Mai no hem estat tant de temps sense una nova feina de Manuel Carrasco. I és que ja han passat quatre anys des del llançament de 'La Cruz del Mapa', el disc que més èxits i alegries li ha donat a un cantant que té excuses de sobres per haver trigat el seu esforç a tornar: a més de lluitar amb la pandèmica com tots, el de Huelva ha fet la gira més llarga de la seva vida i ha afegit un membre més a la seva família. Però ja està llest per a l'acció una vegada més amb 'Cor i fletxa', probablement al seu àlbum autobiogràfic fins ara.
—Com s'ha quedat en acabar aquesta discoteca?
—En mode catarsi total. Quan s'endinsa dins d'un, acaben aflorant moltes coses que un ni tan sols esperava. Arribant al fons d'aquests sentiments, i de la música que hi ha dins meu, hem fet aquest compendi de cançons.
—Ha sentit el pes dels seus èxits recents mentre gravava aquestes cançons?
—Cada discoteca té particularitats. Quan no tens tant èxit t'entra uns dubtes, i quan sí que ho tens, t'entra d'altres. I en aquest sentit, sí que va notar la pressió. Va notar més pressió en molts moments.
—Hi ha lletres molt confessionals, en què canta amb una tessitura com si estigués parlant amb el seu millor amic.
—Que bonic això. M'encanta que s'apreciïn les tessitures, els tons perquè les cançons van adquirir significats molt diferents. Cada cançó és una veritat que m'ha travessat el cor en algun moment de la meva vida.
—Ha tornat al seu barri de la infància per gravar un clip de vídeo. Com s'hi va sentir?
—Va ser increïble veure els meus veïns de tota la vida, veure'ls l'emoció als ulls en veure tornar al 'Lolo', que és com em deien, després de totes les coses boniques que m'han passat. Va ser com si no hagués passat el temps. Per gravar el videoclip vaig trucar a la porta de diverses cases dels meus veïns, en algunes fins i tot em vaig ficar dins d'una estona… va ser increïble.
—Quin és el seu primer record musical allà?
—El meu pare venint de la mar, pujant-me al taulell del bar perquè cantés fandanguillos amb ell. En acabar passàvem el plat.
—A la cançó 'Coquito' es parla sobre la seva paternitat, com va l'experiència?
—Imagina't, la meva vida i el meu cor s'han ampliat. Donar concerts amb la meva família al públic fa que tot sigui diferent. Fins i tot beure aigua és diferent amb ells. Estic molt feliç, i vivint-ho molt intensament.
—És possible mantenir un equilibri total entre feina i vida familiar?
—Amic meu, això no existeix. El que és papa ho sap. És complicat, però a poc a poc s'emporta, sobretot perquè els nens tenen una capacitat d'adaptació tremenda. Jo intento passar amb ells tot el temps que puc, i ho portem bé, la veritats és que sí.
—Haurà de dir 'no' cada cop més coses per mantenir aquest equilibri.
—Bé, anem mirant les coses, negociant-les per poder arribar a tot arreu. Però la part més important de tot això, que la que mou tot, i que és la família, sempre hi és.
—Per mantenir aquest equilibri també cal fer escapades romàntiques només amb la seva dona, com la que ha fet poc enduent-se-la al Marroc.
—Em vaig donar la llicència per desconnectar una mica tots dos (rialles). Va ser amb motiu de l'aniversari de la meva dona, vaig decidir donar-li aquesta sorpresa i ens ho vam passar molt bé uns quants dies. Hi ha molts països que m'agradaria visitar amb ella i amb els meus fills, tants llocs… El proper m'agradaria que fos d'Egipte. Mai he estat i m'encantaria veure'l.
—Ha estat 'home de l'any 2022' per a una famosa revista. Se'l pren de debò, o més aviat a la lleugera?
—Tots els reconeixements són benvinguts. Estan passant coses molt boniques a la meva vida, molt excepcionals, i estic agraït independentment que nom em considero l'home de l'any. Hi ha molts homes que també s'ho mereixen.
