Quan un camina pels carrers de qualsevol ciutat s'adona de com és de difícil transitar per moltes d'elles. Esvorancs, defectes i elements que sobresurten en algunes façanes d'edificis poden suposar un impediment i fins i tot un perill per a qualsevol vianant. Can I imagini transitant per aquests mateixos llocs sent una persona amb discapacitat o major amb limitacions físiques i sensorials, que ara no només topen amb barreres físiques, sinó també digitals, per poder tenir accés a alguns serveis al seu dia a dia.
Aquest problema és on pretén resoldre la futura Llei d'Accessibilitat de Castella-la Manxa, que és a cernes, però encara queda un llarg tros fins que es converteix en realitat aquesta assignació encara pendent. La normativa autonòmica vigent que regula aquesta qüestió és del 1994 i, passat tant de temps, ha quedat obsoleta, ja que el seu contingut no inclou els canvis patits a la societat des de fa gairebé 30 anys, després de la introducció de les noves tecnologies en molts dels nostres usos i disfresses.
El projecte legislatiu està ara en període d'informació pública i fins a la propera legislatura, a priori, no s'aprovarà. Ara són nombroses les propostes que estan arribant des de diferents entitats i particulars perquè el text que surti sigui el més complet i s'atenguin tots els interessos i necessitats, entre les quals destaquen, com no pot ser altrament, la dels col·lectius de persones amb discapacitat.
Per unir forces, el president del Consell Territorial de l'ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) a Castella-la Manxa, José Martínez, i el gerent del Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) es reuniran recentment amb una representació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Castella-la Manxa (COACM), un altre dels actors que té molt a dir en aquest sentit.
D'aquesta trobada va sortir la intenció de signar un conveni de col·laboració per desenvolupar accions conjuntes i per traslladar propostes al Govern autonòmic amb vista a la nova Llei d'Accessibilitat que tiri endavant. L'objectiu dels tres participants a la reunió va ser que el text que s'aprovi ha de ser concebut “d'una manera universal i transversal: una llei amb una perspectiva de 360 º”, com així l'han anomenada. Per això, també proposen crear un fons econòmic per a accessibilitat i demanen que un 1% dels recursos obtinguts de les llicències d'obres i d'altres ingressos destinin a aquesta qüestió.
La reunió es va celebrar a la seu autonòmica de Toledo de l'ONCE, organisme convocant el president del qual a Castella-la Manxa, José Martínez, creu que “ara toca apostar per una normativa de segona generació que doni cobertura a totes les necessitats”. Segons va explicar a ABC, “als anys 90, de quan data la llei actual, no hi havia una evolució tan potent com la que tenim avui, amb el desenvolupament de pàgines web i aplicacions informàtiques”.
Accés a l'entorn digital
“A l'actualitat l'entorn digital és un element clau i l'accés a totes aquestes noves tecnologies no sempre és fàcil per a persones amb discapacitat a l'hora de relacionar-se tant amb l'administració com al dia a dia, cosa que s'ha pogut comprovar durant la pandèmia”, va afirmar Martínez. Tot això, segons la seva opinió, és el que hauria de contemplar la nova llei, ja que “abans es tenia més en compte les barreres físiques, en allò que hi ha habito better, però hi ha elements vinculats a la discapacitat sensorial oa l'accessibilitat cognitiva, que encara estan pendents dimplementar amb codis dinformació amb pictogrames”.
L'objectiu, assegura el gerent de l'ONCE, és que “es beneficiï tota la ciutadania i no només les persones amb discapacitat, ja que tenim una configuració poblacional on hi ha un gran nombre de persones grans i escoltem que l'accessibilitat és un element de qualitat de model, de l'entorn a les nostres ciutats i pobles”.
D'altra banda, el gerent del CERMI Castella-la Manxa, José Antonio Romero, entén que és fonamental la creació d'un vaixell de càrrega i un departament específic sobre accessibilitat al Govern autonòmic, ja sigui una direcció general, un comissionat o una viceconselleria , i al mateix nivell local, amb regidories als municipis de més de 20,000 habitants. "L'accessibilitat ha de ser una cosa transversal, com en el cas de la despoblació o la igualtat, i perquè arribi a tots els voltants de la regió, i no només competència de Benestar Social", apunta
Per això, considereu necessari crear eines i recursos accessibles en mitjans de transport, de comunicació electrònica amb l'Administració, en accés a la sanitat o en la relació amb les entitats financeres, com els caixers automàtics. En aquest sentit, Romero també recorda la necessitat de l'aplicació d'infraccions i sancions per a qui no compleixi en matèria d'accessibilitat perquè, segons ell, "no es castiga com és degut als que se salten la llei a la torera".
Durant l'entrevista, els representants dels col·lectius de persones amb discapacitat també es poden traslladar als tècnics del Col·legi d'Arquitectes de Castella-la Manxa (COACM) les seves experiències com a usuaris perquè, segons la seva opinió, s'han comès “autèntiques barbaritats amb la Llei a la mà”. Per això, considerant essencial que les solucions vinguin de la mà dels professionals de larquitectura i la construcció.
En aquest sentit, la degana del COACM, Elena Guijarro, creu que, “després d'uns anys en què Espanya i Castella-la Manxa van ser punta de llança en matèria d'accessibilitat, ens hem quedat enrere”. «Hi ha molt a fer i millorar, per la qual cosa la nostra obligació com a tècnics és la de posar-nos al servei dels usuaris, de les persones amb discapacitat en aquest cas, conèixer les seves necessitats, aplicar-les als espais per viure i treballar, i traslladar , de manera conjunta, el fruit de tota aquesta tasca a l'administració perquè la converteixi en legislació i s'apliqui”, subratlla.
L'objectiu conjunt, segons Guijarro, és que l'arquitectura, els edificis, siguin accessibles per a qualsevol persona amb discapacitat, ja sigui física, cognitiva, auditiva, visual o sensorial. Per això, va informar, “es treballarà en la incorporació de projectes arquitectònics de mecanismes com bucles d'inducció magnètica que facilitin l'accessibilitat dels edificis públics a persones amb hipoacúsia, o de senyalització tàctil, en aquest concepte global d'accessibilitat que cal estendre a tots els nivells i abast de l'administració i de la societat, i que nosaltres hem de plasmar a l'arquitectura”.
Així mateix, els representants de les tres entitats han establert les bases per a la propera signatura d'un conveni amb la Fundació ONCE, així com un treball estable i coordinat amb el món de la discapacitat a través del CERMI, que definirà una col·laboració que van aconseguir, per exemple , la formació i actualització permanent dels col·legiats del COACM en aquest àmbit. “Junts, buscarem el consens i la participació a tots els nivells possibles”, conclou Guijarro.
Page proposa un programa de turisme social per a persones amb discapacitat
Precisament, una de les propostes que el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha fet aquesta setmana ha estat crear un programa de turisme social per a persones amb discapacitat, mesura que té un “èxit enorme” entre els més grans de la regió i la possibilitat de viatjar per Castella-la Manxa.
Es tracta d'un projecte que va “com una moto” tot i que al seu dia “alguns” se'l van prendre a xufla”, va lamentar el president regional durant la inauguració de tres habitatges per a persones amb algun tipus de discapacitat al complex 'Guadiana I' de Ciudad Real.
Després de recordar que hi ha molta ocupació vinculada a aquest sector i que terapèuticament és «molt interessant», va admetre que extrapolar aquest programa al món de la discapacitat pot ser més complicat, però creu que cal treballar-hi perquè cal igualar les persones amb discapacitat perquè puguin viatjar 's'empri que sigui raonable, es pugui i diguin els professionals'.
“Sé que quan li he de demanar diners als ciutadans de la meva terra per a aquestes coses, ningú posa problemes”, va afirmar García-Page, que va demanar plantar de debò i bé aquesta possibilitat i “tirar endavant” amb això.
Dit això, el president castellanomanxec va assegurar que aquest programa també serà una cosa positiva per als diferents professionals i servirà per “seguir donant exemple a Espanya”.
