La culpa sempre és dels altres: de l'oposició, que són uns colpistes, dels jutges, que són uns feixistes, dels periodistes que assenyalen les seves tropes, dels juristes d'Espanya que no entenen la cal·ligrafia d'Irene Montero i encara menys el seu nyap legal. Dels cenacles de Madrid, d'un senyor de Múrcia, de qualsevol psicòleg que no els digui què volen sentir encara que li paguin un extra o el fiquin a treballar a Moncloa. Dels idus de març, fins i tot al desembre. De tots els que havien deixat enrere la Guerra Civil, per no voler fer-ne més sang. Dels que diuen que s'estan gastant els fons europeus a fer-li un facelift al Govern i dels que no volen que sobre Catalunya només va decidir els independentistes. La culpa és dels autònoms, que no treballen prou per sostenir vint-i-dos ministeris, la legió d?assessors que porta el president per tall i el vestit que li estan fent els nacionalistes com l?emperador. Perquè Pedro Sánchez no vol enderrocar la monarquia i trocar-la en una república que presideix ell... ser-ho cal anar nu per la vida. Aquí va nu de vergonyes, de principis i de qualsevol remordiment. La culpa és dels funcionaris també, que no entenen que el sou no els ho paga l'Estat –és a dir nosaltres–, sinó Pedro Sánchez. Aquest és el cap de setmana dels vidres opacs, dels drets trepitjats, de les llibertats vulnerades. El cap de setmana de les poques vergonyes. La nit dels demòcrates fixos discontinus; dels constitucionalistes, però no gaire… Perquè des de divendres el Govern ha llançat en tromba tots els seus ministres i els seus acòlits per justificar totes les barbaritats en nombre de sobirania popular. Acusar l'oposició de colpista per cenyir-se al que recull la Carta Magna i la legalitat vigent és de republicana. De manual de primer de tirania que, per a qui ho desconegui, consisteix a assenyalar i criminalitzar. Per això parlen constantment de la sobirania popular mentre volen l'ordre constitucional, la separació de poders i tot rastre d'independència a qualsevol dels òrgans que conformen l'Estat. Repeteixen molt això de la sobirania popular perquè és l'eufemisme per evitar dir que només fa la voluntat d'un senyor en comptes del que vota el poble. Una cosa així com el despotisme il·lustrat però sense il·lustrar, perquè també allò ho va estudiar Pedro de gorja. Divendres al matí a la seu de la CEOE la vicepresidenta del Govern, Nadia Calviño, va dir que ella l'any que ve només li demanava una mica de sort. I ho va dir sense vergonya ni rubor. Sort la nostra si quan acabi la legislatura ens queda una cosa per salvar.
