La Generalitat Valenciana ha rescatat per sorpresa un dels seus projectes fallits, que va començar a caminar en l'anterior legislatura i va tombar el Tribunal Suprem per no ajustar-se a la legalitat: l'Oficina de Drets Lingüístics (ODL).
Per això el tripart de PSPV, Compromís i Unides Podem ha utilitzat el 'calaix de sastre' en què es converteix cada any la Llei de Mesures Fiscals, de Gestió Administrativa i Financera, i d'Organització de la Generalitat -coneguda com la llei de acompanyament als pressupostos- el projecte dels quals es va traslladar divendres passat a les Corts Valencianes per iniciar la seva tramitació.
S'inclou així a l'apartat destinat a la Conselleria d'Educació, que es crea com a organisme públic per atendre les queixes, els suggeriments i les consultes que es formulin davant de supòsits casos de discriminació a valencianoparlants. El text és pràcticament el mateix amb què va començar a funcionar per mitjà d'un decret el 2017, també sota el paraigua del departament dirigit per Raquel Tamarit (Compromís).
Mitjançant aquesta oficina, la Generalitat assumia el paper de mediadora quan qualsevol persona denunciava que una institució pública, empresa o ciutadà havia perjudicat els seus drets lingüístics, encara que podia actuar d'ofici –també ho faria ara– i no tenia caràcter sancionador. Per això, probablement aquestes reclamacions no constituïen actes administratius i no podrien processar-se com a tal, i és imprescindible regular l'oficina per llei.
Un criteri que no va compartir el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana –que va tombar la norma el juliol del 2020– i amb què tampoc va coincidir el Suprem a finals de novembre del 2021, just fa un any: va declarar nuls dotze articles per considerar que no atenien “a la legalitat” i generaven “indefensió davant dels denunciats”.
L'Alt Tribunal va indicar que el funcionament d'aquest ens públic no era conforme a dret per no adaptar a la resta de procediments administratius i no oferir la possibilitat que les denúncies poguessin ser recorregudes o impugnades per la part infractora, mentre sí que informava el denunciant del estat de la vostra sol·licitud.
S'informarà el denunciat
És una cosa que ara es corregeix tot sol. En el moment en què es presenti una queixa, l'Oficina -que no tramitarà escrits anònims- haurà de comunicar i enviar una còpia de les actuacions a l'òrgan administratiu o l'entitat on s'han produït els fets denunciats. Al cap de deu dies, aquest haurà de presentar «an inform en què es mesurin les mesures que adoptarà o les valoracions que va considerar pertinents relacionades amb el contingut de la queixa», indica el projecte de llei, que s'aprovarà predictament amb els els vots dels grups de lesquerra a finals dany.
Més tard, l'ens públic emetrà un altre informe amb la resolució de les actuacions –que remetrà a la persona afectada– i, si escau, «les bones pràctiques a adoptar per evitar situacions com la que hagi donat lloc a la queixa». Tampoc no es preveu un règim sancionador, llevat que “la manca de col·laboració amb les persones jurídiques, públiques i privades, a qui s'hagi comunicat una queixa o suggeriment s'ha de fer constar a la memòria anual”.
Això sí, es preveu una qüestió important: en cas que els fets es puguin produir en establiments turístics, la farmàcia derivarà la queixa “als òrgans que tenen les competències en matèria de consum o turisme, segons correspongui, que haurà d'informar l'ODL sobre les actuacions que van fer”.
De moment, l'oposició va arribar a qualificar aquesta oficina com la 'policia lingüística' del Govern presidida pel socialista Ximo Puig. Durant el 2018, el primer i darrer any del qual es tenen dades, l'Oficina de Drets Lingüístics va rebre 87 sol·licituds, de les quals només 31 van ser reclamacions. L?horrible d?aquestes peticions van ser suggeriments (53), a més de tres consultes.
