Enfundat en una dessuadora que per davant era d'un blanc impol·lut i per darrere estava 'grafitejada' en colors cridaners, Francisco Javier Gómez Iglesias semblava posar en escena davant el tribunal la dualitat a la seva vida i les seves maneres que li ha fet celebri sota l'apel·latiu de 'Petit Nicolau'. Somrient, va arribar ahir a la tercera i última sessió del tercer però penúltim judici. S'havia deixat el DNI a casa i, després d'un parell d'anades i vingudes, ho va comentar fent broma amb l'advocada de l'Estat i la lletrada de Podem que exerceixen l'acusació: “Perquè no em passi com amb la Selectivitat”. D'aquella va sortir condemnat per falsificar el carnet perquè un col·lega li superés la prova. És recorregut davant el Tribunal Suprem, com els tres anys que li van caure pel xou de Ribadeo, Galícia, una utilització que va portar els locals a pensar que el Rei menjava aquell dia al poble. Però ahir era un altre judici i una altra història. És acusat d'estafa, falsedat documental i usurpació de funcions públiques. Es tracta de la intermediació que va oferir a l'empresari Javier Martínez de la Hidalga per vendre la seva finca, La Alamedilla, a uns contactes guineans que hauria obtingut de l'exministre Miguel Ángel Moratinos. Estava, va apuntar, “molt ben relacionat”. Ho va acusar de pretendre que el mateix empresari li encomanés un menjador que tenia amb la dona per evitar un embargament. Tot, simulant ser un càrrec oficial, un cop d'adhesius amb l'escut nacional, carpetes de Casa Real i una llum blava al quadre de comandament d'un cotxe llogat. Enfront de 6 anys de presó. Notícia Relacionada estàndard No La Fiscalia no veu “una sola dada” que relacioni el Petit Nicolau amb el CNI Isabel Vega Confirma la seva petició de condemna per a Gómez Iglesias, que nega l'estafa i s'escolta en la seva “immaduresa” En defensa, la dualitat . Que ell era col·laborador del CNI, cosa que “pot ser qualsevol”, després potser no hi havia usurpació. “Dubte raonable”. I tota la resta, obeïa a la «immaduresa» de la seva edat ia aquest afany per 'tirar-se la samfaina' que troba abric en un diagnòstic de trastorn narcisista pel qual la seva defensa demana atenuar la pena. “Les regles de la vida quotidiana no van amb ell”, diria al seu torn un pèrit psiquiatre. Però això no vol dir que no sigui capaç de comprensió. Immadur però espia, al capdavall. El fiscal, al treure, va dir que no consta “ni una sola dada” que porti a pensar que “hagi tingut, tingués o tingui cap funció a l'Estat” i dir el contrari “és fruit d'altres coses que sorgeixin al cap” . Ni tan sols havia dedicat temps a això en el seu interrogatori, però la defensa no ho va deixar passar. L'advocat Juan Carlos Navarro va preguntar directament a Gómez Iglesias si col·laborava amb el CNI: “Col·laboradors hi ha moltíssims i de tots els nivells. Labors d'Intel·ligència hi ha moltíssimes i jo sí que ho he fet”, va respondre. En la conclusió, el lletrat va insistir al tribunal que el Centre no ha contestat ni ho farà sobre Gómez Iglesias, ergo “qui calla atorga”. Per al fiscal, el que 'atorga' és que un col·laborador del CNI no s'ho calli. Notícia Relacionada vuit anys de la seva detenció estàndard Si La nova vida del Petit Nicolau: una sèrie documental i criptomonedes Javier Chicote Hi ha «diverses plataformes» buscat en la seva rocambolesca història, el rodatge de la qual acaba de començar L'advocada de l'Estat va resumir el que, entén, ha passat aquí: que en una conducta “pertinaç i reiterada”, el Petit Nicolau “feia pensar a l'interlocutor que estava amb algú oficial”. Això va creure l'empresari, encara que la seva dona va testificar ahir que tindrà moltes virtuts, però “si li diuen 'un ruc volant' s'ho creu”. Ella, va apuntar, no va veure factible que “tan jovenet” tingués nivell i no li donaria un duro. Li treu, en tot cas, ferro a l'assumpte: 25.000 euros els van donar i els va tornar. Martínez de la Hidalga tampoc no és víctima d'un truc. I de la falsedat documental, el lletrat sent que, per groller, no arriba a delicte. Ell només va dir, molt seriós, que volia adhesius com els dels “grans”, sense cap altra intenció. A la sortida, somreia més en regalar a la premsa la impressió del judici.
