Deia el filòsof, assagista i crític literari George Steiner que tradueix “és fer un viatge per un país estranger”. Un viatge que suposa endinsar-se en una cultura desconeguda, beure dels seus costums, conèixer la seva gent, descobrir els seus racons, recórrer els seus mons… Així ho entén almenys Idaira Hernández Armas, a l'obra de la qual 'Objectes perdidos. Un relat de Pyun Hye-young' (UMA Editorial, 2021) no només posa de manifest les peculiaritats de la traducció literària del coreà a l'espanyol, sinó que també mostra la importància de la traducció de la literatura com a eina per a la transmissió i l'intendiment entre cultures.
Dividida en set capítols, l'obra comença desgranant la metodologia i endinsant-se a la figura de l'autora sud-coreana Pyun Hye-young.
"En aquesta fase demana la documentació sobre l'autora, la seva obra i el seu context amb la finalitat de definir el text i l'estil i ajudar en la comprensió del seu significat i intencionalitat", va explicar Hernández Armas. Una tasca que permet desfer les intencions comunicatives de l'autora coreana, així com la seva manera d'expressar-se.
El nucli del llibre el centra la minuciosa anàlisi del relat la traducció del qual, realitzada des d'un enfocament funcional i comunicatiu, es pot llegir al sisè capítol. Prèviament, el text es desglossa des de la trama a les temàtiques reflectides, passant pels personatges i l'estil o els escenaris. «En la traducció s'ha optat per estructures que seran rebudes sense estranyesa en la llengua meta, alhora que expressen la intencionalitat del text original i causen el mateix efecte que en el lector original», matisa a la introducció la traductora i intèrpret especialitzada en Anglès i coreà.
El llibre es completa amb una fase en què l'autora ha perfeccionat i estudiat el text per assegurar-ne la comprensió. Així, al cinquè capítol es recullen les notes a la traducció en què aclareixen les peculiaritats i els problemes lingüístics, extralingüístics, instrumentals i pragmàtics a què ha enfrontat en aquest procés tals com l'ús freqüent d'onomatopeies a la literatura coreana, els estrangerismes, les oracions subordinades adjectives, lestructura gramatical, els temps verbals o la puntuació, entre altres. El llibre es comentarà amb la traducció i transcripció de l'entrevista que Hernández Armas va fer a Pyun Hye-young el 2015, al Marc de l'I Taller de Traducció de Literatura Coreana organitzat per la Universitat de Màlaga (UMA) i l'Institut de Traducció Literària de Corea.
Tant ha augmentat i interessat recentment Corea del Sud gràcies a formats audiovisuals com a Paràsits o El joc del calamar o grups musicals de k-pop com BTS, la seva rica literatura és coneguda per a la majoria dels espanyols. En aquest sentit, aquest treball exhaustiu suposa un bon exemple del paper que la traductora té com a mediadora intercultural tant a l'hora de desxifrar l'idioma com a aspectes de la cultura, de manera que en pogués assegurar una comprensió total per un receptor : “La literatura és una expressió artística capaç de reflectir diferents aspectes d'una cultura i la visió particular de l'autor que, per a la seva transmissió al món, una de les vies de difusió és la traducció”. D'aquesta manera, aspectes com la jerarquia empresarial, els rols de gènere, l'assiduïtat al karaoke o el sentiment 'han' baixen de les pàgines.
Una traducció que, com deia Steiner, el nostre permet viatjar per la República de Corea ha travessat Park, el seu personatge principal. Al llarg del relat, la vida monòtona i conformista d'aquest oficinista ens mostra les característiques d'una gran urbs on la identitat de cada ciutadà està determinada pel seu paper a l'empresa, la qual cosa suposa perdre l'autoestima i la incapacitat de distinció dels altres.
fitxa del llibre
Títol: 'Objectes perduts. Un informe de Pyun Hye-young'
Autora: Idaira Hernández Armes
Editorial: Editorial UMA
Any d'edició: 2021
Disponible a Editorial Universidad de Málaga
Disponible a Unebook
