Dos mesos després de sortir del clòset en un programa de televisió d'alta audiència, l'actor, amb només cinquanta-quatre anys, s'ha tret la vida, saltant de matinada, des d'un pis molt alt, al sobtat espant de la mort. Quan va sortir de l'armari a la televisió, l'actor va dir que es va sentir lliure i feliç, emancipat d'angoixes i turments sobre la seva identitat sexual (“sóc una persona sense cap rotllo”, va dir). També va dir que tenia un xicot (“tinc amor en excés i del millor”, es va animar a dir). Va revelar a més que la seva filla de vint-i-dos anys sabia que ell era gai (“sap que sóc gai des que tenia sis anys”, precís). Uns dies després, va concedir altres entrevistes a la televisió, una mica desusat en ell, que havia estat reservat per parlar de la seva vida privada, i va fer diversos concerts, davant d'un públic nombrós que ho admiri pel seu talent, el seu carisma i la seva bellesa. Tot feia presagiar llavors que l'actor havia inaugurat una etapa lliure i feliç de la seva vida, en què ja no tenia por de cirle a la presa que era gai i en què reprendria la seva carrera com a músic d'indubtable talent. Tot i això, va decidir interrompre de sobte la seva vida. Per què l'actor es va suïcidar? El resultat insuportable d'embrutar l'armari, confessar en públic que era gai, enfrontar unes turbulències mediàtiques a què estava desacostumat? Es va penedir d'haver-ho fet, o d'haver-ho fet d'aquesta manera, en aquell programa? ¿Es va torturar pensant que hauria estat millor preservar el perfil baix i, per tant, dir jo no parlo en públic de les meves intimitats, com havia dit a la premsa durant dècades? Alguna gent culpa l?escriptor del suïcidi de l?actor. Quan surt del clòset en aquest programa d'alta audiència, l'actor atacarà l'escriptor. Va dir que l'escriptor estava gros, inflat, pansó; va dir que l'escriptor s'havia aburgesat; va dir que l'escriptor ja no era l'abanderat de la causa gai; va dir que l'escriptor ho havia mortificat tota la vida, ho havia exposat i violent, ho havia tret a les braves del clòset, li havia opacat la carrera. Llavors va quedar clar que l'actor odiava l'escriptor. Hauria pogut sortir de l'armari sense atacar-lo. Va triar atacar-ho. En fer-ho, va reconèixer què havia negat durant dècades: que havia estat amant de l'escriptor. De fet, l'actor i l'escriptor van ser amants fa més de trenta anys, quan tots dos ja eren famosos, quan tenien núvies, quan estaven tractant de ser feliços amb elles, amansant o domant la bèstia salvatge del desig. Quatre anys després, l'escriptor va publicar una novel·la autobiogràfica, tot recreant els grans conflictes de la seva vida: el seu pare pistoler i homofòbic; la seva mare beata i homofòbica; la severa baralla moral entre la seva educació religiosa i els seus desitjos eròtics soterrats; les primeres exploracions sexuals amb un company de l'escola, un futbolista, una núvia, un actor. Aleshores no era una novel·la sobre aquest actor que s'ha tret la vida, ni contra aquest actor en particular. Era una novel·la sud la vida turmentada de l'escriptor, contra la reputació heterosexual de l'escriptor, contra els pares de l'escriptor, o contra el país habitable de l'escriptor. De fet, quan va sortir aquella novel·la, la premsa seriosa i la premsa acanallada es van permetre la grollera transgressió de cir que l'escriptor, o sigui l'autor de la novel·la, s'havia ficat al llit amb contes i quins futbolistes, amb contes i quins actors, amb Contes i quins companys del col·legi, donant números i cognoms, publicant les seves fotos. No obstant això, pel fet que la novel·la ha estat publicada, l'actor que s'ha suïcidat pel programa de televisió de l'escriptor i va dir que havia llegit la novel·la; que ell havia semblat una novel·la adolescent, en el bon sentit; que ell havia agradat la novel·la. És a dir que l'actor no estava molest amb l'escriptor, o encara no, i no odiava l'escriptor, o no encara. No és menys cert que aquest actor, com altres actors, va haver de resignar-se que certa premsa semblés el dubte que potser havia estat amant de l'escriptor. En tot cas, no era un dubte o una sospita que semblava torturar-ho en aquell moment. Per això va anar al programa de l?escriptor i va dir que li havia agradat la novel·la. L'actor va continuar la seva reeixida carrera al teatre, el cinema, la televisió. L'escriptor va continuar publicant novel·les. In teoria, no eren enemics, o no ho semblaven. L'actor va aconseguir una dona que li va donar una filla. L'escriptor va aconseguir una dona que li va donar dues filles. Tres anys després del primer escàndol que els va enfrontar, l'actor va tornar a visitar el programa de l'escriptor, un espai que ara tenia difusió internacional. L'actor i la seva dona, convidat per l'escriptor, van viatjar a la ciutat on l'escriptor emetia el programa. L'escriptor va conèixer la dona de l'actor i la va saludar amb afecte. L'entrevista va ser tranquil·la, amable, sense rancúnies ni retrets. Acabat l'enregistrament, l'escriptor els va convidar a sopar. L'actor i la seva dona van declinar. L?escriptor va sentir que l?actor ja no ho volia. Aquesta va ser l?última vegada que es va veure en persona l?actor i l?escriptor. Han passat vint-i-cinc anys des de llavors. Ara l?actor s?ha retirat del gran teatre de la vida. Per què l'actor li va dir a l'escriptor que la seva primera novel·la li havia agradat l'any mateix que va ser publicada i tants anys després el va criticar amargament, acusant-lo d'haver-lo traït en aquella ficció, d'haver-lo tret de l'armari contra la voluntat? Per què va canviar d'opinió tan radicalment? Per què tres anys després de publicada aquesta novel·la l'actor va tornar a donar una entrevista cordial a l'escriptor, deixant entreveure que no ho odiava, que no vaig sentir traït? Per què tants anys després, en vigílies de morir, l'actor va apallissar l'escriptor, va fer escarni de la seva aparença física, el va acusar de traïdor i va dir que l'amor entre tots dos havia estat curt, fallit i irrellevant? Va ser en efecte una traïció que l'escriptor va publicar una novel·la en què el seu alter ego Joaquín Camino es ficava al llit amb un actor anomenat Gonzalo Guzmán? Tenia dret artístic, ètic i legal l'escriptor per permetre's aquesta llicència a la ficció, descrivint els amors furtius entre un periodista i un actor? L'escriptor pensa que va exercir plenament la llibertat artística, creativa i personal, escrivint aquella novel·la i sortint de l'armari tan aviat com la va publicar. Alhora, pensa que l'actor va exercir plenament la seva llibertat individual, negant-se a sortir de l'armari, a reconèixer que havia estat amant de l'escriptor. Cap no va trair l'altre, pensa l'escriptor: jo fut lleial a la meva vocació literària i vaig triar sortir del clòset; i l'actor va ser lleial a la seva vocació histriònica i va triar no sortir del clòset, pensant que, si ho feia, arruïnaria la seva carrera com a galant de telenovel·les. Recentment, en sortir per fi de l'armari, l'actor semblava content amb la vida personal, familiar i artística. Res no feia presagiar que es mataria. Com que l'escriptor publica cada setmana unes cròniques personals amb literatura mínima en un grapat de diaris en espanyol, es va permetre escriure en to rialler un text en què celebrava que l'actor havia sortit de l'armari; ho animava a cantar cançons personals, traspassades de sensibilitat gai; ho elogiava com a músic talentós; i es defensava de les sospites abocades contra ell: estàs gros, inflat, pansó; has aburgesat; ja no defenses la causa gai; Ets un traïdor. Aleshores, com l'escriptor es defensa en to satíric de les agres crítiques abocades per l'actor contra ell, ara certs admiradors de l'actor li enrostren que ell té la culpa de suïcidi, que ell el va induir a matar-se, que ell el va torturar tan meticulosament que ho va obligar a saltar al sobtat espant de la mort. A causa d'això, alguns fanàtics de l'actor demanen a l'escriptor que, en homenatge a la memòria de l'actor, es mati ell també, commits suïcidi tan aviat com sigui possible, salti d'un pis alt, o es dispari un tret en son, o es pengi al clòset de casa seva, perquè ell i només ell, diuen els benpensants i els malpensats, té la culpa que l'actor s'hagi tret la vida. Destruït, mut de tristesa, l'escriptor pensa que és injustícia i canallesc culpar-lo del suïcidi de l'actor. No es pensa treure's la vida en homenatge a la memòria de l'actor. La gran pregunta és, continua sent: per què es va matar l?actor? Quines angoixes el torturaven abans de llençar-se a la mort? Estava malalt, deprimit, arruïnat? Patia una pena d'amor fonda, un terrible conflicte familiar? Estava fatalment condemnat per uns gens suïcides, ja que el seu pare va matar quan ell era un jove de disset anys? O es va treure la vida, tants anys després, per culpa de la primera novel·la de l'escriptor, una novel·la que, quan va sortir, va dir que li havia agradat? L'actor es va suïcidar perquè una columna satírica de l'escriptor va disgustar tant? És raonable pensar que un actor famós mataria perquè llegeix una satira zumbona o una crítica negativa? Si és així, si les sàtires zumbones o les critiques negatives induïssin els escarnits o sacsejats a interruptir les seves vides, aleshores, pensa l'escriptor, jo m'he d'haver matat unes cent vegades almenys. Una persona sana, sense trastorns de salut mental, no es mataria per una sàtira, una mala crítica, un escàndol mediàtic passatger. Només es treu la vida qui ja no vol continuar vivint, qui menysprea o repudia la seva pròpia vida, qui percep el futur com un malson insuportable de ser viscut. MÉS relats de jaime bayly notícia Si El pont dels cadenats notícia No Res de bo està per venus notícia Si Crema el mar notícia Si La caixa forta A les tres del matí, minuts abans de saltar al sobtat espant de la mort, l'actor estava lúcid, sobri, conscient, a més cabals? Es trobava químicament deprimit, feroçment malalt, mal medicat? ¿Es va trobar intoxicat o torbat per alguna substància viciosa i autodestructiva, com es va trobar intoxicat l'escriptor quan va intentar suïcidar-se amb només vint anys en un hotel de luxe? Per què l'actor va triar la mort quan la seva vida semblava plena de felicitats, de triomfs, de promeses?
