El problema lingüístic continua fent efecte a la Comunitat Valenciana. Durant les darreres setmanes s'han registrat diferents episodis de presumpta discriminació per parlar un dels dos idiomes oficials de la regió. En concret, les tres denúncies més recents han tingut lloc a nivell sanitari. L'última, la d'un popular tiktoker que reporta, ha estat desatesa a l'Hospital d'Urgències de Sagunt per parlar en valencià.
Xavi Rico, conegut a les xarxes socials com @ApitxatTikTok, denuncia que han negat l'atenció mèdica per expressar-se en la seva llengua materna. “M'han dit que ningú del centre em podria esperar si continuava parlant en la meva llengua, al meu poble”, va narrar al compte de Twitter.
El jove, també estudiant de Medicina, qualifica la situació d'“indignat” i ja ha posat en coneixement de la Plataforma de la Llengua la suposada discriminació, alhora que Rubén Trenzano, director general de Política Lingüística de la Generalitat, l'ha ofert serveis de l'Oficina de Drets Lingüístics. A més, altres entitats com l'Escola Valenciana també s'han dirigit al pacient per oferir assessorament.
He vingut a urgències i m'han negat l'atenció mèdica per parlar valencià. M'han diu que ningú del centre em podria esperar si continuava parlant a la meva llengua, al meu poble. Indignat.
— Apitxat (@ApitxatTiktok) 3 de novembre de 2022
La repercussió que ha registrat la piulada del tiktoker valencià evidencia la disparitat d'opinions que envolta la polèmica sobre el requisit lingüístic per als funcionaris. Més que molts dels usuaris de Twitter donen suport a la seva denúncia, altres recalquen que en una situació d'emergència mèdica és més important l'atenció adequada en salut que el llenguatge que s'utilitzi.
Denúncies a Sanitat
Durant el darrer mes, el nombre de denúncies per presumpta discriminació lingüística a la Sanitat valenciana ha advertit de manera substancial. El mes d'octubre passat, un pacient va ser multat amb 600 euros per haver “alterat el bon funcionament d'un centre de salut” a Alfafar, per haver parlat en valencià el seu metge, que el va denunciar per no dirigir-s'hi en castellà.
Aquesta sanció va ser sustentada a la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, més coneguda com a Llei Mordassa; no obstant això, la Delegació del Govern a la Comunitat Valenciana va confirmar que el cas seria revisat i que el denunciat podria presentar al·legacions. Així mateix, el conseller de Sanitat, Miguel Mínguez, va voler treure ferro a l'assumpte al·ludint que “és altament probable que el metge faci poc temps, que no fos del nostre entorn i no tingués la capacitat per fer una anamnesi en valencià”.
Just dies després, un nou pacient va denunciar un cas per discriminació lingüística en un ambulatori d'Alacant, on suposadament una administrativa el va obligar a dirigir-hi en castellà si volia ser atès: “O em parles en castellà o no podrem esperar la teva filla «.
Sobre això, la plataforma de l'Escola Valenciana va elevar una queixa al Síndic de Greuges -equivalent al Defensor del Poble-, a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat ia la Conselleria de Sanitat, departament que ha negat els fets. L'entitat pròpia ha elevat una queixa per presumpta discriminació lingüística al Síndic de Greuges -equivalent al Defensor del Poble valencià-, a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat ia la mateixa Conselleria de Sanitat.
Tot i això, el departament que dirigeix Miguel Mínguez ha negat els fets i ha assegurat que cap empleat del centre de salut de San Blas va negar l'assistència a cap pacient el passat divendres 21 d'octubre. "No és admissible que et facin triar entre atendre la teva filla o poder expressar-te en la teva llengua", va condemnar l'entitat.
Per part seva, l'associació Parlem Espanyol ha reclamat a la Generalitat el compliment de la llei de senyalització en castellà per als centres sanitaris i hospitals de la Comunitat Valenciana, en base a la Constitució Espanyola, sentències del Tribunal Constitucional i tractats internacionals ratificats per Espanya .
Sobre aquesta qüestió, l‟agrupació considera que “l‟Administració Pública, al‟hora d‟elaborar polítiques concretes d‟estandardització lingüística, ha de trobar el punt just d‟equilibri entre les necessitats de fomentar i potenciar l‟ús oficial i social de la llengua cooficial d‟àmbit autonòmic, i els drets lingüístics reconeguts a tots els ciutadans d'aquesta comunitat autònoma, sigui quina sigui la seva realitat idiomàtica”.
