En rebutjar el recurs de Vox contra la Llei d'Educació, el TC va invocar una realitat que només existeix a la Carta Magna ia les sentències judicials, i que no s'ha respectat mai: “un patró d'equilibri i igualtat entre llengües” al sistema educacional. Tant de bo poguéssim culpar el sanxisme (a la seva ocupació de les institucions) d'aquesta dissonància entre llei i realitat. Però no ho podem fer. La veritat trista és que la discriminació del Castellà a l'escola ha estat consentida durant dècades per tots els governs, sense importar-ne el color ideològic. Ningú no pot sorprendre que el PSOE –amb dependència o sense dels separatistes– estigui per la immersió, ja que el PSC no deixa de ser un partit nacionalista més. Fa uns quants anys estava defensant el 'dret a decidir', eufemisme amb què es referien al dret d'autodeterminació. Més preocupant és que el PP aquietés davant d'unes polítiques basades en la discriminació classista, davant de pràctiques que han aconseguit armar un nou proteccionisme, reforçant l'ocupabilitat a Catalunya dels fills dels catalanoparlants famílies i reduïda la de les víctimes de la diglòssia: un idioma oficial i formal per a la vida pública i un altre, el majoritari a Catalunya, per a la vida privada. I fins i tot d'aquesta última volen esborrar-ho. Conec per experiència la passivitat del PP, que va mantenir en estat de pràctica inexistència la inspecció educativa de l?Estat. Sense mitjans, era impossible, per exemple, que supervisés el contingut dels llibres de text, la grolleria adoctrinadora del qual assoleix nivells orwellians. No van servir de res les trucades del Ciutadans autèntics a corregir aquesta carència. Méndez de Vigo era un mur inexpugnable, no ens feia ni punyeter cas. Responia amb una broma feixuga: la Generalitat de Catalunya ja compta amb el seu propi servei d'inspecció. Quan el Suprem va ratificar la sentència del TSJC que va establir un mínim del 25% de l'horari lectiu en castellà, la immediata reacció del Govern separatista va ser ordre als centres que no la complissin. I no ho han complert. El truc posterior, aprovar una llei autonòmica per poder invocar-la a l'hora de saltar-se les resolucions judicials, repugna tota lògica jurídica. Algú creu que Feijóo farà el que no va fer Aznar ni Rajoy? Precisament ell, sota la presidència del qual va estar la Xunta comunicant-se per escrit amb els administradors exclusivament en gallec? Ell, el Govern del qual va organitzar anualment una campanya perquè els estudiants s'abstinguessin d'usar el castellà les vint-i-quatre hores del dia Durant tres setmanes? La diglòssia s'estén per tot Espanya amb les suposades cooficials llengües. És il·legal, és discriminatori i, on hi ha immersió, incompleix sentències fermes. La recollida final és continuar simulant, com acaba de fer el TC, que no passa el que passa.
