Les notícies que arriben des dels Estats Units a Toledo (ia tot Espanya) parlen que aquí s'ha declarat l'estat d'emergència a causa de la tempesta Elliot. “El cicló bomba”, em diuen, afecta més de la meitat de la població dels EUA.
Tremola la llum, el vent colpeja a les finestres, se sent la remor de la tempesta i per escletxes inexistents es cola la borrissol del fred. A la casa una amarilis, que fa poc naixia amb premi cap a la llum topant amb el vidre de la finestra, creixia segur de la seva alçada i explotava en quatre flors d'un rosa delicat, ha perdut espai i són flors quatre ocells malalts i ressecs movent-se del trunco de la mort.
Sona Bach a la casa i una sirena, al carrer glaçat i solitari, trenca la quadratura del silenci. Els radiadors grinyolen i olori a fum d'un tren que arriba a aquesta estació perduda on dues ombres esperen.
És Nadal, la tempesta ha desaparegut. En milers de llars Santa ha deixat els regals i un enganyós està embalant la façana vermella de l'escola. Arriba des del pis del costat una olor de fleca, de galetes cruixents de colors, fa olor de llar. A mitja tarda, quan el pebre vermell del fred va abandonar la façana, apareix una nota sota la porta avisant-nos que l'obrim. Ens espera una bossa de paper multicolor plena de dolços, dues pinyes i una postal en què la veïna ha escrit amb lletra atrotinada però plena d'afecte: “Déu sap que necessitem una benedicció. Feliç 2023. Un petó, Bàrbara». Bons veïns fan que desembre mar tebi.
Ahir a la nit, després de tres anys d'absències, vam anar a passar la Nit de Nadal amb Cristina i Tony. Els aperitius els prenem, a dos quarts de set, a casa d'un dels matrimonis convidats. Des de l'apartament, en un desè pis, s'hi contemplava una gloriosa vista de Manhattan, il·luminada per tremolors i misèria. Una hora després subtítols a sopar. Brindem amb Rioja. Les espelmes dels canelobres degoten, com la malenconia d'alguns dels convidats, i taquen les lluminoses estovalles. Un dels convidats porta un flam que la propietària posa sobre una safata de plata.
Al costat de la finestra, una parella de pastors vells camina una mica perduda per arribar fins al portal on unes figures de Lladró s'alcen ferms. Algú sent, de lluny, el soroll de la nit de Nadal, el fulgor de la vida, la tremolosa abraçada d'un comiat.
