L'efecte immediat de la reforma laboral que va entrar en vigor totalment ara fa un any va ser la ràpida caiguda de la taxa de temporalitat gràcies a la firma massiva de contractes de caràcter indefinit. En concret, s'ha reduït al voltant d'un 30% el registrat a principis del 2022 i un 14% a la ubicació actual. Tot i això, aquesta referència reflecteix la característica del contracte, però no la seva durada, hi ha un quí on la reforma laboral sembla estar donant símptomes d'esgotament pel que fa a aquesta primera fase de forta conversió que ha jalonat els primers dotze mesos d'aplicació de la normativa.
Aquest mes d'abril, pesa que les xifres gruixudes publicades el dia d'ahir pels ministeris de Treball i Seguretat Social van abandonar una imatge força falaguera del comportament que pot tenir el mercat laboral en els propers mesos d'intensificació del turisme, amb la creació de 238.436 empleats i la caiguda de 73.890 aturats -un total de 2.788.370 persones-, la caiguda de la signatura de contractes un 20% respecte a fa un any -un total d'1,16 milions de firmes es produiran al quart mes de l'any- testifica la pèrdua de potència del canvi estructural de la contractació que es va introduir.
Tot i això, dos elements marquen el que pot ser l'aproximació al punt final de la reordenació del mapa contractual a Espanya propiciat per la reforma. La primera és la fortíssima caiguda de la signatura d'indefinits, que cau gairebé un 25% en taxa interanual -amb un total de 530.537 signats a l'abril-, molt per sobre dels temporals, que ren en un 16,5% després d'haver registrat 626.779 contractes.
Al límit d'un contracte fix
Com assenyalen els experts, que el contracte indefinit en la modalitat de fix discontinu s'ha convertit en la destinació de la major part dels contractes temporals que han hagut de convertir per l'enduriment de requisits per al contracte temporal i després de l'eliminació dels de obra i servei. Aquesta circumstància, als ulls dels analistes de Randstad Research, “no suposa una bona notícia i posa de manifest que l'efecte de substitució de contractes temporals per nous indefinits ja s'ha esgotat”.
In Consecuencia, També El Fenomen dels fixos Discontinus Sembla Haver-se Desinflat, Com que Cauen a 22.38% Respecte als d'Abril from 2022. Concretament, els contractes indefinits del mes d'Abril es Divideixen in 224.308 A 120.914, 185.315 Compet. discontinus, fet que suposa que respecte a l'abril del 2022 els primers han baixat en 60.424 (21.22% menys), els segons s'han reduït en 54.240 (30.97%) i els últims cauen en 53.445 (22,38%).
La segona característica que es desprèn del 'momentum' laboral a Espanya i que el compte d'una altra de les pedres insalvables de la reforma és la rotació, necessària, a l'èpoques de marcada estacionalitat com la que s'à els mesos d'estiu i que sembla immutable davant de reformat. Aquesta rotació, tal com assenyalen els experts de Randstad, aflora al salt exponencial que ha experimentat en l'últim el nombre de treballadors que signen més d'un contracte fix dins del mateix mes. Així, 26.907 persones van signar a l'abril més d'un contracte indefinit, un fenomen que, des del començament del 2022 ha passat amb 459.000 persones, cosa que es preson multiplica gairebé per vint el nivell registrat abans de l'aplicació de la nova normativa.
“La proliferació de fixos discontinus des de l'entrada en vigor de la reforma va provocar una forta distorsió en les xifres d'atur registrat, ja que no es van comptabilitzar com a aturats els centenars de milles de persones que, amb un fix discontinu, van passar a una situació d'inactivitat ” , assenyalen els experts.
Aquest mes d'abril veiem l'altra cara de la moneda. Quan l'hostaleria (on s'han signat moltes milles de contractes d'aquest tipus) reactiva per la campanya turística, l'atur només cau en 74.000 persones a l'abril, davant d'una caiguda de 144.000 demandes”, sostenen des de Randstad.
Per part seva, Javier Blasco, director de The Adecco Group Institute, ha explicat que "els contractes segueixen en caiguda lliure, cosa que no és símptoma d'estabilitat en l'ocupació ni de falta de rotació". Després, passant al detall de la creació d'ocupació que va permetre ubicar l'afiliació a la Seguretat Social en els 20.614.989 cotitzants, precisament els seus sectors amb llocs de treball més volàtils i amb fort segell d'estacionalitat els que van lluitar per les contractacions.
Així, l'hostaleria capitalitza el 53% de totes les parades generades el quart mes de l'any a Espanya. Només en aquest sector van sumar 119.618 llocs de treball. I el van seguir, de lluny, el commerce, amb 18,713 empleats més, les activitats administratives, que van sumar 11,808 nous ocupats a l'abril i el transport, on l'afiliació va créixer en 10,450 cotitzants respecte al mes anterior.
Signatures, en mínims
En aquest sentit, cal recordar sobre els punts esmentats que aquesta distribució dels contractes signats tampoc no garanteix un nivell de durabilitat ampli en molts casos. De fet, sis de cada dia indefinits signats el quart mes de l'any no sumen la setmana laboral de 40 hores, o són a temps parcial o són indefinits. Si s'analitza la contractació indefinida pel dia, el 35% de tota la contractació indefinida està discontinuada, però un temps complet representa un 42%.
A més, tal com revela Asempleo si es comparen aquests volums de contractació amb els de tota la sèrie històrica, aquest mes d'abril es converteix després del febrer d'aquest any, al mes que s'han realitzat menys contractes.
El comportament del balanç entre la contractació temporal i indefinida, incloent-hi els contractes fixos discontinus, reforça la realitat que l'activitat econòmica, molt dependent del sector serveis, mostra una necessitat de flexibilitat que s'ajusta al dinamisme dels sectors que poden actuar positivament sobre el mercat de treball”, assenyala el president d'Asempleo, Andreu Cruañas.
“És important destacar que malgrat els bons símptomes que està mostrant el mercat de treball seguim en xifres molt allunyades de les que presenten els altres socis europeus, com és el cas de l'atur juvenil, que presenta, malgrat el millor, la taxa més plantejada per la Unió Europea, amb un 29,5%, on respon clarament a la necessitat de més elements de flexibilitat per a treballadors i empresaris, que faciliti l'accés al mercat de treball dels col·lectius prioritaris si volem veure els indicadors d'ocupació competint amb les altres economies europees i eliminar els dèficits estructurals, entre els quals cal incloure l'atur de llarga durada i el reintegrament al mercat de treball de les persones més grans de 52 anys”, subratlla.
