Crea i creix. Així és com s'anomena la nova Llei de Creació i Creixement Empreses que El Congrés dels Diputats ha aprovat de forma definitiva, adreçada a facilitar la creació d'empreses, reduir obstacles reguladors, lluitar contra la morositat i impulsar-ne el creixement i l'expansió.
La Llei “Crea i Creix” és una de les principals reformes del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, adreçada a fomentar el dinamisme del teixit productiu i donar resposta a les demandes i recomanacions dels diferents organismes internacionals.
La millora en el procés de creixement empresarial és fonamental, segons l'evidència recent, per augmentar la productivitat, la qualitat de l'ocupació i la internacionalització, elements fonamentals per augmentar la competitivitat de les empreses i impulsar-ne el creixement econòmic.
A més, la norma redueix i agilitza els tràmits i les condicions per a la constitució d'una Societat de Responsabilitat Limitada, fomenta el seu creixement a través de la millor reguladora, generalitza l'ús de la billura electrònica, estableix mesures per lluitar contra la morositat en operacions comercials i va impulsar el finançament alternatiu potenciant mecanismes com el crowdfunding, la inversió col·lectiva o el capital risc.
Crear un negoci serà més fàcil i ràpid
La Llei Crea i Creix va facilitar la creació d'una empresa per reduir el cost econòmic i simplificar els processos per a la seva constitució.
A aquest efecte, hi ha la possibilitat de constituir una Societat de Responsabilitat Limitada amb un capital social d'1 euro, amb un mínim legal de 3.000 euros establert fins ara, permetent a les empreses utilitzar aquests recursos en usos alternatius i facilitant la creació de noves negociacions.
D'aquesta manera, Espanya s'alinea amb gran part dels pays del nostre entorn on no es requereix un capital mínim, afavorint així l'emprenedoria.
Així mateix, es facilita la constitució telemàtica d'empreses a través de la finestreta unificada del Centre d'Informació i Xarxa de Creació d'Empreses (CIRCE), cosa que garanteix una reducció en els terminis per a la seva creació i dels costos notarials i registrals.
Mesures per lluitar contra la morositat
La norma també inclou mesures per avançar en la lluita contra la morositat en les operacions comercials, una de les causes que més incidència té en la liquidació i rendibilitat de moltes empreses espanyoles, amb particular incidència a les pimes.
Per això, s'amplia l'obligació d'enviament i devolució de factura electrònica en totes les relacions comercials a empreses i autònoms, cosa que garantirà una traçabilitat i un control de pagaments més grans. Aquesta mesura, a més de reduir els costos de transacció i suposar un avenç en la digitalització de les operacions de la companyia, permetrà obtenir informació fiable, sistematitzada i àgil dels llocs de pagament efectius, requisit imprescindible per reduir la morositat comercial.
Així mateix, s'estableix que les empreses que no van complir els terminis de pagament establerts a la Llei de Morositat (Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual es van establir mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials) no hi podran accedir a una subvenció pública o ser entitat col·laboradora en la gestió.
Finalment, es preveu la creació d'un Observatori Estatal de la Morositat Privada, que conduirà al seguiment i l'anàlisi de les dades dels terminis de pagaments i en promourà les bones pràctiques. Entre aquestes accions s'inclou la publicació d'una llista anual d'empreses moroses (persones jurídiques que no paguen en termini un percentatge superior al 5% de les factures i que l'import total de les factures impagades sigui superior a 600.000 euros).
També s'inclou a la Llei de societats de capital i la Llei de morositat l'obligació que les grans empreses assenyalin a més memòries anuals el període mitjà de pagament als seus proveïdors o el nombre de factures pagades en un període inferior al màxim establert a l'estàndard de morositat.
Denegació de finançament
La norma incorpora mesures per millorar els instruments financers de creixement empresarial alternatius al finançament bancari, com el crowdfunding o finançament participatiu, la inversió col·lectiva i el capital risc.
A l'àmbit del crowdfunding, la Llei Crea i Crece va adaptar la regulació nacional a la normativa europea, introduint més flexibilitat perquè aquestes plataformes prestin els seus serveis a Europa. Així mateix, rebutjar la protecció dels inversors i permetre la creació de vehicles per agrupar els inversors i reduir els costos de gestió. Per ampliar l‟univers de projectes empresarials elegibles, s‟augmenten els límits d‟inversió per projectes (de 2 a 5 milions d‟euros) i es modifiquen els límits d‟inversió per projectes per a inversors minoritaris, que poden ser superiors entre 1.000 euros o el 5% de la riquesa. .
Es va impulsar la indústria del capital risc, ampliant-se el tipus d'empreses on poden invertir aquestes entitats, incloent-hi empreses financeres amb un alt component tecnològic.
En darrera instància, ampliarà les figures reconegudes per als fonaments, incloent-hi estructures per a la trajectòria ampliada en altres àrees de l'exterior. Es tracta de fons de deute que poden invertir en préstecs, factures o efectes comercials, contribuint i enjorant el finançament empresarial de companyies que han vist deteriorada la seva estructura financera com a conseqüència de la pandèmia.
