El Ple del Congrés dels Diputats va succeir aquest dijous la proposta de reforma del Codi Penal, per introduir un nou tipus delictiu que sancioni l'assetjament a les dones que acudeixen a les cíniques d'avortament, així com als professionals que hi treballen.
El Projecte de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal va ser aprovat per 204 vots a favor i 144 en contra, prosseguint la seva transmissió al Senat. El text aprovat coincideix amb el del dictamen emès per la Comissió de Justícia, en haver rebutjat totes les esmenes que s'havien mantingut vives per debatre-les en ple. Així mateix, aquest dictamen coincideix amb linforme elaborat per la ponència. El text aprovat per la Cambra Baixa ha aconseguit la majoria requerida absoluta en una votació final de conjunt atès el seu caràcter orgànic.
L'objecte d'aquesta iniciativa és ampliar l'articulat del Codi Penal per proporcionar «una seguretat jurídica tant a les dones que volen interrompre l'embaràs com als professionals que hi participen», tal com recull la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, i que reconeix el dret de la dona a interrompre lliurement i voluntàriament la gestació les primeres 14 setmanes de l'embaràs.
Nou reglament
El nou i únic article, 172 quarter del Codi Penal, que proposa la iniciativa, ha adquirit una nova redacció a la fase de ponència de la Comissió de Justícia. El primer apartat dictava que:
«tot obstruir l'exercici del dret a la interrupció voluntària de l'embaràs, assetjar una dona mitjançant actes molestos, ofensius, intimidatoris o coactius que en menyscabin la llibertat, serà castigat amb la pena de presó de tres mesos a un any o de treballs en benefici de la comunitat de trenta-un a vuitanta dies».
Aquesta nova redacció respon a l'esmena número dotze dels grups Socialista i Confederal d'Unides Podemos-En Comú Podem-Galicia en Comú.
Igualment, l'article va determinar que:
«Les mateixes penes s'imposaran a qui, de la manera descrita a l'apartat anterior, assetjar els facultatius o directius dels centres habilitats per interrompre l'embaràs amb l'objectiu d'obstaculitzar l'exercici de la seva professió o càrrec».
Així mateix, aquest precepte assenyala que:
«Ateses la gravetat, les circumstàncies personals de l'autor i les concurrències en la realització del fet, el tribunal podrà imposar, a més, la prohibició d'acudir a llocs determinats per un temps de sis mesos a tres anys». I la norma també estableix que «les penes previstes en aquest article s'imposaran sense perjudici de les que podrien correspondre als delictes en què es concretaran els actes d'assetjament». Per tant, aquests apartats mantenen la redacció original.
Finalment, també es va incloure al final de la ponència que «en la persecució de les coses descrites en aquest article no caldrà la denúncia de la persona agreujada ni de la seva representació legal».
Tramitació parlamentària
La iniciativa va arrencar en votació parlamentària el 21 de setembre del 2021, després de considerar el debat de la presa, amb 199 vots a favor, 144 en contra i 2 abstencions.
com a esmenes presentades a la totalitat, es va mantenir el debat de totalitat, en què van quedar rebutjades les esmenes de text alternatiu dels grups Popular i Vox, per 142 vots a favor, 205 en contra i 1 abstenció, en el cas de la primera , i per 53 vots a favor i 295 en contra, en el cas de la segona.
Conclòs el debat de totalitat i un cop finalitzat el termini de presentació d'esmenes, segons els articles 113, 114 i 116 del Reglament del Congrés, la Comissió de Justícia va nomenar al seu si una ponència que, a la vista del text i de les esmenes A l'articulat presentats, ha redactat a informa que, després de no haver incorporat esmenes després del debat en comissió, coincideix amb el text del dictamen.
Un cop aprovada pel Ple del Congrés per la majoria absoluta, atès el seu caràcter orgànic, es remetrà al Senat, on seguirà la tramitació parlamentària.
