SEGUIR
El que és propi de l'època és passar-se els fets per l'entrecuix, just, deia D'Ors, on tot home porta el seu argument.
-Una desgràcia, Paco. Una desgràcia! És com tenir gepa -va encertar a disculpar-se 'El Tigre de Chamberí'.
És el “Però Tony!” que se'n va escapar a llegir quan Tony Blair viu… i opina que és una “tàctica estranya” declarar que no estem per la tercera guerra mundial.
Tony va portar els anglesos cinc vegades a la guerra: atacs a Saddam el 98, a Kosovo el 99, a Sierra Leone ia l'Afganistan al
2000 i, la més grossa, a l'Iraq el 2003, que és la que ens va convèncer a nosaltres, amb els seus bombardejos de catifa sobre poblacions i amb el seu centre d'esbarjo a Abu Ghraib (contra el que mai no ha dit una paraula), la guerra que no els hauríem comprat mai ni a Bush, que van intentar, sense èxit, engatusar Joan Pau II, ni Aznar, que tirava de guerra justa i escola de Salamanca, com li suggerien els seus flabelífers. Com ens va camellar Tony, if mira com el corb del ventríloc Moreno? La 'reductio ad hitlerum' la fa Boris Johnson: “Mitjançant frases curtes, sense verb, sense significat gramatical, però pletòriques de capacitat de suggestió”. Sí, com el cap austríac.
Tony va ser el ximple útil dels Cheney, Powell, Wolfowitz, Perle i altres éssers del 'darkness' neocón (un malnom setanta de Harrington) ve de l'esquerra dura el llegat de la qual és la guerra preventiva.
-Només sé què crec -diu Tony (hauria estat el seu argument d'orsià a l'Haia).
John Gray, que li va fer un vestit, sosté que per a Blair la veritat és allò que serveixi a la seva causa: els tòpics del moment són per a ell veritats eternes i, com Bush, concep les relacions internacionals en termes teològics. Quan va dir que la seva decisió d'envair l'Iraq seria jutjada per Déu, la seva popularitat es va aturar. Per ell, envejaríem amb la moguda nuclear.
