El Tribunal Suprem anul·la la sentència absolutòria per l'assassinat de la vídua de l'expresident de la CAM i ordena celebrar un nou judici amb jurat diferent · Notícies Jurídiques

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha anul·lat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que confirmava l'absolució de MLP per l'assassinat de la sogra, vídua de l'expresident de la Caixa d'Estalvis de la Mediterrània Vicente Sala, en un concessionari d'autocars d'Alacant el desembre del 2016. La Sala ha estimat el recurs presentat per l'acusació particular representada pel fill de la víctima i ha ordenat que se celebri una nova sentència amb una composició diferent del jurat i un nou Magistrat-President.

El tribunal ha estat format pel president de la Sala, Manuel Marchena, i els magistrats Andrés Palomo de l'Arc, Miguel Colmenero, Vicente Magro i Susana Polo. El ponent de la sentència ha estat Manuel Marchena després de quedar en minoria el ponent inicial, Andrés Palomo Del Arco, que ha signat un vot particular en què defensa la desestimació del recurs.

La sentència del TSJ va confirmar l?absolució de MLP que va dictar l?Audiència Provincial d?Alacant, a partir del veredicte de no culpabilitat emès per un jurat popular. El TSJ va rebutjar la indefensió al·legada per la Fiscalia i l'acusació particular en relació amb l'audiència celebrada per la Magistrada-Presidenta en què va comunicar la devolució d'un primer veredicte als membres del jurat perquè no havien valorat les proves de descàrrega, així com la posterior destrucció de lacta del mateix.

La sentència de la Cort Suprema va considerar que el dret de defensa del recurrent va quedar irremeiablement danyat per la manera com la devolució de l'acta per la Magistrada-Presidenta, en una audiència en què es va convocar les parts i el Jurat.

La Sala va explicar que en virtut dels articles 64 i 53 de la Llei del Jurat, el Magistrat-President un cop anunciat del defecte que justifica la devolució de l'acta ha de fer una primera audiència amb el fiscal i les parts perquè posin de manifest el seu acord o desacord amb el criteri que porta al rebuig de lacta i una segona audiència amb els membres del jurat per explicar-los els motius de la devolució del veredicte.

La sentència va indicar que “unir la funcionalitat de les dues audiències previstes pel legislador als art. 53 i 64 de la LOTJ fins al punt d'avalar la correcció d'una fórmula en què es prescindeix d'una – criteri del recurrent- o s'unifiquen ambdues en un mateix acte que es desenvoluparà en presència dels membres del jurat – criteri del Tribunal Superior de Justícia i de la defensa de l'acusat- implica obrir una esquerda generadora d'efectes indesitjables que es projecten sobre el dret de defensa”.

Per al tribunal, la manera com va desenvolupar la devolució de l'acta és més que uneix anòmala evolució, unificació o inversió de tràmits i afegeix que en la decisió de la Magistrada-Presidenta està en joc només un criteri d'economia processal. Per al tribunal, hi ha dos factors que no es poden obviar a l'hora d'avaluar l'abast d'aquesta decisió. “D'una banda, la destrucció intencional de l'acta que va reflectir el primer veredicte; d'altra banda, la difosa opinió- sense que consti la seva realitat- que el Jurat va canviar un veredicte inicial de culpabilitat per una segona decisió d'innocència i que aquest canvi va obeir a la interpretació que els membres del Jurat van fer de les indicacions que van formular la Magistrada-Presidenta Durant el desenvolupament de l'audiència per justificar la devolució de l'acta”.

La sentència va argumentar que el Ministeri fiscal, l'acusació particular i per descomptat la defensa de l'acusat tenen indubtablement dret a conèixer si la valoració probatòria inicialment subscrita pels membres del jurat era suficient per justificar l'autoria del lit pel qual es formula acusació , si aquest hagués estat l'enllaç de la deliberació. "Aquest coneixement només podia obtenir-se de la lectura de l'acta original, no arran de les ajudes de la Magistrada-Presidenta que estaven dirigides, per cert, als membres del Jurat".

“Les parts han de conèixer, a la vista del seu contingut, els motius que porten el Magistrat-President a la devolució de l'acta i, sens dubte, cal concedir-los l'oportunitat de formular al·legacions de la lectura de les raons que avalen la decisió del Jurat respecta la rectificació requerida. En cas contrari –conclou el tribunal– es ressent el dret a la defensa i es menyscaba el dret a un procés amb totes les garanties”.

La sentència assenyala que tot el que passa al plenari -llevat de les excepcions previstes legalment- està sumit al principi de publicitat. “Cap dels documents que reflecteixen la crisi decisòria es pot convertir en un document clandestí, només a l'abast del Magistrat-President i de accés vedat per a les parts”.

La Sala rebutja que hagi produït una vulneració del dret al jutge imparcial per les explicacions donades per la Magistrada-Presidenta per justificar la devolució del veredicte. La sentència especificava que recordar al Jurat la importància de valorar tant la prova de càrrega com la de descàrrec no s'ha d'intentar improcedent. “No obstant això, la destrucció de l'acta, amb la consegüent impossibilitat de conèixer els requisits eren els dèficits de motivació o si aquests es referien a un veredicte de condemna que no havia valorat prou la prova de descàrrec, van donar un dubte sòbri el desenllaç inicial del procediment. ”

El tribunal afegeix que la decisió de detruir l'acta “ha conduït un escenari on només els membres del Jurat, la Magistrada-Presidenta i la Lletrada de l'administració de Justícia són coneixedors del sentit condemnatori o absolutori del primer veredicte. I el que és més important, només saben si el segon veredicte que ha posat terme al procediment va ser expressiu de la claudicació respecte del que el Jurat creia i l'assumpció del que van interpretar com una decisió guiada per la Magistrada-Presidenta crida a corregir els errors anteriors”.

Per a la Sala, la pèrdua del document que reflecteix la primera decisió sobre culpabilitat o innocència del Jurat “va alimentar la incògnita sobre si el segon veredicte absolutori implicava la rectificació d'un primer pronunciament de condemna”. I aquest dubte es fa inassumible per a les parts que van ser excloses expressament del seu coneixement”.

El Tribunal conclou que “la posterior destrucció de l‟acte ha legitimat el dubte sobre si van ser les indicacions de la Magistrada-Presidenta en justificar la devolució del desconegut veredicte, les que van determinar un canvi de criteri convertint un déenllaç inicialment condemnatori en un pronunciament absolutori”. Es va infringir així el dret a un procés amb totes les garanties en tenir restringides de manera unequívoca el principi de contradicció”. add que el discurs justificatiu que conté la sentència recorreguda no supera el cànon de racionalitat i erosiona el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent pel que s'estima el recurs i s'acorda la celebració d'un nou judici amb diferent composició del jurat i nou Magistrat-President.

vot particular

La sentència inclou el vot particular del ponent inicial, Andrés Palomo del Arco, contrari a l'estimació del recurs. Aquest magistrat va considerar que les infraccions processals esdevingudes en relació amb la devolució de l'acta al jurat no han fet fallida el dret a la tutela judicial efectiva de l'acusació particular i per tant no se li ha causat indefensió.

El vot va argumentar que l'àmbit del recurs no és sancionar o impedir la estricta regular processal, sinó atendre si es va conculcar el dret a la tutela judicial efectiva del recurrent, en aquest cas l'acusació particular, originant-li indefensió i conclou que tant el recurs com el vot majoritari “identifiquen expressament les irregularitats processals que denuncien amb material d'indefensió, però reste per explicar aquesta indefensió. No hi ha indefensió amb rellevància constitucional, ni tampoc amb rellevància processal, quan encara concorrent alguna irregularitat, no s'arriba a produir efectiu i real menyscapte del dret de defensa amb el consegüent perjudici real efectiu i per als interessos de la part afectada”.