La violència digital contra dones i nenes aglutina el 70% dels casos que enuncien al Canal prioritari · Notícies Jurídiques

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha publicat aquest dimarts les dades corresponents al 2022 del Canal prioritari per sol·licitar la retirada de contingut sexual o violent publicat a Internet sense consentiment. Segons aquesta informació, l'Agència va fer 51 intervencions d'emergència per retirar informació, imatges, vídeos o àudios que es van publicar a Internet sense permís i que mostraven contingut sensible, sexual o violent. Un ampli percentatge d'aquestes intervencions s'ha classificat com a violència digital contra dones i nenes, i ha aglutinat un 70% dels casos que enuncien al Canal prioritari.

En 46 de 51 casos es va aconseguir la retirada dels continguts publicats amb caràcter immediat, fet que suposa més del 90% d'efectivitat.

Assetjament en xarxes

El Canal Prioritari, creat per l'Agència el 2019, és una iniciativa pionera a nivell mundial que permet sol·licitar la retirada urgent de continguts sexuals o violents publicats a internet sense el consentiment de les persones que hi apareixen. Des de la seva creació, l'Agència ha notat com en un ampli percentatge dels casos que enuncian al Canal, la publicació a Internet de continguts d'aquest tipus s'utilitza per controlar i acovardir les dones, així com per humiliar-les després d'estar separats, en cas d'exparelles, o després de negar-se a seguir enviant continguts sexuals.

Segons dades de l'Institut de les Dones al seu informe Dones joves i assetjament a les xarxes socials, el 80% de les dones han patit alguna situació d'assetjament a les xarxes socials. L'informe també reconeix que dues de cada tres dones no han acudit a cap institució per denunciar-ne la situació. Des de l'Agència se sol·licitarà la importància de denunciar la publicació no consentida de continguts sensibles a Internet, cal que l'AEPD, a més de sol·licitar urgentment l'eliminació dels continguts publicats sense autorització, podrà imposar una sanció sobre la ubicació de la delinqüent. És important assenyalar que l'Agència podrà declarar el delicte inclòs quan les imatges es recopilin inicialment amb el consentiment de la dona, però aquesta no n'hagi consentit la publicació posterior.

El terme violència digital va ser recollit a petició de l'AEPD a la Llei Orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant de la violència (LOPIVI), que també garanteix l'existència del Canal prioritari per denunciar continguts il·lícits a Internet que suposen “ un menyscapte greu del dret a la protecció de dades personals”.

Així mateix, la llei també afegeix que les persones més grans de 14 anys podran ser sancionades per infraccionades de la normativa de protecció de dades personals. De fet, quan l'autoria dels fets comesos correspongui a una persona menor de 18 anys, responen de la multa imposada als pares o tutors.

A continuació, recolliu alguns exemples de reclamacions rebudes a través del Canal prioritari on el responsable ha intentat humiliar o establir una dominació sobre l'altra persona publicant continguts sexuals, i en què l'Agència ha aconseguit la rètirada dels continguts i s'ha imposat una multa al responsable:

PS/00421/2022. Una dona denuncia que algú ha publicat en un fòrum un anunci d'ella nua, que intenta humiliar-la publicant comentaris i que ofereix dades personals addicionals sobre la seva ubicació, de manera que tots els usuaris del fòrum poden saber on residir. S'aconsegueix retirar el contingut i s'imputa un incompliment del tractament de dades sense consentiment amb una multa de 10.000 euros.

PS/00107/2022. L'infractor va començar a parlar amb una nena de 13 anys en una xarxa social, entaulant una relació en què la menor va arribar a viatjar-li vídeos i fotografies de caràcter íntim. Passat un temps, el reclamat va demanar a la nena que el seguís enviant fotos i vídeos, però com que ella es va negar, aquest la va acovardir dient-li que sotmetia a les xarxes socials les fotos i vídeos que ja tenia. La menor, davant el temor que la seva imatge es difongués en xarxes i arribés als seus coneguts, va enviar nous vídeos al reclamat. Es va ordenar a l'infractor que eliminés aquestes dades personals de la nena i l'Agència li va imposar una sanció de 5.000 euros per fer un tractament il·lícit de les dades de la nena. En aquest cas, atès que l'infractor també era menor de 16 anys, la sanció va haver de ser abonada pels seus pares.

En aquest sentit, els pares, mares o tutors legals poden considerar que respon econòmicament per les infraccions administratives i conductes delictives dels fills i filles menors d'edat, així com pels danys i perjudicis materials i morals causats. A més d'aquesta responsabilitat administrativa, també hi pot haver responsabilitat disciplinària, civil i penal. Els menors d'edat majors de 14 anys responen per delictes tipificats al Codi Penal com a assetjament, amenaces o difusió o reenviament d'imatges que lesionin greument la intimitat d'una persona, llevat que s'obtinguin amb el permís, aplicable en casos de sexting, ciberassetjament o ciberassetjament

La denúncia realitzada al Canal prioritari és independent de la que es pugui plantar davant de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat o la Fiscalia. A més, per facilitar la denúncia d'aquest tipus de casos als menors d'edat, l'Agència ha flexibilitzat els requisits i ha facilitat un mitjà de contacte basat en un formulari obert, sense necessitat de presentar certificat digital:

– La denúncia de contingut sexual o violent publicat a Internet sense el consentiment de la persona afectada es pot fer a través d'aquest enllaç

- En el cas dels menors de 18 anys, l'Agència també ha habilitat una forma de contacte per denunciar la difusió d'aquest tipus de continguts