El Suprem va declarar la necessitat de sentència ferma per publicar la identitat dels morosos · Notícies Jurídiques

El Suprem va declarar, mitjançant sentència recent, que la inclusió d'una persona al llistat de deutors, especialment tractant-se d'una liquidació vinculada a un delicte, el dret a la presumpció d'innocència fins que no sigui ferm el pronunciament penal corresponent. Igual que en les seves resolucions recents dictades amb relació al règim de publicitat quan les administracions públiques es difereixen en morosos d'Hisenda, l'Alt Tribunal es pronuncia sobre aquest règim quan el morós és un particular.

I ho fa amb el mateix criteri d'exigir que només es pot incloure el deutor en els llistats de morositat per deutes o sancions tributàries empreses, i no quan es tracta de deutes o sancions tributàries que estan impugnades en se judicialde.

El Suprem va comparar l‟adequació al dret al‟honor, a la intimitat ia la protecció de dades de caràcter personal, que empara l‟article 18 de la Constitució Espanyola, amb la publicitat que l‟article 95 bis LGT.

La inclusió d'una persona en el llistat de deutors, especialment tractant-se d'una liquidació vinculada a un delicte, el dret a la presumpció d'innocència fins que no sigui ferm el pronunciament penal corresponent (i, si escau, el procediment sancionador que subsidiàriament pugui tramitar-se a la via administrativa i contenciós administrativa). La Sala suggereix que la publicació del llistat de deutors, sense fermesa del deute, fins i tot anticipa l'existència del delicte (o, en aquest cas, de la infracció) i la projecta públicament.

Sentència ferma

Per això, el Suprem va declarar que la inclusió del deutor, en cas d'impagament, al llistat de morosos només procedeix quan la sentència penal condemnatòria per delicte contra la Hisenda Pública se signi, sense que n'hi hagi prou amb la mera liquidació del deute expressat en una liquidació vinculada a un delicte.

No requereixen aquesta firma, expliquen els magistrats, situar el col·laborador deutor en un pla en què és qualitativament més gran el dany que se li ocasiona per la seva exposició pública com a deutor – o com a defraudador, protagonista d'una conducta reprovable, que el dany que pot Ocasionar amb la possició de la publicació en un moment en què aquest deute fos ja inamovible.

Quan en comptes d'adonar-se d'una liquidació vinculada a un delicte, el delicte es vincula a la liquidació, sentir de la Sala que va sacrificar la presumpció d'innocència, dret fonamental que només pot neutralitzar el jutge penal mitjançant una sentenciatòria ferma.

I com ja digués l'Alt Tribunal en les sentències recents sobre la mateixa qüestió, la manca de previsió neta a la Llei General Tributària sud la necessitat que els deutes i tributaris sanctions, inclosos a la llista de morosos siguin ferms, no és obstacle a la demanda així pena de posar en risc el principi de seguretat jurídica que, a més, del que preveu l'article 9.3 CE, constitueix una de les prioritats de la Llei General Tributària.