Isabel Desviat.- Quan pensem en propietat horitzontal ens ve a la menta la constitució per diferents pisos o locals o també l'anomenada propietat horitzontal tombada (urbanitzacions o complexos immobiliaris urbans, que disposen d'elements comuns com jardins, piscines…). De fet, l'article 2 de la Llei de propietat horitzontal estableix a l'article 2 els supòsits als quals és aplicable, i semblen pensar en pisos, locals o en habitatges encara independents, on els propietaris disposen per a ús i gaudi comú de determinats elements o serveis. Així, la comunitat de propietaris constituïda tindrà la possibilitat de contrarestar deutes i obligacions, contractar, obtenir serveis o adequar els elements comuns.
Polígons i parcs industrials són espais, situats a la perifèria de les ciutats, que recull activitats industrials concentrades, són la seu de fàbriques, naus industrials d'emmagatzematge, tallers, seus d'empreses de repartiment, on els vials són de propietat municipal.
En sentència dictada per l'Audiència Provincial de Pontevedra el 18 de febrer passat dóna la raó a la Comunitat de Propietaris constituïda sobre un polígon industrial de la ciutat i va confirmar la decisió del jutjat per la condemna a una empresa al pagament de gairebé 5.000 euros de quotes impagades.
L'empresa obligada al pagament havia al·legat, entre altres qüestions, que l'entitat demandada serà inexistent, que els propietaris dels diferents edificis que conformaven el polígon ho eren al 100 per 100 en ple domini, que no hi havia elements comuns, i finalment que no va existir cap quota de participació.
La Sala rebutja aquestes al·legacions i assumeix com a correctes les conclusions del Jutjat en aquest sentit. I és que, d'una banda, existia un títol constitutiu aportat al procés on es demostrava la constitució de la comunitat -encara que no fos estrictament necessari segons l'article 396 CC- i de l'altra, no hi ha cap dificultat a assumir que els diferents propietaris de un polígon es poden constituir en comunitat de propietaris, com una manera de gestionar aquests complexos.
És a dir, hi poden haver interessos comuns a l'exterior d'aquestes edificacions privatives, encara que no responguin exactament a una copropietat. La Sala indica que els parcs empresarials són una «realitat diferent» del fet que constitueixen els complexos immobiliaris privats, però que no es «força en excés la interpretació de la norma» si tenim en compte que en aquests llocs també poden existir elements comuns independents de cada propietat particular o la necessitat de compartir certes despeses. Així, l'aplicació de les normes de propietat horitzontal –encara que sigui de forma supletòria– constitueix com un marc jurídic vàlid.
Hi havia elements comuns
Altres dels elements fonamentals que té en compte el jutjador per donar la raó a la comunitat de propietaris del polígon és que certs serveis comuns existeixen. I encara que els vials eren de tinure de l'ajuntament, existia una caseta comuna i uns cartells d'entrada que informaven de la tinure de les naus i empreses existents al polígon. Fins i tot es compromet pels diferents propietaris a contractar un servei de seguretat.
Tampoc no és obstacle, segons la sentència, que no va aparèixer l'atribució de quotes en el títol constitutiu. L'assumpció de la despesa de seguretat es pren per acord dels propietaris i va distribuir les importacions en funció de determinats coeficients de participació; tampoc van ser impugnats.
En definitiva, el recurs és estimat i va confirmar la condemna al propietari recurrent al pagament de 4.980 euros en concepte de quotes impagades, a més de la condemna a costes.
