Subrogació hipotètica
SECCIÓ 1. Indemnització i subrogació. A més de tots els drets d'indemnització i subrogació que puguin tenir els Garants en virtut de la legislació aplicable (però amb subjecció al que disposa la Secció 3), el Prestatari acorda que, en cas que qualsevol Garanti efectuï un pagament en virtut del Contracte de Garantia dels Estats Units, el Prestatari indemnitzarà aquest Garant per l'import total d'aquest pagament i aquest Garant se subrogarà en els drets de la Persona a qui s'hagi efectuat aquest pagament en la mesura del pagament esmentat.
SECCIÓ 2.05. Acord de Pagament; Subrogació. En desenvolupament de l'anterior i sense limitació de qualsevol altre dret que l'agent de la garantia de primer gravamen o qualsevol altra part garantida tingui en virtut de la llei aplicable o en equitat contra qualsevol garanti en virtut del present, en cas que el prestatari o qualsevol altra Part del Préstec no pagui qualsevol Obligació Garantida quan ia mesura que la mateixa venci, ja sigui al venciment, per acceleració, després de la notificació de prepagament o altrament, cada Garant es compromet a pagar, o fer que es pagui , immediatament a l'agent de garantia de primer gravamen perquè distribueixi a les parts garantides corresponents en efectiu l'import d'aquesta obligació garantida impagada. Després del pagament per part de qualsevol Garant de qualsevol quantitat a l'Agent de la Garantia de Primer Gravamen segons el que disposa anteriorment, tots els drets del dit Garant contra el Prestatari o qualsevol altra Part del Préstec que sorgeixin com a conseqüència d'això en concepte de dret de subrogació, contribució, reemborsament, indemnització o altrament estaran subjectes en tots els aspectes a l'article III.
Exemple de subrogació
La renúncia a la subrogació és una clàusula contractual per la qual un assegurat renuncia al dret de la seva asseguradora a reclamar la reparació o indemnització de les pèrdues d'un tercer negligent. Normalment, les asseguradores cobren una taxa addicional per un endós de renúncia a la subrogació. Molts contractes de construcció i arrendaments inclouen una clàusula de renúncia a la subrogació.
Aquestes clàusules impedeixen que l‟asseguradora d‟una de les parts presenti una reclamació contra l‟altra part del contracte per intentar recuperar els diners pagats per l‟asseguradora a l‟assegurat oa un tercer per resoldre una reclamació coberta.
El dret de subrogació permet a l'asseguradora substituir el vostre assegurat després de satisfer una reclamació pagada a l'assegurat segons les obligacions de la companyia en virtut de la pòlissa d'assegurança. La companyia d'assegurances pot presentar una reclamació contra altres parts per cobrir els costos per aquest mateix sinistre, fins i tot quan el sinistre implica la resolució de reclamacions presentades contra l'assegurat.
En altres paraules, si es renuncia a la subrogació, la companyia d'assegurances no es pot «posar al lloc del client» una vegada s'ha resolt una reclamació i demanar a l'altra part per recuperar les pèrdues. Per tant, si es renuncia a la subrogació, l'asseguradora s'exposa a més risc.
Subrogació de dret comú
La subrogació es refereix literalment al fet que una persona o part es posi al lloc duna altra persona o part. Defineix efectivament els drets de la companyia dassegurances tant abans com després dhaver pagat les reclamacions fetes contra una pòlissa. A més, facilita el procés dobtenció dun acord en virtut duna pòlissa dassegurança.
En la majoria dels casos, la companyia dassegurances dun individu paga directament la reclamació del seu client per les pèrdues, i després demana el reemborsament a laltra part, oa la seva companyia dassegurances. El client assegurat rep el pagament ràpidament i després la companyia dassegurances pot presentar una reclamació de subrogació contra la part culpable de la pèrdua.
Les pòlisses d'assegurances poden contenir un llenguatge que dóna dret a l'asseguradora, una vegada pagades les pèrdues als sinistres, a sol·licitar la recuperació dels fons d'un tercer si aquest ha causat la pèrdua. L'assegurat no té dret a presentar una reclamació a l'asseguradora per rebre la cobertura prevista a la pòlissa d'assegurança o per demanar danys i perjudicis al tercer que va causar les pèrdues.
Renúncia a la subrogació
La subrogació es fa servir sovint en l'àmbit de les assegurances. Una companyia dassegurances paga al seu assegurat per una pèrdua que la pòlissa dassegurança cobreix. L'asseguradora inicia llavors una acció per recuperar el pagament de la persona els actes o omissions de la qual van causar la pèrdua a l'assegurat. L'assegurador inicia l'acció en nom de l'assegurat, però el risc i els beneficis de l'acció són de l'assegurador. Es diu que l'assegurador se subroga als drets de l'assegurat.
La subrogació també pot ser aplicable a una situació hipotecària. La doctrina es va resumir en un cas anglès de 1908 de la següent manera «quan un tercer, a petició d'un deutor hipotecari, paga a un primer creditor hipotecari per tal de convertir-se ell mateix en primer creditor hipotecari de la propietat, es converteix, mancant proves de la intenció contrària, en un dret d'equitat per situar-se, respecte a la propietat, al lloc del primer creditor hipotecari».
Aquesta proposició s'ha perfeccionat al llarg dels anys, però la proposició bàsica continua sent vàlida. Hi segueixen confiant els aspirants frustrats a la hipoteca? Per descomptat. Els diners de les hipoteques sovint s'extravien, es tornen les hipoteques anteriors i, d'alguna manera, no es registra la hipoteca adequada. Toronto-Dominion Bank v. Nedem és una sentència del Tribunal Superior de Justícia d'Ontario del 2012 que aborda aquesta proposta.
