Eugenio Chacarra (22) és un dels millors golfistes del panorama actual. Va passar diversos anys als Estats Units estudiant una doble carrera de Finances i Psicologia, encara que segueix vivint a Madrid on hi ha casa seva i els seus amics de tota la vida. Va començar a jugar a golf als quatre anys gràcies a la seva família paterna oriunda de Santander, que va començar a arribar a un club infantil perquè aprengués a jugar.
No és fins als deu anys quan entra a la Federació Espanyola de Golf i comença amb els entrenaments per equip. Amb 15 anys va convèncer els seus pares per poder acceptar una beca als Estats Units ja que havia començat a guanyar competicions: “Volia veure si pogués arribar a ser algú al món del golf”. Va tenir la sort d'adaptar-se perfectament a un nou entorn i va millorar molt a nivell esportiu: “Em vaig convertir en el número u del món amateur”.
Va anar acumulant victòries fins que el 2022 el van trucar per entrar a la lliga d'Aràbia Saudita i li van oferir un contracte que no va poder rebutjar: “Estan els most players del món i és el circuit més ben pagat, tots volen estar”. La seva victòria més gran fins ara ha estat guanyar un dels tornejos més importants del món, a la lliga LIV, on es va embutxacar gairebé cinc milions d'euros pel premi. “Estic molt agraït perquè m'ha canviat la vida a mi, a la meva família ia qui algun dia espero tenir”, confessa.
Eugenio encara guarda el seu primer trofeu, una copa que va aconseguir als sis anys en un torneig que organitzava un soci del club de golf de La Moraleja: “La tinc posada a la meva tauleta, aquí deixo el rellotge cada nit, em fa molta il·lusió tenir present on vaig començar”. Assegura que l?èxit no li ha canviat i que continua sent el mateix noi que quan tenia 18 anys i no era ningú. “Tinc la vida resolta, però sóc molt normal”.
Tant sacrifici li ha impedit gaudir amb plenitud de la infantesa i de l'adolescència. “No sabia què és una discoteca fins als 21 anys, no va sortir de festa a la meva vida i tampoc anava a un aniversari de petit, però m'ha compensat”, diu. "No em veia treballant en una oficina vuit hores davant d'un ordinador, ni tenint un cap que em digui el que he de fer, sempre ell volgut ser alguna cosa al golf i pretenc seguir donant alegries a l'esport espanyol". Està completament centrat en la seva carrera a què dedica gran part del dia: “Més que una feina la veig com un hobby pel qual em paguen molt bé”.
El golf és un esport amb molts alts i baixos: “D'una setmana a una altra poden haver-hi molts canvis en la teva posició, és un esport que dóna molt poques alegries i moltes derrotes, si guanyes tres vegades de vint que jugues és fer una temporada heroica que implica estar molt centrat mentalment i implica molta feina”. Tot i ser ja milionari amb només 22 anys, té molt clar que triaria el reconeixement esportiu abans que l'econòmic: “M'encantaria guanyar un Major i ho aconseguiré d'aquí a una mica, el meu somni és ser el número u del món”.
Viatja al voltant de 22 setmanes a l'any, cosa que l'obliga a estar lluny de la família. Actualment no té parella però d'aquí a uns anys es veu “tenint una dona amb fills i creant una família a la qual donar una vida fantàstica com la que li han donat els seus pares o fins i tot més gran”. A ells els deu tot ia dia d'avui encara segueixen ajudant-lo i preocupant-se que l'èxit “no em pugi al capdavant” (riu). Ells formen el seu equip al costat del seu agent que és el seu millor amic, el seu entrenador i el seu conseller “Continuen sent les mateixes persones que quan tenien dotze anys i entrenaria amb un somriure i un ColaCao”.
