SEGUIR
Votacions (eleccions és una altra cosa) a Castella i Lleó, una terra de pensionistes amb capital polític a Pucela perquè a Burgos, que era el seu, hi havia un cacic soquet que el va rebutjar, successor d'aquell bisbe Platero que per por de la pecaminosa indústria de l'automòbil va allunyar el DKW a Vitòria. A Burgos avui queda Michu, l'ídol de Haaland.
Als homes de Cortés que van desembarcar a Cozumel els van ser rebuts pels vilatans amb veus de Castilan, Castilan (el Lleó se'l van menjar), per uns castellans, despenjats d'una altra expedició, Aguilar i Guerrero, que vivien amb ells. Castella va ser tan gran que va fer Espanya. Però a l'ortegada «Castella va fer
a Espanya i la va desfer” va haver de respondre feliçment Sánchez-Albornoz (amb aplaudiments d'Unamuno): “Castella va fer Espanya i Espanya va desfer Castella”. Aquí estem.
En el repartiment de la túnica espanyola, i amb el pretext, dit pels hampons, que no fos 'una altra Prússia', el 78 va privar Castella de Cantàbria, el seu mar, i de la Rioja, bressol del castellà, després espanyol.
-La sobrietat de Castella -va escriure Ruano- és l'agonia de qui pressenteix el mar i ho sap molt lluny. Per aquest infern solemne de la raça, per aquestes terres calcinades i aquest cicle impassive…
La impassibilitat castellana! Aquell “tu, abans de res, no et signifiquis” de l'àvia al cinquè que marxava a la mili. Lampedusa: «Han vingut a ensenyar-nos bones maneres, però fracassaran, perquè som déus… Tota intromissió d'estranys, ja sigui per l'origen o per la llibertat de les idees, és un atac contra el somni de perfecció en què estan sumits, una amenaça contra la calma satisfeta que esperen el no-res…, convençuts de tenir un passat imperial que els garanteixi el dret a un wholer lavish”.
Votacions (eleccions és una altra cosa) a Castella (i Lleó), on les criatures (xiquets, no petitons, deia la meva àvia, que parlava un castellà de Bernal) que voten, voten Vox.
