Glòria a Déu a les altures i un ós colla de pedra a les baixures a la vigília d'Any Nou Xinès segons es puja des de la parròquia de La nostra Senyora de la Soledat. És l'epicentre de Usera, al final del carrer Dolores Barranco, tan bigarrat, amb les seves obres paralitzades i un Chinatown que l'Ajuntament vol però que existeix des de molt abans que es posés de moda això de generar consistorialment un barri xinès a la meitat de la Meseta.
El passejant potser desconeix aquell Galió de Manila del qual ja s'ha escrit i que, realment, portava de la Xina els mantons contradient 'La revetlla de Paloma'. El que sí que percep el madrileny o forà és ós panda diminut a qui se li fa una mena d'adoració diürna d'algun curiós que fa la foto, entre l'expectació de la xavaleria i la mirada dura i amb bastó d'Agustín Sánchez que veu tot això moviment de fanalets amb resignació. I amb la laringe operada i els ulls clars se li endevinava una “queixa” perquè ens “han tingut molt de temps al cul del món”.
La seva protesta, entretallada i sincera, no era obstacle perquè no li sembli bé “l'Any Nou Xinès” de la comunitat asiàtica amb què, a la seva edat provecta, no ha tingut cap problema. Amb prou feines va assenyalar amb un bastó aquests “bingos” com la tragèdia de la zona, que els locals de fortune i cartrons han proliferat aquí com a xampinyons.
I més enllà dels oropels de dracs i demés decoració que també caldrà consignar, hi ha la via de Dolores Barranco, amb el seu maó vist i la roba assecant-se al sol, amb el seu amuntegament, el seu 'horror vacui' de comerços de tot pelatge i els estudiants que van arrossegar el 'trolley'.
Conscients dels focus, en aquesta part de Madrid que prop del 12 de febrer serà la capital europea del món xinès (Londres, amb el seu brexit, ja no puntua sobre això), moltes portaven màscares. Ho explica Wan (“Juan”, espanyolitzat després de quinze anys a Espanya, primer a Alacant i després a Madrid) que portava un carretó i que, ben aviat, atenia les preguntes i ajupia la testa com en un ball de San Vito al que s'endevinava tant una disculpa com un secret ancestral. Tot i que Dolores Barranco, per estar al moll, guarda més històries d'integració.
“Han tornat el barri més segur”
Dolores Barranco és la Gran Via dels xinesos madrilenys, i la cartelleria va en espanyol i en caràcters asiàtics; en el primer cas i més que res per complir expedient. Així mateix un local immobiliari, que una perruqueria, que una teixidora que, a la porta del seu negoci, penjava un pasquí on sobre la desfilada i els cors i danses del seu natal pays van escriure, en majúscules i en idioma de l'imperi, imperi espanyol, això de “no a la conversió en zona de vianants”.
MOMENTS Diferents instantànies de Usera al primer d'aquests grandíssims dies TANIA SIEIRA
El veïnatge xinès, majoritari per mera qüestió de temps i població, sí que és el que ha fet els teus carrers. Sense fer un soroll, “amb amabilitat, però sent molt particularitats”, que amb puntualitat atenien els seus negocis i els seus bregars. Cert és que qui així es manifestava era Óscar, que no només ha estat intèrpret per als asiàtics, també un profund coneixedor dels seus costums i ha viscut a Xangai. I realment que hi ha certa pruïja oriental a acostar-se a la premsa i parlar en el primer dels tres dies en què Usera guanyarà titulars. Óscar, ocupat per una trobada imminent, posava el seu afany en això. En què “aquest poble” ha creat un món propi que, amb “les tradicions, moltes de portes cap a dins”, han tornat el barri una mica “més còmode i més segur”.
l'ós panda
Hi ha algun veí de tota la vida, veïna més ben dit, que sortia de l'estanc amb afany de nicotina, que no volia parlar i que va acabar justificant sense esmentar el seu número que dels xinesos no “explicaria res de bo”. Després es va calmar i va llançar imprecacions contra els locals del “chunda-chunda” que és el “reguetó” dit en castís. Molt a prop, a la plaça on un minúscul ós panda veu passar el temps, com una mena del Torico del Teruel, es deixaven retratar Manoli al costat de la seva néta, que no compressia “que hi hagi un ós panda tan petit a sobre d'una lasca de pedra de 600 quilograms”.
De gustos n'hi ha, ia Usera a la desfilada de diumenge l'anomenen la “processió”. Això sí, tornarien a coincidir, aquesta vegada en boca de Margarita Pinto, portuguesa amb 52 anys a Usera, amb el fet de “que amb arcs i sense arcs” estan en contra de la conversió en zona de vianants, paralitzada pels veïns que afecta els de tota la vida, i, el que és més important, will alter la ruta de l'autobús 6 (Plaça de Benavente -Orcasitas) que és la línia vermella dels veïns, que també, en això que alienar el carrer, han situat una xarxa línia.
El tradicional pergamí del drac TANIA SIEIRA
Usera, les vigílies de l'Any Nou Xinès s'anava animant. De la perruqueria sortia d'allisar-se els cabells i altres maniobres de bellesa Wei Wei per i per als festejos, que sap més espanyol del que creu i trobava a faltar “més decoració”, més “ambient”. Ella va sovint a la Xina, excepte el tràgic interludi de la pandèmia, una vegada a l'any. Així venia “la modernitat del seu país en una dècada” encara que va torçar el gest quan es va referir a la inseguretat al barri. I va canviar de terç.
El Mur dels Desitjos
Divendres tarda, amb la presència de les autoritats al mercat ambulant xinès al costat de la Junta de Districte, es va donar la pistolada de sortida a l'Any Nou Xinès. Un colla gegant i inflable vetllava pel Mur dels Desitjos. Al col·legi San Luis Felca, una torba de nens interracials penjaven amorosament fanalets. I a l'esmentat Muro de los Deseos va aparèixer un somni en diàfan castellà: “Aconseguir placeta de metge de família a Madrid”. Un drac humà va passar escortat per una furgoneta i un tambor desaforat, ronc i monocord.
La tranquil·litat del barri és que l'eix transversal que suposa Dolores Barranco es quedi com està. Amb garlandes o amb arcs que, segons fonts municipals, depèn d'aquests 'next generation' per a la recuperació de fons europeus. És l'esperança no escrita a l'esmentat Mur dels Desitjos. De moment, en festa major, o menor, Madrid mira Pequín fins al dia 12.
Avui, cavalcada amb més de mil extres dels 10.00 xinesos que poblen el barri per saludar l'any del conill. símbol de bona ventura.
