sumari
FELIP VI REI D'ESPANYA
A tots els qui vegeu i intenteu la present.
Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat la Llei orgànica següent i jo la sanciono:
PREMBUL
yo
L'Estatut d'Autonomia d'Aragó, aprovat per Llei Orgànica 5/2007, de 20 d'abril, que reemplaça l'anterior Estatut de 1982, amb les modificacions a les operades el 1994 i 1996, va suposar un important pas endavant en la consolidació i l'aprofundiment dels instruments d'autogovern, i en l'ampliació i consolidació dels mbits competencials de la nostra comunitat, reconeixent la posició que correspon a Aragó com a nacionalitat històrica.
En el moment actual, cal continuar adoptant mesures perquè el nostre Estatut d'Autonoma continuï sent una norma viva, capaç d'adequar-se a les necessitats i reptes que demani la realitat social del segle XXI.
La reforma que ara es planta té per objecte donar resposta a un doble objectiu àmpliament demanat per les forces polítiques representades a les Corts d'Aragn: la supressió dels aforaments dels diputats i les diputades de les Corts d'Aragn i de les persones que componen el Govern d'Aragn, i evitant la prediguda de representativitat entre les províncies, garantint el manteniment de 14 escàs minimos per província per a l'eleccion a les Corts d'Aragn.
L'actual Estatut d'Autonoma regula l'estatut dels diputats i les diputades i de les persones membres del Govern d'Aragn en els seus articles 38 i 55, respectivament, incloent aquesta prerrogativa en termes tals que el seu enjudiciament, segons el càrrec que ostenten, es atribueix a un òrgan judicial superior al jutge que resultarà objectiva i territorialment competent. La competència d'aquests òrgans judicials –Tribunal Superior de Justícia o, si escau, Tribunal Suprem– abasta, en els termes establerts per l'Estatut d'Autonomia, la decisió sobre la culpabilitat, la presó, el processament i el judici.
Els governs i els partits polítics estan cridats a impulsar la regeneració de mesures democràtiques que permeten millorar i modernitzar la qualitat democràtica a les institucions públiques i polítiques, a més d'enfortir el vincle de confiança bàsic entre els electors i els elegits, comprometre's fermament amb els valors màxims de nova democràcia.
L'aforament és una figura jurídica percebuda per la majoria de la societat com a anacrònica, pròpia de poques passades, que, avui dia, encaixa difcilment a l'article 14 de la Constitució espanyola, que consagra el principi d'igualtat de la ciutadana davant la llei . D'altra banda, l'aforament, tan bon punt suposa l'absència d'una doble instància penal, podrà contravenir diferents instruments internacionals ratificats pel nostre no que consagren aquest dret. Per això, i tenint en compte la plena confiança en la independència del poder judicial, i, en particular, de la jurisdicci ordinària, es considera que ni els diputats ni les diputades de les Corts d'Aragn ni les persones membres del Govern d'Aragn han de continuar gaudint de la dita prerrogativa.
En qualsevol segment objectiu de la reforma, l'article 36 de l'Estatut d'Autonoma d'Aragn estableix: les Corts, segons s'estableixen a la llei electoral, estaran integrades per un nombre de diputats i diputades comprès entre seixanta-cinc i vuitanta, corresponent a cada circumscripció electoral a nombre tal que la xifra d'habitants necessària per assignar un diputat a la circumscripció més poblada no superi 2.75 vegades la corresponent a la menys poblada. Al seu torn, la Llei 2/1987, de 16 de febrer, Electoral de la Comunitat Autònoma d'Aragn, assenyala en l'article 13 que les Corts d'Aragn estan formades per 67 diputats, corresponent a cada província un mnim inicial de 13 diputats, mentre que els 28 diputats restants es distribueixen entre les províncies conforme al procés establert en aquesta norma.
L'esmentada Llei 2/1987, de 16 de febrer, va ser objecte d'una modificació puntual el març de 2019 per evitar que la disminució de població a la província de Terol comportés la pèrdua d'un escà en aquesta província a les eleccions autonòmiques de 2019. la solució definitiva, però, ha estat un problema que ha de venir de la mà de la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Aix, l'evoluci demogrfica d'Aragn en les ltimes dcades, amb un pes poblacional cada vegada major de la capital aragonesa, i la prdida de poblaci de les zones rurals, especialment a les províncies menys poblades, fa necessari preveure estatutàriament un nombre mnim d'escàs per província que garanteixi el manteniment de la representació de les províncies menys poblades, consolidant un model territorial més equilibrat.
Aquesta modificació de l'Estatut d'Autonomia, igual que les reformes anteriors operades el 1994, 1996 i 2007, ha perseguit la recerca del màxim consens entre totes les forces polítiques, comprèn que l'acord, sempre convenient i necessari, ho és especialment quan es tracta modificar la norma institucional bsica de tota la ciutadana aragonesa.
L'article 147.3 de la Constitució espanyola estableix que la reforma dels Estatuts d'autonomia s'ajustarà al procediment establert en aquests i requereix, en tot cas, l'aprovació de les Corts Generals mitjançant llei orgànica. En el mateix sentit es pronuncia l'article 145 del Reglament del Congrés dels Diputats de 10 de febrer de 1982. , apartats 1 i 2, que la iniciativa correspon al Govern d'Aragn, a les Corts d'Aragn a proposta d'un cinquè dels seus Diputats i diputats ia les Corts Generals, i que La proposta de reforma requereix, en tots els casos, laprovació de les Corts dAragó per majora de dos terços i laprovació de les Corts Generals mitjançant llei orgànica.
Article nic Modificaci de lEstatut dAutonoma dArag, aprovat per Llei Orgnica 5/2007, de 20 dabril
Modificacions de l'Estatut d'Autonoma d'Aragn, aprovat per Llei Orgnica 5/2007, de 20 d'abril, en els termes següents:
- Una. Es va modificar l'article 36, queda redactat de la manera següent:
Article 36 Composició
1. Les Corts d'Aragon, segons s'estableixen a la llei electoral, estaran integrades per un nombre de fuites comprehid entre seixanta-cinc i vuitanta.
2. Cada província està representada, en tot cas, per un mínim de 14 escàs.
3. Correspon a cada circumscripció electoral un nombre de fuites tal que la xifra dhabitants necessària per assignar-ne un a la circumscripció més poblada no superi 3 vegades la corresponent a la menys poblada. L'aplicació d'aquesta regla en cap cas no pot alterar el nombre mínim d'escapes per província que estableix l'apartat anterior.
LE0000244055_20221228
- Enrere. Es va modificar l'article 38.2, queda redactat de la manera següent:
2. Durant el seu mandat no poden ser detinguts ni retinguts sinó en cas de delicte flagrant.
LE0000244055_20221228
- Molt. Es va modificar l'article 55, queda redactat de la manera següent:
Article 55 Estatut de les persones membres del Govern d'Aragn
1. El president o la presidenta i les altres persones membres del Govern d'Aragn, pendent del seu mandat, no poden ser detingudes ni retingudes sinó en cas de delicte flagrant.
2. Una llei de Corts d'Aragn determina l'Estatut, les atribucions i les incompatibilitats de les persones membres del Govern d'Aragn.
LE0000244055_20221228
Disposició transitòria única Aforaments
La nova regulació que conté els articles 38.2 i 55, referida a l'estatut personal dels diputats i les diputades de les Corts d'Aragn i de les persones membres del Govern d'Aragn, és aplicable a partir de la XI legislatura.
Disposició final única Entrada en vigor
Aquesta reforma entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que guardin i facin guardar aquesta llei orgànica.
