Aquest dijous, 2 de març, ha entrat en vigor la Llei Orgànica 1/2023, de 28 de febrer, o comunament anomenada reforma de la Llei d'avortament, la qual introdueix una sèrie de modificacions a la Llei Orgànica 2/2010, de 3 de març de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs i la proximitat, presentar els dispositius i recursos humans suficients per a la garantia del dret a tot el territori en condicions d'equitat.
Així mateix, contempla l'educació afectivosexual en totes les etapes educatives, procedeix a desentranyar polítiques específiques per a dones amb discapacitat, rebutja els serveis especialitzats, reconeix expressament la consideració de la situació i incapacitat temporal especial per contingències comunes al mercat laboral en aquella Pueda es trobi la dona en cas de menstruació incapacitant secundària o dismenorrea secundària associada a determinades patologies, així com la deguda a la interrupció de l'embaràs, sigui voluntària o no, mentre rebi assistència sanitària pel Servei Públic de Salut i estigui impedida per al treball, i la de gestació de la dona des del dia primer de la setmana trentena novena, s'estableix la gratuïtat dels productes de gestió menstrual a centres educatius, penitenciaris i socials, es planta la investigació i comercialització d'anticonceptius masculins, s'impulsaran i reforçaran campanyes periòdiques destinats a la prevenció de les infeccions de transmissió sexual, que podran venir acompanyades de mesures en l'àmbit educatiu, s'incorporen novetats sobre el dret a la interrupció voluntària de l'embaràs i l'objecció de consciència i es recullen les formes de violència existents en l'àmbit de la Salut sexual i reproductiva de les dones.
Drets sexuals i reproductius
Per modificar els articles relatius a fi de la norma, les definicions, els principis rectors i l'àmbit d'aplicació, el text introdueix una sèrie de modificacions als capítols I, II, III i IV del títol I, que ha anomenat “ Responsabilitat institucional a l'àmbit de la salut, els drets sexuals i reproductius”.
Pel que fa al capítol I, anomenat “Responsabilitat institucional en l'àmbit de la salut, els drets sexuals i reproductius”, s'amplien els objectes i les garanties d'actuació dels poders públics i s'estableixen noves mesures relacionades amb la salut penjant de la menstruació , dentre la cap destacar el reconeixement legal de la possible situació d'incapacitat temporal derivada de menstruacions incapacitants secundàries associades a patologies com endometriosi, miomes, malaltia inflamatòria pèlvica, adenomiosi, polipoes endometrials, ovaris poliquístics, o dificultat en la sortida de sang Menstrual de qualsevol tipus, podent implicar símptomes com disparèunia, disúria, infertilitat, o sagnats més abundants del normal, entre d'altres.
Així mateix, estar disponible per a la distribució gratuïta de productes per al maneig menstrual en centres educatius en situacions que resultin en necessitat, en centres de serveis socials a dones en risc d'exclusió, així com als centres i altres llocs on queden persones privades de llibertat . La recollida dels productes de gestió menstrual respectarà la selecció de les persones usuàries.
El capítol II, que passa a anomenar-se “Mesures en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva”, reconeix els serveis i els drets a garantir pels serveis públics distingint entre la salut sexual i la salut reproductiva. En aquest darrer cas, la regulació d'una situació especial d'incapacitat temporal per a la dona que interromp, voluntàriament o no, el seu embaràs, en els termes establerts al text refós de la Llei General de la Seguretat Social, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 8/2015, de 30 d'octubre, així com la regulació d'una situació especial d'incapacitat temporal per a la dona embarassada des del dia primer de la setmana trentena novena de gestació.
Així mateix, les administracions públiques han de garantir l'accés a les pràctiques anticonceptives, inclòs l'ús de mètodes anticonceptius, regulars i urgents, definitius i reversibles, amb una atenció especial a beneficis com ara la presentació de beneficis clínics incrementals a les alternatives disponibles, que demostrin seguretat . , i anticonceptius masculins, així que empreu que la seva eficàcia i seguretat sigui avalada per l'evidència científica rigorosa i de qualitat. Així mateix, considerar adequadament lexistència dels mètodes anticonceptius demergència que garanteixin el normal exercici del servei en funció de la sol· licitud de cada oficina de farmàcia.
Amb la modificació del capítol III, que passa a denominar-se “Mesures en l'àmbit de l'educació i la sensibilització relativa als drets sexuals i reproductius”, es regula la formació sobre salut sexual i reproductiva en el sistema educatiu i el suport a la comunitat educativa, afegint-se dos preceptes que inclouen mesures sobre la prevenció de la violència sexual a l'àmbit, l'educació menstrual, l'educació no formal, sobre campanyes institucionals de prevenció i informació i sobre formació en els límits de les ciències jurídiques, les ciències de leducació i les ciències socials.
Finalment, el capítol IV, "Mesures en l'àmbit de l'educació i la sensibilització relativa als drets sexuals i reproductius", passa de referència exclusivament a l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva a fer referència, de manera més àmplia, a les mesures per a l'efectiva aplicació de la llei, la primera d'elles és aquesta estratègia, l'elaboració de la qual es regula més àmpliament.
Interrupció voluntària de l'embaràs
Del Títol II es modifiquen els requisits comuns necessaris de la interrupció voluntària de l'embaràs per matar que les intervencions es puguin fer en un centre sanitari públic o en un centre privat acreditat.
Com novead destacar que les dones podran voluntàriament el seu embaràs dels 16 anys, sense necessitat del consentiment dels seus representants legals, així com la possibilitat de l'acceptation de les dones podran voluntàriament el seu embaràs de les primeres catorze setmanes de gestació a petició de la dona embarassada, eliminant els requisits de la informació prèvia sud els drets, prestacions i ajuts públics de suport a la maternitat i que hagi transcorregut un termini de reflexió de tres dies.
En aquest mateix sentit, pel que fa a la informació vinculada a la interrupció voluntària de l'embaràs, es disposa que les dones només reben informació addicional, com la derivada sobre ajudes a la maternitat, si així ho requereix, i mai com a requisit per a accedir a la prestació del servei.
Pel que fa a la garantia de l'accés al servei, després de declarar-se que les usuàries del Sistema Nacional de Salut han d'accedir a la interrupció voluntària de l'embaràs en condicions d'igualtat efectiva, s'estableix que les administracions sanitàries que no poden oferir aquest procediment el seu àmbit geogràfic, remetent els usuaris al centre o servei autoritzat per a aquest tràmit, en les millors condicions de proximitat al seu domicili, garantint l'accessibilitat i la qualitat de la intervenció i la seguretat dels usuaris.
Així mateix, s'afegeixen mesures per guarente la informació sobre la service i per garantir la service sanitària public, i reconeix expressi el dret a l'objecció de consciència del personal sanitari, com una decisió individual del personal sanitari directament implicat en la relació de la interrupció voluntària de l'embaràs, que s'ha de manifestar amb antelació i per escrit, regulant-se ex novo el registre de persones objectores de consciència, que ho seran a l'efecte de la pràctica directa de la prestació d'interrupció voluntària de l'embaràs tant en l'àmbit de la sanitat públic com a privadesa.
Protecció i garantia de pèrdues sexuals i reproductives
La norma afegeix a la Llei un nou Títol III, anomenat “Protecció i garantia dels drets sexuals i reproductius”.
El primer dels seus capítols regula l'abast de la responsabilitat institucional de les administracions públiques sobre això, la promoció de campanyes i accions informatives sobre els drets sexuals i reproductius de les dones i el suport a entitats socials especialitzades.
El segon capítol s'ocupa de la protecció i garantia dels recursos sexuals i reproductius en l'àmbit ginecològic i obstètric, incloent-hi la formació del personal dels serveis de ginecologia i obstetrícia i disposant que a l'Estratègia de Salut Sexual i Reproductiva es preveu un apartat de prevenció, detecció i intervenció integral per garantir defectes sexuals i reproductius a l'àmbit ginecològic i obstètric.
I en el tercer capítol es recullen mesures de prevenció i resposta davant de formes de violència contra les dones en l'àmbit de la salut sexual i reproductiva, preveient actuacions davant l'avortament forçós i la sterilització i anticoncepció forçoses i en prevenció de la gestació per subrogació o substitució, atès que, segons la Llei 14/2006, de 26 de maig, sobre tècniques de reproducció humana assistida, és nul de ple dret el contracte pel qual s'acorda la gestació, amb preu o sense, a càrrec d'una Dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o dun tercer. En aquest mateix sentit, les administracions públiques legitimades d'acord amb l'article 6 de la Llei 34/1988, d'11 de novembre, General de Publicitat, exemplificant l'acció judicial dirigida a la declaració de licitud de la publicitat que promogui pràctiques comercials per a la gestió per substitució ia èxit
En definitiva, es modificarà de conformitat amb el que disposa la dispensació gratuïta d'anticoncepcionals, el finançament amb càrrec a un fons públic dels anticoncepcionals hormonals, inclosos els mètodes reversibles de llarga durada, la dispensació gratuïta d'anticoncepcionals d'urgència als centres de salut del Sistema Nacional de Salut i en els serveis d'atenció especialitzada i sobri el dret a la protecció de dades del personal sanitari inscrit al registre de persones objectores de consciència.
