SEGUIR
Si hi ha una mirada en què l'amor al cinema es reflecteixi en una pupil·la, aquesta és la de Jacques Perrin a 'Cinema Paradiso'. Enfonsat a la butaca del vell cinema, amb el feix de llum creuant la foscor de la sala, el veterà 'Totò' observat entre llàgrimes la pantalla. La icònica escena de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore bé val una carrera, però és que el parisenc Jacques Perrin guardava un altre grapat de grans títols a la seva filmografia. Tot i que mai res tan icònic com el cant d'amor al cinema que va protagonitzar el 1988.
Perquè a més de 'Cinema Paradiso', va participar en més de centenars de produccions, encara que la majoria van ser pel·lícules per a televisió i sèries de petit recorregut.
Es va rescabalar, això sí, ja veterà, amb 'Los chicos del coro', on va compartir plans amb Gérard Jugnot.
Tot i que el seu èxit més gran el va complir a Itàlia –on va treballar diversos anys–, l'horrible de la seva carrera ho va fer al seu país natal, França, on va començar a treballar amb només vint anys. Va aparèixer per primera vegada en un títol sonor el 1961, compartint cartell, aquí és res, amb Claudia Cardinale a 'La noia amb la maleta'. Un any després va treballar amb Marcello Mastroianni a 'Crónica familiar'; i el 1965 es va iniciar a les ordres de Costa-Gavras a 'Los raíles del crimen' per després repetir en el clàssic 'Z', que ja va produir. Fins i tot a Espanya es va animar a treballar. Va ser el 1971, a la cinta 'Goya, història d'una soledat', de Nino Quevedo, on va intercanviar diàlegs amb Francisco Rabal.
productor premiat
L'actor també va destacar per la seva faceta com a productor de cinema, en fundar el 1968 el seu propi productor, Reggane Films, que va estar darrere de les cintes 'Z' i de 'Le Crabe-Tambour', dirigida per Pierre Schoendoerffer i que va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1969.
A més, va ser el productor i director de diversos documentals de gran èxit, com 'Nómadas delviento', que narrava els jes migratoris de les aus, 'Oceanos', sobre la vida marina, o 'Microcosmos', centrat en el món dels insectes . Per aquest darrer film va obtenir el Premi César al millor productor.
Amb tota aquesta vida cinematogràfica es va demanar dijous del món a Jaques Perrin, que va caure fa 80 anys a París (França), segons va informar la cadena italiana RAI. Una història personal que ja és història del cinema, i que va cultivar des de la infantesa. Nascut en una saga d'artistes –a la seva època paterna i director teatral de la Comédie-Française Alexandre Simonet ia la seva mare l'actriu Marie Perrin– sempre va tenir clar que l'art seria el seu suport. Impossible no dedicar-s'hi en cos i ànima amb tot allò que tenia a casa. I amb tot el que va construir després, al llarg de la seva carrera, primer com a actor i després com a productor. Així, i només així, significa que tocant Salvatore Di Vita, 'Totò', mirés el 'Cinema Paradiso' entre llàgrimes.
