Amb data 1 de març, s'ha publicat al BOE la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, per la qual es modifica la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l embaràs. Pel que fa als continguts de la norma en l'àmbit laboral, tots tenen com a entrada en vigor el dia 2 de març, llevat de la reforma del text refós de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS), en els termes que resumirem més endavant , que ho farà als tres mesos de la publicació al BOE.
L‟objecte d‟aquesta norma és introduir modificacions normatives per garantir la vigència efectiva dels drets sexuals i reproductius de les dones. Així mateix, la norma millora el tractament d'aquelles situacions patològiques que es planifiquin en salut durant la menstruació, així com de les baixes habituals mèdiques des del primer dia de la setmana trentena novena de gestació. La llei també avança en la previsió de mesures perquè els poders públics garanteixin els drets reproductius a l'àmbit ginecològic i obstètric.
Situacions especials d¿incapacitat temporal
Per tal de conciliar el dret a la salut amb l'ocupació, l'art. 5 ter, expressament, reconeix les dones amb menstruacions incapacitants secundàries el dret a una situació especial d'incapacitat temporal, fet que porta el legislador a modificar diversos preceptes.
Així, el preàmbul de la llei indica expressament que tindrà la consideració de situació especial d'incapacitat temporal per contingències comunes aquella baixa laboral en què es pugui contraure la dona en cas de menstruació incapacitant secundària o dismenorrea secundària associada amb patologies com endometriosi, miomes, malaltia Inflamació pèlvica, adenomiosi, pòlips endometrials, ovaris poliquístics, o dificultat en l'hemorràgia menstrual d'aquest tipus, podent cursar amb símptomes com disparèunia, disúria, infertilitat, o hemorràgia més abundant del normal, entre d'altres. Es tracta de donar una regulació adequada a aquesta situació patològica per tal d'eliminar qualsevol tipus de biaix negatiu a l'àmbit laboral.
L'altra novetat és el reconeixement, com a situacions especials d'incapacitat temporal per contingències comunes, la deguda a la interrupció de l'embaràs (voluntària o involuntària), mentre l'afectada rep assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i està impedida per a la feina, i la de gestacio de la dona, des del dia primer de la setmana 39.
Així, la disposició final tercera reforma diversos articles de la LGSS per reconèixer aquestes situacions especials:
– En primer lloc, l'art. 144.4 LGSS, relatiu a la durada de l'obligació de cotitzar, incloses les situacions d'incapacitat temporal, naixement i cura de menor, risc durant l'embaràs i risc durant l'alletament natural, així com en les altres situacions assimilades a l'alta: des d'ara, s'inclou expressament en TI tant la menstruació incapacitant com la interrupció de l'embaràs i la gestació (amb el límit temporal abans apuntat).
– A més, l'art. 169 LGSS, que s'altera per introduir les estuacions esmentades com a determinants de la TI. Als efectes del seu període màxim de durada, es computaran els períodes de recaiguda i observació. La novetat és que, des del 2 de març, es va considerar recaiguda en un mateix procés el fet d'una nova baixa mèdica per la mateixa patologia o similar dins dels 180 naturals següents a la data d'efectes d'alta mèdica anterior, llevat dels processos per baixes mèdiques per menstruació incapacitant secundària, en què cada procés es considerarà nou sense computar als efectes del període màxim de durada de la situació de TI, i de la seva possible pròrroga.
– D'altra banda, l'art. 172 LGSS, que considera beneficiaris del subsidi per TI les persones que, complint els requisits de cada situació, ia més de les condicions generals, acrediten els següents períodes mínims de cotització: en cas de malaltia comuna, 180 dies dins dels 5 immediatament anteriors al fet causantre (en les noves situacions especials per menstruació incapacitant i interrupció de l'embaràs no s'exigirà un període mínim de cotització); tot i això, en cas de gestació a partir del primer dia de la setmana 39, es requerirà que l'interessat acrediti els períodes mínims de cotització previstos pel subsidi de naixement pobre i cura de menor (art. 178.1 LGSS), segons l'edat que tingui complerta al moment d'inici del descans; en els supòsits daccident o malaltia professional, no es requereix període previ de cotització.
– Per últim, es modifica l'art. 173 LGSS, pel que fa al naixement i la durada del dret al subsidi. Com a novetat, en la situació de menstruació incapacitant, el subsidi s'abonarà a càrrec de la Seguretat Social des del dia de la baixa a la feina; però en els altres dos supòsits especials, el pagament es farà des de l'endemà de la baixa a la feina, estant a càrrec de l'empresari el salari íntegre corresponent al dia de la baixa. Hi ha una especialitat més per a la situació especial d'IT from week 39: el subsidi s'abonarà des que es va iniciar la baixa laboral fins a la data del part, llevat que la treballadora havia iniciat anteriorment una situació de risc penjant l'embaràs, és clar qual Percebe la prestació corresponent a aquesta prestació mentre aquesta s'ha d'estabilitzar.
Per la seva banda, la disposició final desena va adaptar a aquest nou règim el Reial decret 295/2009, de 6 de març, pel qual es regulen les prestacions econòmiques del sistema de la Seguretat Social per maternitat, paternitat, risc durant l'embaràs i el risc durant la lactància natural. .
De la mateixa manera, es reconeix la prestació econòmica per TI a les persones treballadores del sector maritimopesquer (Llei 47/2015, 21 oct.), d'acord amb la disposició final onzena.
Modificació dels requisits de l'acolliment
Com abans de la reforma, qualsevol contracte de treball es pot suspendre per naixement, adopció, guarda amb multes d'adopció o acolliment de menors de sis anys o de menors d'edat majors de sis amb discapacitat o que per les circumstàncies i experiències personals o per provar de lestranger, tindran dificultats especials dinserció social i familiars degudament acreditades pels serveis socials competents. La diferència amb el reglament anterior és que abans del 3 de març requerirà que la durada de l'acolliment no sigui inferior sigui d'un any. Aquest requisit ha desaparegut (modificació de l'art. 45.1.d ET).
Quant a la prestació per naixement i cura de menor, s'elimina el mateix requisit: a aquest efecte, el reconeixement familiar ja no se subjecta al període inferior a un any, com establia la normativa anterior (reforma de l'art. 4.3 RDL 6/ 2019, 1 mar., i de l'Art. 177 LGSS)
Atenció a la salut reproductiva
L'article únic.set de la norma modifica l'article 7 bis LO 2/2010, de manera que, entre altres mesures, els serveis de salut sa responsable de:
- La garantia d'informació accessible sobre els drets reproductius, els serveis públics, la cobertura sanitària penjant l'embaràs, el part i el puerperi, així com sobre els drets laborals i altres tipus de prestacions i serveis públics vinculats a la maternitat i la cura de fills. filles
– La regulació d'una situació especial d'incapacitat temporal per a la dona que interrompi, voluntàriament o no, el seu embaràs, en els termes establerts a la LGSS.
– La regulació d'una situació especial d'incapacitat temporal per a la dona embarassada des del primer dia de la setmana trentena novena de gestació, com abans es va comentar.
Informació sobre drets laborals i Seguretat Social vinculada a la interrupció voluntària de l'embaràs
L'article 17.2.d) de la LO 2/2010 disposa, després de la reforma i en relació amb la interrupció voluntària de l'embaràs que, en els casos en què les dones així ho requereixin, i mai com a requisit per accedir a la prestació del servei , podran rebre informació sobre els drets laborals vinculats a l'embaràs ia la maternitat; les services i ajudes públiques per a la cura i atenció dels fills; els beneficis fiscals i la resta d'informació rellevant als incentius i ajuts al naixement.
L'elaboració, el contingut i el format d'aquesta informació seran determinats reglamentàriament pel Govern, atenent especialment les necessitats derivades de les situacions d'estrangeria.
En el supòsit d'interrupció de l'embaràs amb menys de vint-i-dos setmanes de gestació i risc d'anomalies greus al fetus, la dona que així ho requereixi expressament, si bé mai com a requisit per accedir al servei del servei, podrà rebre informació sobre els drets, prestacions i ajudes públiques existents relatives a lautonomia de les persones amb tota discapacitat, així com la xarxa dorganitzacions socials dassistència social a aquestes persones.
