SEGUIR
Un assumpte intern de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja (DOCa Rioja) és va colar dimarts passat a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Un periodista va preguntar al ministre d'Agricultura, Luis Planas, per l'enviament a Brussel·les del projecte impulsat per l'Associació de Cellers de Rioja Alabesa (ABRA) per crear una Denominació d'Origen pròpia, 'Viñedos de Álava', una informació avançada el dia anterior pel diari 'Berria'.
El ministre fa constar que, en aquest cas, és competent el Govern i que la futura denominació serà al territori d'una sola autonomia (País Basc) i es limita a transmetre l'expedient aprovat a Vitòria a la Comissió Europea. Tot i això, el titular d'Agricultura sí que es va posicionar personalment: "Tot el que pugui conduir a comentar el pes i les vendes del sector agroalimentari est benvingut, cosa que contribueixi a debilitar la imatge de marca no és positiu", va comentar Planas.
L'última paraula la té ara Europa i els tribunals espanyols, ja que des del setembre del 2021, la decisió del Govern de PNB i PSE de tramitar la inscripció de la Denominació Vinyes d'Àlaba, està recorreguda davant del Tribunal Superior de Justícia del País Basc (TSJPV).
Aleshores, és factible que la centenària DOCA Rioja se separi? Qui hi ha darrere aquesta iniciativa i amb quins suports? I sobretot, quines poden ser les conseqüències? Fonts de l'Associació de Cellers de Rioja Alabesa (ABRA), que ha votat pel 100 i té veu al consell regulador de Rioja, expliquen a ABC que la decisió d'impulsar una denominació d'origen pròpia va ser adoptada fa 6 anys. Una iniciativa que justifica a “la història vinícola d'Àlaba”, més enllà dels més dels 100 anys de vida de Rioja, i afegeixen que tracta “una decisió empresarial lliure”, distanciant-se de possibles lectures polítiques.
En aquest sentit, asseguren que és la millor formada de defensar els vins de la Rioja Alabesa (una de les set comarques en què es division la província d'Àlaba i la capital de la qual és Laguardia) i addueixen que la pertinença a Vinyes d'Àlaba no és incompatible amb produir per a Rioja.
Molt diferent és l'opinió expressada per Fernando Ezquerro, president del consell regulador de la DOCA Rioja, que ha marcat tot l'anterior de «deslleialtat» i denuncia que pretén «crear una denominació d'origen diferent als atributs de Rioja i per això tampoc és ben vist per cellers del seu propi territori”. De la mateixa manera, no és factible que un mateix celler pogués comparar les dues denominacions: “Hi ha exclusivitat. En cellers de Rioja ningú no pot elaborar un altre vi”, apunta Ezquerro, que veu “absurd” l'opció de crear una subdenominació i recorda que la denominació existia “abans de les autonomies”.
En una línia similar es pronuncia Íñigo Torres, director general del Grup Rioja (78 vots de 100 al consell rector i 10 vots), que creu que la solució està en la segmentació que es permet a Rioja. "Fa cinc anys la reformem amb els vins de zona, municipi o vinya singular, que permeten identificar clarament a l'etiquetatge si un vi és de la Rioja alabesa o de Rioja oriental", va explicar Torres. Des de l'òrgan rector de Rioja, aporten també dues dades: en total hi ha 571 cellers inscrits al registre ampollador Denominació d'Origen Qualificada Rioja, dels quals 232 estan ubicats a Rioja Alabesa.
Els vins de Rioja, en xifres
571. És el nombre de cellers inscrits amb registre embotellador de la Denominació d'Origen Qualificada Rioja, de totes elles, 232 són a la Rioja Alabesa.
8,34%. És el que va augmentar les vendes globals el 2021. A Espanya, el vi de Rioja suposa el 32,22% de la quota de mercat i el 41,5% de les nostres exportacions.
129. Són els països als quals exporten. El 40% de les vendes són fora d'Espanya. Sobretot, al Regne Unit, Alemanya i els EUA.
El quid de la qüestió és recolzarien escindir-se de Rioja. Des d'ABRA no donen xifres concretes -es va arribar a parlar de 40 cellers, diferents encara que informacions reduïdes a 15 les disposades a fer un pas endavant- i assenyalen que es tracta d'una «opció personal» de cada cellerer. “Respectem que altres cellers decideixen romandre en un altre marc”, apunten sobre això. Sí que confirmen a aquest diari la voluntat de sol·licitar la Protecció Nacional Transitòria, encara que encara no ho han materialitzat, per poder produir vins sota l'etiqueta de Vinyes d'Àlaba. Una figura regulada pel Reial Decret 1335/2011, i, concretament, a l'article 17. Aquest deixa l'autorització d'aquest permís en mans de l'Executiu de Vitòria, ja que el territori de la hipotètica denominació es limita a la província basca de Àlaba. Si inclogués una part de Navarra, per exemple, Planas tindrà la darrera paraula.
Sobre això, el màxim responsable del Consell Regulador Fernando Ezquerro va anticipar que recorrerà una eventual concessió per la via administrativa i judicial. "Com a consell regulador hem votat totes les decisions contra aquesta iniciativa, amb més del 90% dels vots", va afirmar Ezquerro.
La importància de Ser Rioja
Però l'escissió es pot fer realitat? Fonts jurídiques de l'Organització Interprofessional del Vi de Rioja, consultades per ABC, conclouen que Brussel·les “no es ficarà en el fons, només si compleix o no els requisits formals” i eviten pronunciar-se clarament, ja que “és un cas que no es ha plantat mai”. En aquest punt, les anomenades “oposicions” (al·legacions) nacionals i, sobretot, les europees poden ser claus. “Si no es presentés cap oposició pot ser que prenguin una decisió favorable, però Europa s'haurà de subjectar al que diguin els tribunals espanyols, tret que es recorregués als europeus”, apunten aquestes fonts.
Torres, director general del Grup Rioja, ho té clar: “Estem convençuts que gran part de la motivació està en qüestions polítiques”. Per aquest motiu, demanen que els deixin prendre les seves pròpies decisions sense ingerències.
