Nit d?emocions al Camp Nou, en un partit en què l?anunci de la retirada de Gerard Piqué va centrar tota l?atenció. El central va acaparar tot el protagonisme. Tant que fins i tot va portar el braçalet de capità, cedit per Sergio Busquets. Poc parlat d´Almeria. De fet ningú esperava a l'equip andalús. La victòria final va permetre una jornada perfecta que no va entelar la retirada del defensa més ben pagada del món.
Mentre els culers escampaven d'una breu migdiada i es disposaven a vestir-se per anar al Camp Nou per acomiadar-se de Piqué i tributar-li un merescut homenatge després de quinze anys al primer equip i 30 títols a les showcases del museu blaugrana, el futbolista pujava al seu vehicle per adreçar-se a l'estadi. In els seients del darrere s'acomodava la seva parella, Clara Chía, l'espatlla en què ha donat suport l'any més complicat de la seva vida després de la seva convulsa separació de Shakira i la seva absència a les alineacions de Xavi. Junt té ell, de copilot, un home amb una càmera de vídeo, cosa que pressuposa una nova entrega documental del defensa, amb la seva retirada com a leitmotiv.
Els voltants del Camp Nou s'anaven poblant a poc a poc de banderes i càntics. L'anunci del central va reactivar l'interès per acudir a la trobada davant de l'Almeria i les entrades que els socis van alliberar es van esgotar ràpidament. Fins i tot molts van intentar recuperar-les, infructuosament. Els 92.605 aficionats que es van congregar van signar la millor entrada de tota la temporada. La consciència del culer volia alinear-se i rebutjar aquest angoixant sentiment de culpabilitat després dels últims xiulets que li va dedicar Pique després de la fallada clamorosa en un dels gols de l'Inter, el 12 d'octubre passat. El Catalan és el cinquè jugador de la història del Barça amb més partits a l'esquena (616 amb el d'ahir) i el tercer amb més títols (30). Era el moment de restanyar ferides i reconèixer mèrits. De tornar a congraciar amb un dels futbolistes que més ha exterioritzat el sentiment antimadridista i que més ha demostrat el seu amor per l'escut. Tant, que ja es posiciona com a futur president de l?entitat. “M'agradaria veure Piqué com a president del Barcelona, el caràcter el té. Et pot agradar més o menys, però ho ha aconseguit tot”, apuntava Marc Márquez després de la classificació a Cheste.
“Perdonat”, resumeix un aficionat entrevistat per Barça TV després dels últims xiulets i esbroncades que ha rebut el català. Molts hi van anar amb la samarreta blaugrana amb el nom del central a l'esquena. Xavi va voler sumar-se a la festa amb la seva titularitat i permetre-li acomiadar-se dels seus des de la gespa, amb les botes posades. Piqué, acompanyat pels seus dos fills, va repartir sympatia a l'avantllast, al camí entre el pàrquing i el vestidor, fotografiant-se amb els convidats que sol·licitaven i signant autògrafs. Després de la xerrada prèvia al partit ja sabia que formaria una parella de Marcos Alonso a l'eix de la defensa tot i que Christensen i Eric García tornaven a la convocatòria.
Amb una lona circular cobrint el centre del camp amb el lema 'sempr3', en un clar joc de paraula amb el dorsal, Piqué va ser ovacionat quan va sortir a escalfar amb la resta dels seus companys. Totes les càmeres les enfocaven. Ell va aconseguir estabilitzar concentrat. però en alguns moments l'emocion li va poder. Rafa Márquez, Gaby Milito o Dani Alves van voler estar 'in situ' al comiat.
Se'l va veure nerviós al túnel de vestidors, intentant relaxar-se besant els seus dos fills, que van saltar al costat del futbolista per retratar-se amb ell en l'últim partit a casa, al feu que l'ha idolatrat durant 15 temporades. Equip arbitral i rivals l'abraçaven mentre el públic corejava el número. No semblava que hi hagués tres punts en joc. Ho va exemplificar la petició del públic quan González Fuertes va xiular penal superats els cinc minuts. Va sol·licitar el respectable que el llancés Piqué i rubricés el comiat amb un gol. Va imperar la lògica i la prioritat esportiva. Lewandowski li ho va oferir però el central ni se'l va plantejar. “El llences tu”, va dir assenyalant-lo amb el dit. El polonès va agafar la pilota i la va picar, encara que fos.
Més aplaudiments cada vegada que tocava la pilota, sobretot després de la rematada de cap a la sortida d'un llançament de cantonada (min.12). El Camp Nou va ser per a Pique i el futbolista animava l'estadi. Aclamava les ocasions dels seus companys i demanava que aplaudissin els seus errors. Va sol·licitar el suport de l'estadi a Ferran Torres quan el davanter va ser substituït i es va enfadar cap a la banqueta, i es va deixar caure en una de les butaques dels suplents.
L'àrbitre assistent va aixecar el cartell al minut 83. Amb Christensen esperant a la banda, el Camp Nou es va empènyer dret per acomiadar el central més gran de la seva història, que va tancar la seva etapa al Camp Nou. Les llàgrimes de Piqué van aturar el partit. Tots se'n van acomiadar, començant per l'àrbitre. “Piqué, Piquenbauer”, tronava el Camp Nou. Se'n va una llegenda, es gesta un president.
