SEGUIR
La conversa amb el president de la Federació Nacional de Comunitats de Regants (Fenacore), Andrés del Campo, es va donar en un context difícil per a aquest col·lectiu que supera les 700.000 persones i gestiona més de dos milions d'hectàrees. A l'escalada de costos suma la falta de precipitació les últimes setmanes, i la complicada relació amb el Govern. Sobretot amb el Ministeri de Transició Ecològica de la vicepresidenta tercera Teresa Ribera. El resultat? Del Campo va anunciar que els regants participaran juntament amb les principals organitzacions agràries (Asaja, COAG i UPA) en l'organització de la gran manifestació del 20 de març a Madrid, contra les polítiques del Govern cap al sector primari:
-Una sort de tempesta perfecta fueteja el camp, ¿s'adheriran a la manifestació convocada el 20 de març per les organitzacions agràries Asaja, COAG i UPA?
-Participem també a l'organització amb totes les conseqüències, com qualsevol altra associació agrària. Demanem l'adaptació dels plànols hidrològics al futur i al canvi climàtic, així com la reducció de les tarifes elèctriques – la reducció de l'IVA que grava el subministrament de reg – i la inversió en obres hidràuliques de regulació per reforçar la lluita contra el canvi climàtic . Això es va contemplar ja en els plans hidrològics, que no només no se'n fa cap de nova, sinó que les que estaven previstes s'han eliminat. Com és possible que al final del segle passat faltessin unes obres i ara, amb un canvi climàtic a cernes, resulti que no són necessàries? Això és el que ens ha sorprès.
– Tornant a l'electricitat, en quin punt es troba la doble tarifació, aprovada a la Llei de la Cadena Alimentària l'any passat? S'està aplicant?
-A la Llei de la Cadena Alimentària hi ha una disposició final que torna a Transició Ecològica el mandat que, en els Pressupostos Generals de 2021, donava un termini de sis mesos al Govern -acabat al juliol- per desenvolupar la doble tarifa. A més, això ja es complirà a la Llei 2/2018, la Llei de la Sequera. Ha estat aprovat tres vegades pel Congrés i el Senat i, fins ara, 'mutis pel fòrum'. La ministra Teresa Ribera ens dirà, en una reunió recent, que serà difícil modificar les tarifes perquè el que no pagui un ho haurà d'abonar un altre i és un equilibri. No gosen tocar res. Tenen pànic! No pot ser que hagin augmentat un 1.200% els costos fixos des del 2008 i més del 120% els costos de l'energia, sense comptar els fets en els últims mesos.
-¿Com és la seva relació ara amb la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica Teresa Ribera?
-Hem tingut una reunió recent amb el ministeri i la nostra proposta d'una sèrie d'estudis sobre la implantació de cabals ecològics i el cost com a conseqüència de la reducció dels cabals, a costa del regadiu. Ho volen fer per al cicle següent, quan ja estan implantats. Els considerem excessius en algunes conques. No es pot aplicar una normativa i, després, conèixer les conseqüències que pugui tenir a posteriori. Ha quedat enrere la satisfacció de la demanda de conques, l'objectiu real de la planificació hidrològica.
-¿Com ha impactat tota aquesta situació en els regants que, al cap ia la fi, són agricultor?
– El pagès ha d'amortitzar unes obres que són costoses i el deixen hipotecat a 50 anys. La modernització permet lluir amb menys aigua i, a més, tenir produccions més elevades amb menys aigua. Igual que passa amb la sequera, si no hi ha aigua, te'n vas a cultius de sec que són un ingrés més baix. No només per al pagès, sinó per a tot el complex agroalimentari. Això notarà moltíssim als pobles, a més, no es podran sembrar cultius hortícoles anuals i això afectarà moltíssim l'exportació, sí com la pèrdua de nínxols de mercat a l'estranger.
“La ministra Teresa Ribera deia, en una reunió recent, que serà difícil modificar les tarifes perquè el que pagui un ho haurà d'abonar un altre i és un equilibri. No gosen tocar res. Tenen pànic!”
-Precisament les últimes setmanes està registrant un 36% menys de pluges del que és habitual. Ja es parla de sequera…
-En aquest moment la conca més afectada de tot Espanya és el Guadalquivir que tenia, a l'1 de febrer, el 28,56% de l'aigua que es pot emmagatzemar. Segueixen Guadalete – Barbate i Guadiana amb aproximadament un 30%, així com la Mediterrània Andalusa un altre 30% i la Conca del Segura amb un 36%. Això dificultarà molt el reg. Suggereix que no abandonem les obres de regulació, si cal que hagin estat aprovades en plànols hidrològics anteriors. Seran vitals per adaptar-nos al canvi climàtic.
Quina opinió teniu sobre el Pert Agroalimentari presentat aquesta setmana, dotat amb poc més de 1.000 milions d'euros?
Sempre a Agricultura els pressupostos són molt més reduïts. El Ministeri sí que està invertint més del 50% dels seus fons per a la modernització dels regadius però, és clar, ha rebut amb independència dels pocs més de 1.000 milions dels quals uns 560 milions estan dedicats a regadius. Al Ministeri de Transició Ecològica demanem també que es contempli la possibilitat que les confederacions hidrogràfiques puguin participar també en la modernització de les aigües de canals, i fins i tot, de regadius perquè tinguem fi de modernitzar al voltant de 900.000 hectàrees que encara falten a Espanya. Tot i així, som un exemple a nivell mundial. Entre el 75 i el 80% del regadiu a Espanya està modernitzat.
