SEGUIR
Bufen mals temps per a la màfia, almenys la de ficció. Fa uns dies James Caan, marcat per la seva participació a 'El Padrino', i ahir va morir Tony Sirico, celebrity per la seva participació en set pel·lícules de Woody Allen, amb qui va coincidir alguna vegada de petit, però sobretot per haver donat vida a Paulie Gualtieri a 'Los Soprano'. Dir que estava encasellada significaria que almenys havia d'actuar. “Va treballar en 45 pel·lícules, en què va interpretar 40 mafiosos i cinc policies corruptes”, va declarar una vegada en una entrevista. Va acabar participant en més de 80.
Sirico, nascut a Nova York el 29 de juliol del 1942, va caure aquest divendres a la matinada a Fort Lauderdale (Florida), el Vèneto d'Amèrica.
Arrossegava problemes cardíacs i demència senil. Faltaven uns dies per fer 80 anys.
Abans de convertir-se en actor, Tony Sirico va perdre davant la família Colombo, obeïa les ordres directes de Carmine 'Junior' Persico. Va ser detingut 28 vegades. El 1967 van transcórrer 13 encontres entre reixes per assaltar en un club nocturn de Brooklyn. El 1971 va acumular 20 mesos a Sing Sing per possessió de drogues i armes. Durant la seva estada en aquesta darrera presó units amb un grup d'actors aficionats. “Els vaig veure i em vaig dir: jo ho puc fer això”. Qui diu que ningú es rehabilita a la presó?
Steve Schirripa i Tony Sirico a 'Wonder Wheel' (2017), la seva última col·laboració amb Woody Allen
Sirico va ser un home amb talent que va viure a l'entorn equivocat i, per casualitat, va trobar un camí molt més sa. “Vaig créixer a Bensonhurst, on hi havia molta gent de la màfia”, va declarar en una entrevista a la revista 'Cigar Aficionado' el 2001. s'acostaven els uns als altres. Hi havia un aire sobre ells que era molt intrigant, especialment per a un nen”.
Com a actor, va aparèixer en set pel·lícules de Woody Allen ('Bales sobre Broadway', 'Poderosa Afrodita', 'Tots diuen I Love You', 'Desmuntant Harry', 'Celebrity', 'Cafe Society' i 'Wonder Wheel') i en altres llargmetratges tan destacats com 'Un dels nostres', però el seu gran paper va ser el de Pauli a 'Los Soprano', que va representar durant 74 episodis i en va incloure algun més, a la sèrie d'animació 'Pare de famila'.
En la seva segona pel·lícula, Sirico va debutar a la pel·lícula 'Àngels a l'infern', el 1977. El món.
Sèries com 'Kojak' i 'Corrupció a Miami' el van fent guanyar pes (ell sempre ho feia tot davant i darrere de les càmeres), i en 'Un dels nostres' (1990), treu el cap al gran cinema de la mà per Martín Scorsese. Després arribarien les pel·lícules de Woody Allen i 'Mickey ojos azules' (1999), gairebé sempre en el gènere que millor dominava. Aquell any va començar a treballar a 'Los Soprano', el seu millor paper, que li van aparèixer vuit anys.
El glamur de la màfia
“Algunes de les meves pel·lícules favorites mentre creixia han estat les de gàngsters. Vaig aprendre a caminar i parlar veient James Cagney. És això, és el poder, és el glamur. La màfia té tot aquest misticisme que ha conegut al voltant del que és màgic”. També es resisteix, cal dir-ho tot, a matar una dona amb les seves pròpies mans. Va intentar que anés amb una pistola però David Chase es va negar.
– David, no em facis matar una dona.
– No, aguanta això de matar-la.
– Aleshores deixa'm desaparèixer.
–No, vols ser personal.
–David, vinc d?un barri difícil. Si torno a casa i veuen que he matat una dona quedaré malament.
–Ho has de fer.
–No, no hi posaré les meves mans.
–Fa servir el coixí.
“Després de tot, vaig tornar al barri i ningú no va dir res. Els va encantar l?espectacle. No els importava el que féssim”, deia Tony Sirico, en una escena digna d'aparèixer a qualsevol de les seves pel·lícules.
'The New York Times' recorda una altra escena que il·lustra la fina membrana que va dividir les dues vides de Tony Sirico. En una entrevista amb 'Daily News', es va saber de l'actor recorda: “Seràs un dolent exconvicte de 30 anys assegut en una classe plena d'estudiants de teatre amb cares fresques i serioses. El mestre es va inclinar cap a mi després de fer una escena i em va xiuxiuejar: 'Tony, deixa la pistola a casa'. Després de tants anys portant una arma, ni tan sols em vaig adonar que la tenia amb mi”.
