La reforma de la llei concursal que entrarà en vigor properament introdueix novetats molt rellevants i en conjunt positiu en el procediment per a l'exoneració de deutes fins ara conegut com a “benefici d'exoneració del passiu insatisfet”.
Sens dubte podem parlar de canvi de model, ja que després d'atribuir la competència d'aquests expedients als jutjats mercantils, se simplifica i perfecciona el procés o mecanisme, eliminant el tràmit extrajudicial per assolir un acord extrajudicial de pagaments.
Desapareix així l'anomenada “mediació concursal” usada per la Llei de segona oportunitat, després de set anys d'existència en què no ha obtingut grans resultats, generant una excessiva dilatació i complexitat al procés i un cost extra per al deutor, ja per si mateix escapament de recursos.
La reforma va introduir com a nova l'exoneració amb conservació de l'activitat mitjançant el compliment d'un pla de pàgines i el compliment d'aquest; proporcionar i regular les dues alternatives, l'exoneració amb liquidació d'actiu o amb pla de pagament sense liquidació.
A la nova exoneració sense liquidació d'actiu amb pla de pagaments, quant al contingut d'aquest, a més de la possible inclusió de cessions de béns en pagament de deutes, només s'indica que “podrà establir pagaments de quantia determinada, pagaments de quantia determinable en funció de l'evolució dels ingressos i recursos disponibles del deutor o combinacions dels uns i dels altres.”
I estableix dues limitacions: la primera i lògica és que no podrà consistir en la liquidació total del patrimoni del deutor, la segona que no podrà alterar la prelació de crèdits establerta legalment, llevat de l'exprés consentiment dels creditors preterits o postergats.
La durada del pla serà de 3 a 5 anys segons els casos, però no estableix límits quant a la quitació. No semblen existir així impediments per a l'aprovació d'un pla que proposés trets substancials com es venien plantejant en els procediments extrajudicials per assolir un acord extrajudicial. Tot i això, va sorgir la possibilitat d'imposar seriosos sacrificis als creditors no financers (com per exemple, una Comunitat de Propietaris o un empresari autònom), tenint el deutor actiu realitzable la liquidació del qual exclogui expressament en la proposta, per justificació la seva necessitat per continuar amb l'activitat empresarial o perquè es tracta del seu habitatge habitual.
S'exclouen expresse de l'exoneració determinats credits (com els deutes per aliments o deutes per costes i despeses judicials) destacant la nova regulació dels creditos públics de l'AEAT i Seguretat Social, l'exoneració dels quals es topa en els deu mil euros, exonerant-se íntegrament els primers cinc mil fa des d'aquesta xifra el 50% fins a l'esmentat límit.
Quant a les causes d'impugnació del pla, el nou article 498 bis estableix causes taxades, que resulten imperatives per al jutge, ja que si hi concorren no pot concedir l'exoneració. Entre altres supòsits, això es donarà quan el pla de pagaments no guarenti al creditor almenys el pagament de la part dels seus crèdits que s'hauria de satisfer a la liquidació concursal, la qual cosa imposa un càlcul de la hypotètica quota liquidatòria no exempt de complexitat .
Caldrà esperar la interpretació que els tribunals faci d'aquesta causa d'impugnació, ja que podria portar a la necessària liquidació de tot l'actiu, sense que la llei concursal estableixi un dret a conservar la propietat de l'habitatge en la liquidació ordinàriament quedant a la pràctica sense efecte la fórmula d'exoneració sense liquidació.
En cas de no aprovar-se el pla de pagaments, no sembla que pagui la formulació de nova proposta per la qual cosa hem de pretendre que es reconduiria el concurs directament a la liquidació ordinària, sens perjudici del possible recurs contra la resolució que així ho acordi.
Resulta també nova la nova potestat del jutge, -que es configura com a excepcional-, de limitar l'exoneració en aquells casos en què es necessita per “evitar la insolvència del creditor afectat”, de la qual podrà beneficiar els creditors més vulnerables, com ara empresaris autònoms o creditors particulars, als quals sens dubte un impagament pot generar un greu desequilibri.
No especificant-se, significa que aquesta pretensió s'ha de tramitar a través de l'incident concursal a petició del creditor, prèvia personació si és el cas, ja que resulta improbable que el jutge mercantil d'ofici tingui els elements necessaris per apreciar el possible risc d'insolvència del creditor . I amb tot, no deixa de requerir una complexa i nova anàlisi probatòria de l'efecte de l'exoneració en el patrimoni del creditor.
En última instància, cal destacar la previsió que en el tràmit d'al·legacions a la proposta de pla de pagaments els creditors persones poden proposar l'establiment de mesures limitatives o prohibitives dels drets de disposició o administració del deutor, durant el compliment del pla de pagaments ( 498 CL).
Si fos excessivament vaga la formulació de les possibles limitacions a la capacitat, caldrà en els darrers minuts un límit de pretensions al deutor, hi ha tal cosa com està legislat, i es pot decidir afegir aquestes limitacions i incloure-les al pla que finalment aprovi sense que el deutor hagi estat sentit. Tràmit d'al·legacions que sí que existien a la regulació anterior després de rebre's les propostes de creditors de modificació del pla (ex art. 496.2LC).
I és que, segons l'art. 498 LC el jutge denegarà o concedirà provisionalment l'exoneració del passiu insatisfet, podent incloure les modificacions que estima oportunes, constin o no a les al·legacions dels creditors. Es valida una intervenció d'ofici que pot intentar contra el principi de justícia pregada si no hi ha acceptació prèvia pel deutor.
I sembla especialment greu que elimini aquest tràmit d'al·legacions quan els creditors poden proposar -i ser acordat pel jutge- una mena d'intervenció de la seva capacitat d'administració que en tot cas serà restrictiva dels seus drets, que hauria de comptar amb el vistiplau o si més no, concedir-li tràmit per realitzar al·legacions a les propostes que en aquest sentit es formulen.
Més enllà dels dubtes exposats que va suscitar la nova normativa i d'altres que probablement sorgiran, considerant que, en general, la reforma suposa un avenç en el desenvolupament del dret d'exoneració de deutes i una oportunitat per adequar-lo a les necessitats de l'endeutat ia les seves perspectives futures.
