sumari
En nom del Rei i com a President de la Comunitat Autònoma d'Aragn, promulgo aquesta Llei, aprovada per les Corts d'Aragn, i ordeno la seva publicació al Butlletí Oficial d'Aragn i al Butlletí Oficial de l'Estat, tot això de conformitat amb el que disposa a l'article 45 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
PREMBUL
I
El passat 29 de setembre de 2022, el Consell Comarcal de la Ribagorça va aprovar, amb carcter institucional, una moc que estableix el següent: Ribagorça és la comarca que es troba ms al nord-est de la Comunitat Autnoma d'Aragn. Limita al nord amb França, a l'est amb la Comunitat Autònoma de Catalunya, a l'est amb la Comarca de Sobrarbe i al sud amb les Comarques del Somontano de Barbastro i la Litera. La seva denominació fa referència a la forma en què històricament s'ha denominat aquest territori des d'almenys l'Edat Mitjana.
Aquest territori es constitueix oficialment com a comarca el mirall el 19 de juny de 2002, quan el Butlletí Oficial d'Estat, número 146, pública la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça.
D'una banda, des del moment de la publicació de la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça, la controvèrsia i la disparitat d'opinions respecte a l'ús o no de l'article La en la denominació de Ribagorça han estat constants. Ambdues associacions, entitats, historiadors i institucions com la població civil han defensat, basant-se en diferents fonts històriques, que encara que a la parla com es nomena Ribagorça indistintament amb i sense l'article La, la denominació oficial ha de prescindir de l'article.
D'altra banda, a l'article 10 de la dita Llei, al punt 3, es diu que hi ha una Comissió Consultiva, integrada per tots els alcaldes de les entitats locals de la comarca, que es reuniran, almenys, dues vegades a l'any. la Vila de Benabarre (…). Aquesta Comissió Consultiva en té certes amb un òrgan polític anomenat Consell General de Ribagorça, que va estar vigent des del segle XIV fins al segle XVI. Per la seva similitud i per donar a la història de la Ribagorça el valor i la importància que mereix, es va considerar encertat procedir al canvi de la Comissió Consultiva d'Alcaldes pel Consell General de Ribagorça a la Llei 12/2002, de 28 de maig.
Yo
La supressió de l'article La en la denominació oficial de la Comarca de la Ribagorça, tal com apareix actualment a la Llei 12/2002, de 28 de maig, es basa en diferents textos, fonts i publicacions històriques.
Els textos que se citen contínuament es corresponen, tots ells, primer terç del segle XIV, es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragn i constitueixen diferents exemples de missatges de text en què Ribagorça escriu sense article.
Sàpigues que el senyor rei regeix gran tuit dels homes de Benasch i de la val, que tots els homes de Ribagora paguen guiatge al senyor rei que els seus bestiars porten a Spayna, et ells, fent servei als oficials passats. segons que diuen, an-ho escusat. (1310).
(…) ells van venir personalment davant la justícia de Ribagora et van signar dreyto davant ell, et el justícia va rebre la signatura de dreyto et va donar per sentència que jo cessis, t'avie aous de la junta. (1316).
Ara, senyer, tuyt absense amb aquestes males cards, per que vós, senyer, hi ha dits dressa a profit del senyor rei, et amb la bona prova que teniu, et no creeu nuyll home de Ribagossa de go que us diguin, quina vergoia an tot tems de dir veritat, et preense de monsonges. (1310).
Conegueu senyor, la vostra gran altea, que, per algunes deutes que algunes persones em demanen a Arago i encara a Ribagorça, als quals creem que hem justa raho de defensar, la vostra justícia d'Arago, (ens) no citats ni amonestats peticions, de vegades vista la demanda contra nosaltres davant la posada, per la carte raja al sobrejunter de Ribagorça que enant a penyorar ens et nostres homes. (1310).
Sig(+)nal de mi, Jacme pavallya, notari públic per tot el comdat de Ribagorpa per actor del molt alt senyor infant el senyor Pere comte de Ripacorpa et d'Empúries, qui la dita carta scrivi. (1330).
No només la historiografia medieval justifica la supressió de l'article La a Ribagorça. Al segle XIX hi ha nombrosos exemples com el cronista Joaquín Manuel de Moner i Siscar (1822-1907), a la seva Història de Rivagorça: des del seu origen fins als nostres dies (Fonz, 1878), qui utilitza sempre Ribagorça, obviant l'article i escrivint Ribagorça contra v. No és el nic; molts altres historiadors del territori, a les seves publicacions, estudis o escrits, han anat reflectint Ribagorça sense l'article La, com és el cas de Manuel Iglesias Costa (1923-2001) a la seva Història del Comtat de Ribagorça o als seus tres volums d'Art Religiós de l'Alt Aragó Oriental o de Mariano Pano (1847-1948), a la seva Numismàtica d'Urgell i de Rivagorça. És el cas també dels dos textos que es reprodueixen, corresponents respectivament a Documents Ribagorçans en temps de Ludovico Pio i Carlos el Calvo de Manuel Serrano i Sanz (1866-1932) i La santa Duquessa: vida i virtuts de la venerable i Excma. Sra. doa Luisa de Borja i Aragn, Comtessa de Ribagorça i Duquessa de Villahermosa de Jaume Nonell i Mas (1844-1922):
(…) Per ser escassíssims els documents espanyols del segle IX publiquem aquesta col·lecció d'escriptures que, com gairebé totes les de Ribagorça d'aquella centúria (…).
(…) D. Juan de Aragn, fill, com ja s'ha dit, per D. Alonso, va néixer a Benabarre, cap del comtat de Ribagorça, 27 de març de 1457 (…).
Per tant, és clara la base històrica, comuna i reiterada, que dóna suport a la denominació de la Comarca de Ribagorça sense larticle La que regula a través daquesta Llei.
tercer
El canvi de la denominació de Comissió Consultiva d'Alcaldes per la forma històrica Consell General de Ribagorça té la base històrica en la similitud entre ambdós organismes.
Així, el Consell General de Ribagorça és una organització política documentada almenys des de la segona meitat del segle XIV fins al 1554, quan Felip II extingeix el feu i comença una sèrie de revoltes, com les de Benabarre, de 1578 i 1587, entre rei i podrà del comte fins que finalment, el 1591, Felip II posa fi al comtat.
El Consell General de Ribagorça podria definir-se com un òrgan complementari a l'administració comtal que, actualment, es pot comparar amb unes corts o parlaments ribagorçans. Durant la seva vigència, es reuneixen a Benabarre cada 22 de gener, festivitat de sant Vicenç Mrtir, consellers de totes les viles i llocs que formaven Ribagorça per tractar les diferents eventualitats del territori a travs de la seva comissi permanent. Durant els anys que aquest òrgan va estar vigent, les seves funcions es van anar modificant o adaptant a la situació política i social del territori.
Les viles o llocs elegits formaven el Consell General de Ribagorça, amb l'obligatorietat d'assistir-hi, eren Benabarre, Montaana, Arn, Benasc, Azanuy, Calasanz, Tolva, Capella, Fantova, Perarra, Castanesa, Laspales, Gel, Viacamp, Monesma, Castigaleu , Alins, Castejn de Sos, Liri, Eresu, Ballabriga, Santorens, Calvera, Bonansa, Santaliestra, Terrassa, Veri i La Múria, Val de Lierp, Antença, Serraduy, Sant Esteve del Mall, Erdao i Centenera, Sant Llorenç, Cornudella , Panillo, Noales i Seiu, un territori la superfície del qual és força similar a l'actual Ribagorça. Faltaven municipis com Graus, Camp, La Pobla de Castro o Lascuarre perquè aquests feus, Durant aquells anys, van pertànyer a San Victorin i no formaven part del Consell General de Ribagorça.
Les funcions del Consell General de Ribagorça eren diverses i relacionades amb el funcionament del territori. Davant el Consell General de Ribagorça els nous comtes prestaven jurament dels furs, usos i costums del comtat abans de prendre possessió del territori. No tots acceptaven de bon grau aquest costum, com en el cas del comte Martín de Gurrea i Aragn, que va enviar primer en nom seu el seu majordom i, davant la negativa del consell, va enviar un advocat que l'acompanyava, obtenint la mateixa resposta del Consell: la donació del comtat s'havia d'adonar al comte. El comte Martn, fora de s, va dir que l'hara que els ribagorçans donessin els homenatges a la cua de la seva mula i el 1554 el prncep don Felip va requerir formally a don Martn que no s'entrometra ms en el feu ribagorçano, i ordre als ribagorçans que no li paguessin ni fruits ni rendes.
Aquest és un dels exemples de la rellevància històrica de les funcions del Consell, i de la justificació històrica del canvi de denominació.
Es transcriu també a continuació un fragment dels llibres de sessions del Consell General de mitjans del segle XV (1451 i 1453, Reial Acadèmia de la Història, Salazar i Castro, ms. U-37) que il·lustra la naturalesa d'aquell òrgan:
Dimercres a XII d'abril anno M CCCC XLI, a la vila de Benavarre, pels afers davall scrits, fou justat Conseyll General dels prohomens del comtat de Ribagorça, citat literalment per gestió de l'honorable senyor a Joan Guillem Espannol, escuder loctinent de procurador del dit comtat, i pels jurats de la vila de Benabarre daval scrits, et foren-hi els que's segueixen:.
En una carta del comte Joan de Navarra dirigida al mateix institut el 1451, es va designar a si mateix amb una expressió molt semblant:
Als estimats i fels nostres els loctinent de procurador i jurats i prohomens del Consell General del comtat de Ribagora, el rei de Navarra, infant governador general d'Aragó i de Sicília (…).
El 1469, un acord entre els ribagorçans i el rei Joan II (que fins aleshores també era comte) perquè els primers acceptessin el fill bastard del segon com a comte, esmenta constantment la institució; Per exemple:
Els captols davall escrits els oficiaux i prohmens del comtat de Ribagorça siguin atorgats, confirmats i jurats als dits prohmens i Consell General del dit comdat i singulars d'aquell, i az pel serensim senyor rei d'Arag, ax com a propietari i senyor direct del diu comandant.
Posaren entre mans i poder dels prohmens i Consell General del dit Comptat els dits pobles i llacs de Calasanz, Acanui i Elins.
Són moltes les similituds entre la Comissió Consultiva d'Alcaldes (2002) i l'històric Consell General de Ribagorça (segle XIV), per la qual cosa resulta oportú recuperar l'antiga denominació per a l'actual Consell, òrgan que actualment rendeix als representants de tots els municipis de Ribagorça per tractar els temes dinterès per a la comarca i per controlar lacció del Consell Comarcal.
Article únic Modificació de la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça
U. Modificació del títol de la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça.
Se substitueix pel títol de la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça per la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de Ribagorza.
LE0000173565_20230301
Enrere. Modificació de larticle 10.
L'apartat 3 de l'article 10 de la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça, corresponent als òrgans de la comarca, queda redactat de la manera següent:
3. En tot cas, hi ha una comissió consultiva, integrada per tots els alcaldes de les entitats locals de la comarca, que s'anomena Consell General de Ribagorça i que es reuneix, almenys, dues vegades a l'any a la vila de Benabarre per conèixer el pressupost i el programa dactuació comarcal, així com per a qualsevol altra qüestió que, per la seva rellevància, es consideri convenient sotmetre al seu coneixement, a proposta del Consell o del President.
LE0000173565_20230301
Disposició addicional Modificació de les referències a la Ribagorça a la Llei 12/2002, de 28 de maig, de creació de la Comarca de la Ribagorça
Totes les referències a la Ribagorça incloses a la Llei queden substituïdes pel terme Ribagorça.
Disposició final Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor l'endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial d'Aragó».
Per tant, ordeno a tots els ciutadans als quals sigui aplicable aquesta Llei, que la compleixin, i als tribunals i autoritats als quals correspongui, que la facin complir.
