància de valorar els preus més habitables emprats per les principals entitats bancàries que operen al mercat de les targetes revolving a l'hora d'acabar quin és el “preu normal dels diners” per a aquest producte i si un TAE pot ser considerat usuària o no.
La sentència ve a aclarir, tant per als consumidors com per al sector financer, la confusió existent quant a quins preus apliquen al producte rotatiu, acabant amb la diversitat d'interpretacions intèrprets, de vegades contradictòries entorn d'aquest tema, que ha donat lloc a gran litigiositat que, sens dubte, cal reduir després d'haver quedat consolidat la seva interpretació sobre quan han de ser considerats o els nostres usuraris aquests productes financers.
Sentència 367/ 2022, de 4 de maig
En concret, la nova sentència del Tribunal Suprem aclareix els 2 punts següents:
La referència per decidir si l'interès d'una targeta de crèdit és usurari o no
El Tribunal Suprem insisteix a aclarir, igual que va fer a la sentència de 2020, que “per determinar la referència que s'ha utilitzat com a “interès normal dels diners” per decidir si l'interès de la targeta revolving és usurari, cal utilitzar el tipus mitjà d'interès corresponent a la categoria a específic la que correspon a l'operació creditícia qüestionada, la de les targetes de credito i revolving, no la més generic de credito al consum”. La sentència va disposar expressament que, encara per a contractes anteriors a 2010, en cap cas no s'ha d'utilitzar com a referència el general dels crèdits al consum, sinó el més específic de les targetes de crèdit i revolving.
Com determinar el tipus mitjà d'interès corresponent a la categoria concreta de crèdit i targetes de crèdit revolvents: el TAE aplicat a les diferents entitats bancàries en les dates properes a la subscripció
La nova sentència del Tribunal Suprem especifica com determinarà la determinada referència o el tipus mitjà: la TAE aplicada per les diferents entitats bancàries, especialment “les grans entitats bancàries” per a aquest producte en les dates properes a la subscripció del contracte que publica el Banc d´Espanya.
“Les dades obtingudes de la base de dades del Banc d'Espanya revelen que, en les dates properes a la subscripció del contracte de targeta revolving, el TAE va aplicar per les entitats bancàries a les operacions de targeta de crèdit amb pagament ajornat freqüentment superiors al 20% i que també era habitual que les targetes revolving contractades amb grans entitats bancàries superessin el 23%, 24%, 25% i fins al 26% anual”.