El Jutjat Social núm. 4 de Santander ha declarat fixos dos conductors del Servei Municipal de Transports Urbans de Santander (SMTUS) que tenen contracte de treball temporal des de l'any 2007.
En sentència notificada recentment, i que pot ser recorreguda en suplicació davant la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria, el titular del Jutjat estima la demande dels dos treballadors i reconeix el dret de tots dos a tenir una relació laboral fixa .
Segons va explicar la resolució, tots dos treballadors van concórrer a la convocatòria mitjançant concurs oposició lliure de quaranta places fixes de conductor vacants a la plantilla de l'SMTUS que va convocar l'Ajuntament de Santander el 2006.
Tots dos van superar els tres exercicis de la fase d'oposició però no van obtenir una plaça i van passar una formació part de la borsa de treball concebuda per cobrir temporalment vacants per alegria, ajustaments de producció, gaudi de llicències, o baixes de llarga durada.
Tal com va relatar la frase, l'estiu del 2007 tots dos van concertar un contracte de treball d'interinitat a la plaça vacant “per cobrir temporalment un lloc de treball durant el procés de selecció o promoció, per a la seva cobertura definitiva, i que s'estendria des d'aquesta data fins a la incorporació de places de propera oposició”. Actualment, aquests contractes estan vigents.
Les places dels dos treballadors s'inclouen a l'oferta pública d'ocupació de 2018 i actualment s'estan elaborant les bases que regiran el procés selectiu en què estan compreses aquestes places.
Posicions trobades
A la seva demanda, els dos treballadors argumenten que estan cobrint necessitats permanents de l'empresa, ja que porten al mateix lloc des del 2007, i que van accedir a la borsa perquè havien superat un procés selectiu per a places fixes, encara que no n'hi va haver una.
Per la seva banda, l'SMTU defensa el caràcter temporal dels contractes i subratlla que del 2010 al 2016 hi havia una taxa de reposició zero, per la qual cosa en aquest període no es poden convocar oposicions.
El titular del Jutjat Social núm. 4, però, va considerar que “transcorreguts gairebé quinze anys de durada del contracte d'interinitat” s'ha superat “àmpliament” el termini de tres anys que el Tribunal Suprem estima que han de durar com a màxim els contractes d'interinitat, “sense que hi hagi cap causa extraordinària que justifiqui aquesta durada, ni pugui requerir com a tal les restriccions pressupostàries a què s'aferra la demanda”.
Sempre que segons han de ser considerats fixos o no, tenint en compte que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va indicar que no s'imposa als Estats la transformació en contractes indefinits els contractes de treball de durada determinada, el magistrat atén la solució donada pel Tribunal Suprem en una sentència recent, de novembre del 2021.
Així, si el treballador ha obtingut en una convocatòria per a places fixes, les ha superat però no ha obtingut plaça i després ha atès una plaça amb contracte temporal, “la condició de la persona treballadora ha de ser de fixesa, doncs aleshores es complirien els principis digualtat, mèrit i capacitat, sense que el fet de no haver obtingut plaça obsti per tenir per complertes aquelles exigències constitucionals”, va concloure.
