Set pobles bonics per a un cap de setmana perfecte a Àvila

La província d'Àvila, però tota la seva capital imponent, guarda nombrosos secrets potser no prou coneguts pels viatgers. Paisatges rurals per practicar el senderisme o altres formes de turisme actiu, visitant castells que transporten un temps passat i monuments de gran valor artístic i cultural, i tastar una gastronomia per llepar-se els dits. Aquests són alguns.

1

Imatge del Palau dels Ducs d'Alba

Imatge del palau dels Ducs d'Alba diputació d'àvila

Pedrahita

Al sud de la província, al vessant nord de la Serra de Villafranca i flanquejat a l'oest per la Serra de Peñanegra, es troba el poble de Piedrahita. A més de passejar pels seus carrers i descobrir la plaça Major porxada o de seure a una de les terrasses a degustar els plats típics de la zona cal admirar el Palau dels Ducs d'Alba, el monument més destacat. D'estil barroc anglès, aquest edifici en forma d'U va ser construït sobre l'antic castell dels Álvarez de Toledo entre 1755 i 1766. poesia 'Els dos nius'.

Altres punts imprescindibles són: l'església de Santa Maria la Major, construïda al segle XIII i l'estructura de la qual respon a l'estil gòtic com a continuació d'una obra del romànic; la casa de Gabriel i Galán, residència del poeta durant l'exercici del seu magisteri a la vila; el convent de les Carmelites Descalces, que va ser fundat per Maria de Vargas i Acebedo a Tornado el 1460 i conserva l'església d'estil gòtic; l'ermita de la Mare de Déu de la Vega, escenari de les tradicionals festes de la Vall; el teatre, que va mantenir en perfecte estat la façana històrica; les ruïnes del convent de Santo Domingo, de les quals queden algunes restes que donen idea del seu antic esplendor, com la capella major de la seva església del segle XIV, les voltes de creueria a les naus laterals, la façana i la porta principal, i la plaça de bous, on es troba la seu de l'Associació Eqüestre Valle del Corneja que treballa per incentivar l'afició pel cavall a la comarca.

A més, aquest poble és un lloc privilegiat per a la pràctica del parapent.

2

Sorres de Sant Pere

Sorres de Sant Pere Diputació d'Àvila

Sorres de Sant Pere

Situada al vessant Sud de la Serra de Gredos, a la comarca natural de la Vall del Tiétar, hi ha Arenes de Sant Pere. En un petit passeig, que presumeix d'un entorn natural envejable, el visitant pot topar-se amb diverses joies monumentals, com el castell gòtic del Conestable Dávalos, construït entre 1395 i 1423. Museu on realitza un viatge a través de la seva història. A més, al pati d'armes se celebren diferents activitats culturals i festivals, ia més, podeu passejar pel jardí, i podreu obtenir unes vistes espectaculars de la vila. El palau de l'Infant D. Luis de Borbó i Farnesio, edifici d'estil neoclàssic que destaca pel seu pòrtic de proporcions clàssiques dissenyat com a arc de triomf i el seu balcó amb balustrada, tot en pedra granítica, la parròquia de La nostra Senyora de l'Asunción , a el que destaca la torre de Santa Bàrbara d'estil renaixentista, el pont medieval Aquelcabos i l'ermita del Crist dels Regajales els altres imprescindibles.

Als voltants del poble cal visitar el santuari de Sant Pere d'Alcàntara, el darrer convent que va erigir el sant extremeny, i les Coves de l'Àliga, una joia del patrimoni geològic d'Àvila.

3

Arévalo

Arévalo Diputació d'Àvila

Arévalo

El capitell de La Moraña és un referent important de l'arquitectura mudèjar castellana. Així doncs, el millor per descobrir tots els seus encants és començar a caminar pels seus carrers. El millor testimoniatge és la plaça de la Vila que. amb porxos irregulars, terra empedrat i cases que reflecteixen l'arquitectura popular castellana, està flanquejada per les esglésies de Sant Martí i Santa Maria, totes dues del segle XII, i l'antiga Casa dels Sexmos, avui seu del Museu d'Història Arevalorum. A més d'això cal aturar-se a la porta d'Alcocer, l'única que es conserva del recinte emmurallat i que dóna pas a la plaça del Real; l'església del Salvador, monument conservat pels capitells romànics de l'arc toral de la capella de l'Evangeli i la torre mudèjar dels cossos; El pont de Medina, una de les obres civils més destacades de la localitat del segle XIV, i situada als afores, l'ermita de Lugareja.

Destaca, també, el seu castell, que edificat a mitjans del segle XV per ordre de Don Álvaro de Zúñiga va aixecar sobre les restes d'una porta del recinte emmurallat de la vila d'Arévalo del segle XII.

Per descomptat ningú no pot anar-se'n d'aquí sense degustar la seva exquisida gastronomia en què destaca la Tostó d'Arévalo, un rostit de garrí, i els seus dolços típics la coca de veedor i els troncs, uns tirabuixons de massa fregida dolços i anisats.

4

La Casa de les Flors de Candeleda

La Casa de les Flors de Candeleda diputació d'àvila

Candeleda

Candeleda es troba al vessant sud de Gredos, als peus de l'Almanzor. Per la seva proximitat amb Extremadura la seva arquitectura és més semblant a la dels pobles de La Vera amb cases amb entrats de fusta que es poden apreciar, sobretot, als carrers del Moral, de la Corredera i del Pou. Entre aquests monuments destaquen l'església de la Mare de Déu de l'Asunción, un edifici de tres naus i capella major poligonal construït entre els segles XV i XVI; la casa de les Flors, que té el seu interior al museu de la Joguina de Hojalata i la seva colorida decoració exterior és una de les sales amb més fotos; la casa del Call, espai cultural i gastronòmic i, als afores, el santuari de la Verge de Chilla, església del segle XVIII a l'interior del qual es narra en panells de ceràmica el miracle de la Verge.

A prop d'aquí cal visitar també el Castro vetón del Raso, un dels jaciments arqueològics més complets de la protohistòria de l'altiplà castellà que data dels segles V al I aC. A més, si es va visitar a l'estiu es pot provar per adonar-se'n un bany en algun dels seus tolls naturals que brollen de la gola de Santa Maria.

5

Vaixell d'Àvila

Vaixell d'Àvila Diputació d'Àvila

El Vaixell d'Àvila

Cap natural de la comarca formada per les Valls del Tormes i de l'Aravalle, El Barco de Ávila és una destinació ideal per a una escapada de cap de setmana. Aquesta vila que temps enrere va estar completament emmurallada va conservar encara algunes restes de la mateixa, així com la Porta del penjat, d'estil romànic que va ser reconstruïda al segle XVI. In a passeig pel seu antic es poden veure casos nobles i palaus de diferents èpoques i estils, com la Casa del rellotge, una antiquíssima casa consistorial que va enderrocar al segle XVIII i es va tornar a alçar amb parets de pedra llaurada i maçoneria d'inconfusible traça castellana, o la Casa de la recaptació, embellida per columnes de granit. Així mateix, el visitant pot apreciar l'església parroquial de l'Assumpció de Nostra Senyora, aixecada originalment al segle XII i reconstruïda profundament al XIV; l'ermita de Sant Pere del Vaixell, construïda el 1663 al mateix lloc on va néixer Sant Pere del Vaixell el 1088; el pont medieval de vuit arcs que creua el riu Tormes, l'ermita del Santíssim Crist del Caño i l'edifici de la presó que actualment acull la Biblioteca Municipal, l'Aula Mentor i tres àmplies sales d'exposicions.

L'edifici més emblemàtic és el castell de Valdecorneja, construït al segle XII sobre un vetó castre que va ser destruït pels romans i reconstruït al segle XIV on actualment se celebren activitats culturals.

Aquí són famoses les seves exquisides mongetes que, considerades les reines dels llegums de Castella i Lleó, compten amb Denominació d'Origen.

6

Madrigal de les Altes Torres

Madrigal de les Altes Torres Diputació d'Àvila

Madrigal de les Altes Torres

Madrigal de les Altes Torres representa un cas únic de vila medieval fortificada que es troba en una plana, en una zona sense cap defensa natural. El seu recinte emmurallat, declarat monument historicoartístic, és un exemple excepcional de l'arquitectura militar medieval i un testimoni rellevant del sistema constructiu mudèjar. Ubicat a La Moraña, a 74 quilòmetres d'Àvila, aquest poble està lligat a grans personalitats, com Isabel la Catòlica o el bisbe don Basc de Quiroga, tots dos nascuts aquí, ia Fra Luis de León, mort en aquestes terres.

L'església de Sant Nicolau de Bari, fantàstica representació de l'art romànic-mudèjar -construïda al segle XIII i reformada al XV- de la qual destaquen la seva enorme torre campanar de 65 metres d'alçada i la pila batismal on va ser batejada Isabel la Catòlica és un dels seus edificis més representatius, no pas l'únic. El palau de Joan II, estada reial que albergà la Cort itinerant de Castella des de l'any 1424 fins al 1497 i que actualment acull el convent de la Mare de Déu de Gràcia; l'església de Santa Maria del Castell, temple construït amb influències arquitectòniques de l'estil mudèjar que combinava també el romànic i el neoclàssic -incorporat en reformes posteriors- i que compta amb un preat retaule barroc; el Reial Hospital de la Puríssima Concepció, que actualment alberga el museu basc de Quiroga, el centre d'interpretació de la natura i la farmàcia de turisme ia la capella del qual hi ha la imatge més venerada de Madrigal; el Santíssim Crist de les Injúries, i les restes del convent Agustí de Madrigal, que s'alcen als afores de les muralles entre els camps de cereals, són altres punts d'interès del poble.

7

Bonilla de la Serra

Bonilla de la Serra Diputació d'Àvila

Bonilla de la Serra

Bonilla de la Sierra, a 1.079 metres d'altitud, a la Vall del Corneja, és un petit poble que servia de refugi als avilesos quan volien allunyar-se de la ciutat. Aquesta vila medieval té una gran pintura mural que cobria el seu perímetre i alguna construcció que s'estima es va aixecar a la segona meitat del segle XIII o principis del XIV, encara que avui en queden poques restes. Disposava, a més, de quatre portes de les accés de les quals només en conserva una, la coneguda com a Porta de la Vila. El seu castell, avui de propietat privada, és un dels seus grans atractius que va albergar sota els seus murs diferents prelats i personatges il·lustres com Joan II de Castella, pare d'Isabel la Catòlica. La torre de l'homenatge on encara es conserven frescos amb temes cavallerescos és el seu edifici en gran estat. Però, sens dubte, la joia que més crida l'atenció d'aquest racó és l'església-collegiata Sant Martí de Tours, un tremp d'estil gòtic la construcció del qual, finalitzada a la primera meitat del segle XV, va ser ordenada pel Cardenal Juan de Carvajal . En aquest destaquen les dues capelles, la dels Chaves i la d'Álvarez de Guzmán i els seus retaules de gran bellesa. L'església està ubicada a la plaça Major, on imperen els casalots pairals.

A 1,5 quilòmetres del poble, en una zona coneguda com 'El Mortero', es pot visitar un altar de roca on es podria haver dut a terme rituals i rendit culte al sol i la lluna i que podria datar de l'època entre el final del Neolític i el Bronze Antic/Mitjà.